Balduí I de Bèlgica

De Viquipèdia

Balduí I de Bèlgica (Brussel·les 1930 - Motril (Màlaga) 1993). Rei dels belgues des de 1951 fins a la seva mort l'any 1993. A part de rei dels belgues també ostentava els títols tradicionals de la Casa reial belga, és a dir, el duc de Saxònia i príncep de Saxònia-Coburg Gotha.

Nascut al Castel de Stuyenberg a Brussel·les el dia 7 de setembre de l'any 1930 essent fill del rei Leopold III de Bèlgica i de la princesa Àstrid de Suècia. Balduí era nét per via paterna del rei Albert I de Bèlgica i de la duquessa Elisabet de Baviera mentre que per via materna ho era del príncep Carles de Suècia i de la princesa Ingeborg de Dinamarca.

Educat al castell de Stuyenberg junt amb els seus germans, perdé la seva mare en un accident automobilístic a Suïssa quan Balduí tenia 5 anys. Amb l'ocupació nacionalsocialista fou retingut a Bèlgica junt amb la resta de la família reial belga. Amb l'alliberament d'Alemanya, on havien sigut transportats els últims dies de la guerra, la família reial belga s'establí a Suïssa on esperaren el resultat del referèndum de 1946 que donà la victòria a la monarquia.

El 16 de juliol de 1951 abdicà el rei Leopold III de Bèlgica molt tocat pel seu paper passiu durant l'ocupació nacionalsocialista del país. Balduí accedí al tron en un moment en què la monarquia com a institució estava tocada com a conseqüència de la decisió de Leopold de no lluitar en contra dels nazis i pel casament del monarca en segones núpcies amb Lilian Baels.

El 15 de desembre de 1960, Balduí es casà a Brussel·les amb l'aristòcrata espanyola filla dels marquesos de Casa Riera i dels comte de Mora, Fabiola de Mora i Aragó. La parella no tingué fills i sempre mantingueren una relació especial amb el seu nebot, l'actual hereu a la Corona, Felip de Bèlgica. Fabiola i Balduí esdevingueren immensament populars i apreciats a Bèlgica com a conseqüència del seu caràcter, la modèstia personal i la devoció religiosa.

Ara bé, existiren certs rumors al voltant d'una possible relació amorosa entre Balduí i la seva madrastra, Lilian Baels, rumors que foren fruit tant de les estranyes relacions entre Balduí i el seu pare i un seguit de conversacions telefòniques intervingudes a la parella.

Durant el regnat de Balduí, la colònia belga del Congo aconseguí la independència. Balduí assistí a les festivitats commemoratives de la independència on pronuncià un discurs en el qual mostrà cert menyspreu vers les acusacions d'atrocitats que havien realitzats els belgues al Congo. També foren molt criticades les seves estades i visites a l'Espanya franquista i les seves trobades amb el dictador.

Extremadament religions. És àmpliament conegut el fet que després del seu ascens al tron pretenia una ràpida abdicació per poder ser ordenat sacerdot, però feu cas dels consells que li deien que una segona abdicació comportaria el final de la monarquia belga.

A través de la influència del cardenal belga Leo Suenens, Balduí va participar en el creixement del moviment catòlic a Bèlgica. L'any 1990 Balduí decidí abdicar durant un dia per tal de no haver de sancionar la llei que permetia l'avortament, en el seu lloc la sancionà el seu germà.

El 31 de juliol de 1993 moria a Vil·la Astrida a Motril (Màlaga), on era de vacances amb la seva muller. La seva mort fou inesperada i foren declarats tres dies de dol al seu país. Fou enterrat a l'Església de Nostre Senyor del Cementiri de Laeken a Brussel·les.

Arran de la mort de Balduí s'inicià un breu debat successori. Mentre l'ordre natural apuntava com a hereu el seu germà, el príncep de Lieja, molts eren els partidaris, entre els quals destacava la reina Fabiola, que preferien a Felip com a futur rei. Finalment fou el príncep de Lieja, Albert II de Bèlgica, qui fou coronat rei.

Precedit per: Leopold III

Reis dels belgues 1951–1993

Succeït per: Albert II