Atzeroler
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Manca una imatge
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
Segur
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Crataegus azarolus Sinònims: Crataegus aronia Crataegus ruscinonensis Mespilus azarolus |
||||||||||||||||
L'atzeroler atzerolera o soroller (Crataegus azarolus) és una rosàcia conreada o subespontània als Països Catalans.
El fruit s'anomena atzerola o sorolla (aquest segon nom només s'utilitza en algunes parts del País Valencià)
El nom deriva del nom de l'atzerola en àrab, segurament a travès de l'aragonès va passar a les altres llengues llatines.
No s'ha de confondre amb la planta tropical Malpighia glabra coneguda com acerola en anglès.
El calendari republicà francès va dedicar a l'atzeroler un dels dies de la tardor.
És una planta originària de l'est del mediterrani. Al Rosselló hi apareix la subespècie Crataegus azarolus rusciononensis caracteritzada per tenir fruits de només 1 cm de diàmetre.
Taula de continguts |
[edita] Descripció
Peit arbre de 5 a 10 m d'alt, molt lent en créixer però que pot viure 600 anys o més. El tronc, quan l'arbre es vell, presenta l'escorça esquinçada en tires, la fusta és molt dura i apreciada en ebenisteria. Arbre caducifoli de branques espinoses, fulles coriàcies pubescents triangulars, amb 3 a 5 lòbuls, flors blanques fragants que apareixen a la primavera en corimbs de fins a 20 flors. Els fruits, que maduren cap a setembre,són en forma de poms arrodonits de 2 a 3 cm de color variable (des de vermells a blancs), la polpa és farinosa i de gust dolç i acídul. Té d’una a quatre llavors molt dures.
[edita] Conreu
Planta molt resistent a glaçades de fins a 20 graus celsius sota zero. Accepta la majoria de sòls excepte els molt argilosos i massa humits. Es pot reproduir per llavors sotmeses al procés d’estratificació per estovar-les i facilitar la germinació. També es multiplica per empelt en altres espècies del gènere Crataegus o sobre l'aranyoner.
El conreu ja es feia en època dels romans i abans era molt comú a Aragó i el País Valencià principalment. Hi hi ha un cert interès en recuperar aquest conreu molt adaptable a l'agricultura ecològica per la seva resistència a plagues i malalties , al contrari que la majoria dels fruiters. Es conrea a Califòrnia en regadiu i aleshores l'arbre no és tan lent en créixer.
Els fruits (molt heterogenis segons les varietats conreades pel que fa a qualitats organolèptiques) es poden consumir directament o fer-ne sucs i mermelades molt apreciades. També es poden menjar les fulles tendres i les flors.
[edita] Propietats nutricionals
Com altres espècies del gènere dels Arçs (Crataegus) té propietats medicinals comprovades científicament. Els fruits són rics en flavonoides i vitamines A i C. Les flors són antiespasmòdiques, fan baixar la tensió (hipotensives) són sedatives (contra problemes d'insomni) vasodilatadores i tòniques per al cor.
[edita] Enllaç extern
- Fotos i informació sobre l'atxeroler (francès)
