Bertrand du Guesclin
De Viquipèdia
Bertrand du Guescin (La Motte-Broons, vora Dinan, Bretanya 1320 - Chastèlnou de Randon, Gavaldà, 1380) fou un mercenari i militar bretó. Les campanyes de la Guerra dels Cent Anys li donaren fama de gran capità, confirmada amb les victòries de Cocherel (1364) i d'An Alre, en la Guerra de Successió Bretona.
Per la seva fama fou nomenat camarlenc de Carles V de França, lloctinent seu a Normandia i comte de Longueville, l'any següent fou designat capità de les Companyies Blanques, que, per acord conclòs amb Pere III el Cerimoniós de Catalunya i Aragó, havien d'intervenir al servei d'aquest darrer i del seu aliat Enric de Trastàmara, pretendent al tron castellà, en la guerra contra Pere I el Cruel de Castella. Cap d'any del 1366 ja havia arribat a Barcelona al capdavant de les Companyies. Pere el Cerimoniós el féu comte de Borja. Al cap d'uns quants mesos, Castella era conquerida fins a Andalusia i Pere el Cruel fugia a Baiona, on s'alià amb els anglesos.
Però les seves tropes, amb les del marquès de Villena i les d'Enric de Trastàmara, foren derrotades a Nájera pels anglesos (1367) i el mateix du Guesclin caigué presoner. El 1368 retornà a Castella, cridat per Enric de Trastàmara, i dirigí la campanya militar definitiva que acabà en l'assassinat de Pere el Cruel pel seu germà Enric de Trastàmara a Montiel (1369). Retornat a França a petició de Carles V, continuà la seva lluita contra els anglesos i els navarresos. El 1370 fou nomenat conestable de França i morí de dissenteria quan recuperava el Llenguadoc per al rei francès. Fou enterrat a Saint Denis amb honors reials.
