Leopold III de Bèlgica
De Viquipèdia
Leopold III de Bèlgica (Brusel·les 1901 - 1983). Rei de Bèlgica des de (1934) fins a (1951), Príncep de Saxònia-Coburg Gotha i Duc de Saxònia (títols inherents als reis belgues i qe recorden el seu origen saxó).
Primer fill varó del rei Albert I de Bèlgica i de la duquessa Elisabet de Baviera nasqué l'any 1901 al Palau Reial de Brussel·les. El nounat era nét, per via paterna, del príncep Felip de Bèlgica i de la princesa Maria de Hohenzollern-Sigmaringen i per via materna ho era del duc Carles Teodor de Baviera i de la infanta Maria Josepa de Portugal.
L'any 1934, a l'edat de trenta-tres anys, arran de la mort sobtada del seu pare el succeí al tron belga. L'any 1935 quedà viudu de la seva primera muller la princesa Àstrid de Suècia filla del príncep Carles de Suècia i de la princesa Ingeborg de Dinamarca, amb la qual tingué tres fills:
- SAR la gran duquessa Josepa Carlota de Bèlgica nascuda a Brussel·les el 1927 i morta a Luxemburg el 2005. Es casà amb el gran duc Joan I de Luxemburg.
- SM el rei Balduí I de Bèlgica nat a Brussel·les el 1930 i mort a Motril Granada l'any 1993. Es casà amb l'aristòcrata espanyola Fabiola de Mora y Aragón.
- SM el rei Albert II de Bèlgica nat a Brussel·les el 1934. Es casà amb l'aristòcrata italiana, princesa Paola Ruffo di Calàbria.
A la mort de la seva primera esposa es tornà a casar amb Liliana Baels, la parella tingué tres fills:
- SAR el príncep Alexandre de Bèlgica nascut el 1942 a Brusel·les i casat amb l'anglesa Inge Dora Wolman.
- SAR la princesa Maria Cristina de Bèlgica nascuda el 1951 al castell de Laeken, es casada amb Paul Drake del qual es divorcia per casar-se amb Jean Paul Gourgues.
- SAR la princesa Maria Esmeralda de Bèlgica nascuda el 1956 al castell de Laeken. Es casada amb l'hondureny Enrique Moncada.
Després de la mort del seu pare, Leopold accedí al tron de Bèlgica amb el nom de Leopold III dels belgues. El seu regnat s'inicià el 1934 assolint ràpidament una altíssima popularitat. L'any 1935 morí la seva primera muller, la reina Àstrid de Suècia en un accident automobilístic.
En esclatar la Segona Guerra Mundial, Bèlgica es declarà neutral però l'any següent fou envaït per les tropes nacionalsocialistes. Als divuit dies d'haver-se produït l'invasió el rei decidí la rendició del país als alemanys. Aquesta decisió fou ampliament criticada pel Parlament el qual s'enemistà amb el monarca.
El monarca pogué restar vivint a Brussel·les fins l'any 1944 que fou deportat a Alemanya, primer a la localitat de Hirschstein, i després a l'austriaca de Strobl. Alliberat per les tropes nordamericanes l'any 1945 la difícil situació política belga i el descrèdit de la monarquia condemnaren al monarca a residí a l'exili suís fins l'any 1950.
L'any 1950 se celebrà a Bèlgica un plesbicit pel qual la monarquia fou acceptada com a forma d'estat del país. Durant el període (1945 - 1950), la regència havia recaigut en mans del príncep Carles de Bèlgica.
Malgrat tot, la forta oposició de l'esquerra i de nombrosos sectors valons feren que el rei abdiqués l'any 1951 en favor del seu fill el rei Balduí I de Bèlgica.
| Precedit per: Albert I |
Reis dels belgues 1934–1951 |
Succeït per: Balduí I |
