Camilo José Cela
De Viquipèdia
 |
Camilo José Cela Trulock, 1r Marquès d'Iria Flavia, ( Iria Flavia, Padrón, Galícia 11 de maig de 1916 - † 17 de gener de 2002 ) fou un escriptor i polític espanyol, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1989.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Nascut al municipi gallec de Padrón l'11 de maig de 1916 de pare espanyol i de mare anglesa. De ben petit es traslladà a Madrid on cursà estudis elementals i batxillerat. Matriculat a la Universitat Complutense de Madrid en les llicenciatures de Medicina, Filosofia i Dret, no en finalitzà cap.
Durant la Guerra Civil va lluitar integrat en el bàndol franquista, sent ferit en el front i hospitalitzat. Un cop acabada la guerra, es va dedicar al periodisme i va ocupar diverses ocupacions de caràcter burocràtic.
Es va casar amb María del Rosario Conde Picavea amb qui, al cap de 2 anys, va tenir un fill, José Camilo Conde. Fou nomenat senador per designació reial a les Corts Generals de 1977, càrrec que va mantenir fins el 1979 amb la convocatòria de noves eleccions generals.
El 1951 es va publicar la obra més important de Cela, la colmena, a Buenos Aires, ja que la sensura havía prohibit la seva publicació a Espanya. Membre de la Real Acadèmia Espanyola des de 1957 fins la seva mort, on va ocupar la butaca Q. Mestre del llenguatge i gran innovador de la narrativa en llengua castellana, és considerat per alguns un dels més grans escriptors del segle XX, amb troballes que obren noves vies a les transitades per escriptors com James Joyce, Franz Kafka, Marcel Proust i Samuel Beckett. La polifonia, el diàleg i el monòleg interior, el surrealisme, l'expressionisme i un fort contrast entre el lirisme i l'hiperrealisme són components que es barregen en la seva obra.
Cela morí el 17 de gener de 2002 a l'edat de 85 anys a la seva residència de Madrid, a causa d'unes complicacions coronàries el mateix dia que el seu fill Camilo José Cela Conde feia 56 anys.
[edita] Obra literaria
Als vint anys Cela escriví el seu primer llibre de versos, Pisando la dudosa luz del día, però enmig d'un panorama caracteritzat per l'abundància de novel·les d'escassa capacitat renovadora, el 1942 es produí un esdeveniment de singular importància literària: la publicació de La familia de Pascual Duarte. Una obra de marcat to existencialista, caracteritzant la vida amb un marcat to absurd.
El 1948 relata, sense exessiva cruesa, un món rural endarrerit i marginat a Viaje a la Alcarria, continuada pel realisme social dels anys cinquanta amb La Colmena, una de les seves altres obres cabdals.
Sempre inquiet i desitjós de buscar nous camins narratius, la seva següent novel·la Mrs. Caldwell habla con su hijo (1953), s'allunya del realisme per a bussejar en la ment d'una boja que dialoga amb el seu fill mort.
Entre els diversos premis guanyats al llarg de la seva vida cal destacar el Premi de la Crítica de narrativa castellana de 1956, en la seva primera edició, per La Catira; el Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles el 1984, per Mazurca para dos muertos; el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres el 1987, per l'elevada qualitat literària de la seva abundant i universalment coneguda obra i per la seva significació singular dins les lletres hispanes d'aquest segle; el Premi Nobel de Literatura el 1989; el Premi Planeta el 1994, per La Cruz de San Andrés; i finalment el Premi Cervantes el 1995, màxim guardó de la literatura castellana.
[edita] Premis
- P. de la Crítica (1956)
- P. Nacional de Narrativa (1984)
- P. Príncep d'Asturies les lletres (1987)
- P. Novel de Literatura (1989) el qual ja havía estat proposat desde 1982.
- P. Planeta (1994)
- P. Cervantes (1995)
[edita] Obra publicada
[edita] Narrativa
- La familia de Pascual Duarte (1942)
- Pabellón de reposo (1943)
- Nuevas andanzas y desventuras de Lazarillo de Tormes (1944)
- Viaje a la Alcarria (1948)
- La colmena (1951)
- Mrs Caldwell habla con su hijo (1953)
- La catira (1955), Premi de la Crítica de narrativa castellana
- Tobogán de hambrientos (1962)
- San Camilo 1936 (1969)
- Oficio de tinieblas 5 (1973)
- Mazurca para dos muertos (1984), Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles
- Izas, rabizas y colipoterras. Drama con acompañamiento de cachondeo y dolor de corazón (1984)
- Nuevo viaje a la Alcarria (1987)
- Cristo versus Arizona (1988)
- Memorias, entendimientos y voluntades (1993)
- El asesinato del perdedor (1994)
- La cruz de San Andrés (1994), Premi Planeta
- Madera de Boj (1999)
