Carles I d'Àustria
De Viquipèdia
Carles I d'Àustria (Persenbeug (Alta Àustria) 1887 - Funchal 1921). Emperador d'Àustria i rei d'Hongria des de l'any 1916 i fins l'any 1918, any en què s'abolí la monarquia danubiana.
Nascut a la localitat austríaca de Persenbeug el dia 17 d'agost de l'any 1887, era fill de l'arxiduc Otó d'Àustria i de la princesa Maria Josepa de Saxònia. Carles era nét per via paterna de l'arxiduc Carles Lluís d'Àustria i de la princesa Maria de l'Anunciació de Borbó-Dues Sicílies i per via materna del rei Jordi I de Saxònia i de la infanta Maria Anna de Portugal.
El dia 21 d'octubre de l'any 1911 contragué matrimoni amb la princesa Zita de Borbó-Parma, filla del duc Robert I de Parma i de la infanta Maria Antònia de Portugal. El casament tingué l'aprovació total de la Cort Imperial i de l'emperador Francesc Josep I d'Àustria que observavà d'aquesta forma la continuïtat de la dinastia. La parella tingué vuit fills:
- SAI l'arxiduc Otó d'Àustria nascut el 1912 a Viena. Es casat amb la princesa Regina de Saxònia-Meiningen.
- SAI l'arxiduquessa Adelaida d'Àustria, nascuda el 1914 a Viena i morta el 1974.
- SAI l'arxiduc Robert d'Àustria-Este, nascut el 1915 a Viena i mort el 1996 a Brussel·les. Es casà amb la princesa Margarida de Savoia-Aosta.
- SAI l'arxiduc Fèlix d'Àustria, nascut el 1916 a Viena. Es casat amb la princesa Anna Eugènia d'Arenberg.
- SAI l'arxiduc Carles Lluís d'Àustria, nascut el 1918 a Viena. Es casat amb la princesa Iolanda de Ligne.
- SAI l'arxiduc Rodolf d'Àustria, nascut el 1919 a Funchal. Es casat en primeres núpcies amb la comtessa Xenia Tschernyschev-Besobrasow mentre que en segones núpcies ho és amb la princesa Anna de Wrede.
- SAI l'arxiduquessa Carlota d'Àustria, nascuda el 1921 a Funchal. Es casà amb el duc Jordi de Mecklenburg-Strelitz, cap de les cases ducals de Mecklenburg-Strelitz i de Mecklenburg-Schwerin.
- SAI l'arxiduquessa Elisabet d'Àustria, nascuda el 1922 a Funchal i morta el 1993 a Viena. Es casà amb el príncep Enric de Liechtenstein.
Amb l'atemptat de Sarajevo que costà la vida de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria i de la seva esposa, Carles esdevingué hereu al tro d'Àustria. Malgrat aquest fet, i tot i la simpatia que l'emperador li mostrà sempre, Carles no accedí a l'Estat Major de l'exèrcit fins que es convertí en emperador l'any 1916.
El trascurs de la Primera Guerra Mundial, iniciada l'any 1914, l'apartà considerablement de l'Estat Major i el centre de poder de Viena com a conseqüència de la seva idea de sortir de la guerra a qualsevol preu. Amb la mort de l'emperador Francesc Josep I d'Àustria, Carles esdevingué emperador, malgrat tot, la situació dins de l'Imperi ja era insostenible.
Des del primer dia del seu govern, Carles realitzà importants esforços per traure l'Imperi dual de la contenda a través d'un pau negociada amb França. Carles pretenia que el seu cunyat, el príncep Sixt de Borbó-Parma, integrant de l'exèrcit francès li servissin de pont amb el president de la República francesa i es pogués arribar a un armistici. Malgrat tot, les negociacions mai es produiren com a conseqüència de la negativa del president Clemenceau.
A partir de l'any 1917 la situació interna de l'Imperi empitjorà considerablement com a conseqüència de l'aïllament en què es trobava i amb les dificultats que tenia per respondre a la demanda interna. A mesura que passaren els mesos de la guerra la situació es féu més complicada, situació aprofitada pels diferents col·lectius nacionals per reclamar a la comunitat internacional estats propis.
Àustria-Hongria fou la principal afectada dels anomenats 14 punts del president estatunidenc Woodrow Wilson, en tant que significava la desparició de l'Imperi com a estat. Per tal de pal·liar la situació, Carles intentà acomodar les diferències nacionals dins del Parlament i permetre l'autogovern per les diferents nacionalitats. Malgrat aquestes reformes, la situació interna escapà de les mans de l'emperador en tant que les potències de l'Entesa reconegueren com a interlocutors les diferents nacionalitats.
El dia 11 de novembre de l'any 1918, Carles I proclamà la seva sortida de qualsevol activitat governamental a Àustria després que el nou parlament austríac no acceptés la conversió del nou estat germànic en monarquia. Malgrat tot, la declaració no significà l'abdicació ni la pèrdua dels drets històrics i dinàstics de la família imperial.
Aïllat internacionalment i despreciat no només pels nous estats sinó també per les potències internacionals emprengué el camí de l'exili cap a l'illa portuguesa de Madeira. Malgrat que Hongria s'havia convertit en una monarquia sota la regència del mariscal Miklós Horthy, Carles i la seva família no es pogueren instal·lar al país hongarès davant la negativa del regent.
Carles morí a l'illa de Madeira l'any 1922, quatre anys després d'haver marxat d'Àustria, com a conseqüència d'una severa pneumonia. Les seves restes descassen a l'Església de Nostra Senyora de la Muntanya de la ciutat de Funchal. Carles morí completament a la ruina havent estat incapaç de traslladar a l'exterior la seva fortuna personal.
L'aïllament diplomàtic i internacional que la família Habsburg patí des de l'any 1918 no es pogué superar fins que l'any 1922 el rei Alfons XIII d'Espanya decidí socórrer l'emperadriu Zita i la seva família i instal·lar-los a la població basca de Zarautz.
L'any 2004 Carles fou declarat beat per l'Església Catòlica en una important cerimònia a la Ciutat del Vaticà. La causa de la seva beatificació s'inicià l'any 1949 quan l'Arxidiòcesis de Viena recollí un testimoni de la seva santedat. L'any 1954 fou declarat venerable, primer pas cap a la beatificació. Les raons per les quals s'inicià aquest procés fou el seu tarannà religiós a l'hora de prendre qualsevol decisió i el caràcter cristià i pacifista que tingueren les seves polítiques. Malgrat tot, la causa de la seva beatificació s'ha vist enfosquida pel fet que Carles hagués pogut autoritzar la lluita amb armes de gas durant la Primera Guerra Mundial.
