Aragonès

De Viquipèdia

Aragonès 'Aragonés'
Pronunciació:	AFI:
Altres denominacions:	Fabla
Parlat a:	Espanya
Regió:	Alt Aragó
Parlants:	~12.000
Rànquing:
Classificació genètica:	Indoeuropeu Llengua itàlica Llengua romànica Itàlica-Occiental Itàlica-Occidental-Occidental Pirenàica-mossàrab Pirenàica Aragonès
estatus oficial
Llengua oficial de:	-
Regulat per:	Academia de l'Aragonés
codis de la llengua
ISO 639-1	an
ISO 639-2	arg (ex roa)
ISO/FDIS 639-3	{{{iso3}}}
SIL	arg (ex AXX)
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua

L' aragonès és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.

Els principals municipis on encara hi ha parlants patrimonials de l'aragonès són: Osca, Graus, Montsó, Barbastre, Fonz, Echo, Estadilla, Samianigo, Chaca, Plan, Ansó, Ayerbe, Broto, Lo Grau.

El benasquès (parlat a l'entorn de la vall de Benasc) és una llengua de transició entre l'aragonès, el català de la Ribagorça i el gascó.

[edita] Història de la llengua

Té com a origen el dialecte llatí que es va formar a les valls pirinenques aragoneses durant els segles VII i VIII sobre un substrat acusadament vascó. Aquesta també rep, en el seu període medieval, la denominació entre els lingüistes de navarroaragonés per la inicial dependència aragonesa del Regne de Navarra.

L'expansió del Regne d'Aragó cap al sud sobre terres musulmanes, portaria amb si l'idioma per tot el territori conquerit, sent els segles XIII i XIV aquells els que la llengua va tenir la seua màxima extensió. La unió dinàstica del Regne d'Aragó amb el Comtat de Barcelona en el que seria la Corona d'Aragó va suposar una important influència de la llengua catalana sobre l'aragonesa. La Cancelleria Real tindria el llatí, el català i l'aragonès com a llengües d'ús habitual, i ocasionalment l'occità, si bé s'utitlitzarà un aragonès que també anirà adquirint ja molts trets castellans.

Amb la instauració, el 1412, de la dinastia castellana dels Trastàmara, el castellà es va convertint progressivament a la llengua de la cort i de la noblesa aragonesa. Les classes altes i els nuclis urbans seran els primers focus de castellanització, quedant l'aragonès cada vegada més relegat a llengua d'àmbit rural o domèstic, i a sofrir un desprestigi social progressiu. Els segles posteriors al Decret de Nova Planta de Felip V, mitjançant el qual se suprimia la independència política d'Aragó, i la repressió lingüística de la dictadura franquista del segle XX, suposarien la implantació gairebé total de la llengua castellana a Aragó, on actualment és l'únic idioma oficial i la llengua familiar del 95% dels aragonesos.

A partir de la transició democràtica van començar a sorgir diferents associacions defensores i promotores de l'idioma, com també molts intents d'estandardització a partir dels diferents dialectes. Alguns aragonesos van començar també a aprendre l'aragonès com a segona llengua. No obstant això, segons algunes enquestes de principis dels 1980, el nombre de parlants no era superior a 30.000, essent doncs l'aragonès una de les llengües europees amb un major perill d'extinció actualment. Malauradament continua comptant amb molt poca ajuda per part de les institucions, i el seu estat de conservació és cada vegada més precari entre els seus parlants natius, la majoria dels quals parla un híbrid entre aragonès i castellà.

Una iniciativa política per a millorar aquesta situació és l'avantprojecte de la Llei de Llengües de l'Aragó.

Varietats lingüístiques de l'Aragó

Predominis lingüístics de l'Aragó segons la Llei de llengües

[edita] Enllaços externs

Existeix una edició en aragonès de la Viquipèdia

(aragonès) Charrando - Portal de difusió i aprenentatge de la llengua aragonesa
(aragonès) Consell assessor de l'aragonès dins del Consell de la llengua aragonesa
(aragonès)(castellà) Chuntos por l'aragonés - Manifest per la unitat de la llengua
(aragonès) Fablans - Cercle de parlants de l'aragonès
(castellà) Societat de Lingüística Aragonesa
Curs d'Aragonés
(anglès) Ethnologue ed. XIV
(anglès) Ethnologue ed. XV
(aragonès) Academia de l'Aragonés - Academia de la llengua aragonesa