Castellfort

De Viquipèdia

Castellfort és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports i limita amb els municipis del Portell de Morella, Cinctorres, Morella, Ares del Maestrat i Vilafranca tots els de la comarca dels Ports excepte Ares que és de l'Alt Maestrat.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografía 4 Economia 5 Monuments 5.1 Monuments religiosos 5.2 Monuments civils 6 Festes locals 7 Gastronomia 8 Enllaços externs

[edita] Geografia

Castellfort es troba situada en l'interior de la província de Castelló, en la muntanyosa comarca de Els Ports. Les rambles de La Canà i Celumbres creuen el seu terme municipal. El punt més elevat és el Tossal de Folch, amb 1301 m.

El clima d'aquest municipi és d'hiverns freds i llargs i d'estius càlids i, en general, secs.

[edita] Història

Encara que pareix que a Castellfort va estar assentat primerament un fort romà, van ser els àrabs els que durant la seua dominació, van fortificar el castell i el van anomenar "Galintort". Conquistat a aquests l'un d'agost de 1237, pel senyor Blasc d'Aragó, aquest li'l va donar a repoblar a Ferrer Segarra.

Més tard, en 1361 el rei Pere IV d'Aragó, va rehabilitar el castell i va fortificar el poble. Durant la guerra civil es va deslligar en el Maestrat en 1406 després de la mort del rei Martí l'Humà, va ser escenari de grans combats, en ser un nucli ben fortificat amb els seus cinc portals protegits per portes de grans panys i cadenes.

Castellfort era una aldea dependent de Morella, aconseguint la seua independència en virtut d'un decret firmat pel rei Carles II, el 9 de febrer de 1691.

Més avant la història destaca en 1708 l'episodi de la Guerra de Successió d'una sagnant batalla entre les tropes del Arxiduc Carles i de Felip V.

Castellfort és poble natal de Francisca Guarch Folch (1885-1903), anomenada "L'Heroïna de Castellfort" per haver lluitat durant la tercera guerra carlina com a voluntari en les files del Pretendent, aconseguint la Creu del Mèrit de plata de 1a classe.

[edita] Demografía

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005
296	271	261	245	235	236	231	218	217

[edita] Economia

Les principals activitats econòmiques són:

• Ramaderia (vaquí, oví, porcí i cunícola)
• Agricultura (cereals i creïlles)
• Indústria tèxtil (confecció de roba de punt)
• Turisme rural

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Confraria de Sant Antoni del Porquet, del segle XIII.
• Ermita de la Mare de Déu de la Font. Es tracta d'un conjunt d'edificacions formats per l'església, l'hostatgeria i les cavallerisses alçat en mitat d'un bosc de pi negre just en la confluència de dos barrancs en un lloc protegit i resguardat dels vents, la construcció del qual es va iniciar en 1476. El santuari va adquirir el seu aspecte definitiu en el segle XVII, amb els edificis confrontants a l'església, que és d'una sola nau amb atractius adorns de pedra. Un dels detalls més destacable d'aquest conjunt arquitectònic és la Sala Pintada, que es va construir en 1566, en la qual hi ha precioses i valuosíssimes pintures murals referents a la vida de Jesucrist, sent realitzades, a carbó, en blanc i negre, realitzades en 1597, amb una gran finalitat i un estil impropi de l'època, ben conservades i restaurades recentment. Van ser declarades Monument historicoartístic en 1979.
• Ermita de Sant Pere. Església, de grans dimensions, i d'arquitectura romànica de transició i gòtica del segle XIII, té planta rectangular, tipus rural, arcs apuntats, absis hexagonal amb els capitells de les columnes adornades amb animals i plantes; la portada lateral és romànica. Junt amb l'ermita es troba l'hostatgeria i la casa de l'ermità, la construcció de la qual data dels segles XVI i XVII.
• Ermita de Santa Llúcia. Del segle XV, de fàbrica xicoteta, s'integra en un conjunt d'edificis que formen una masia habitada.Conserva un magnífic empedrat del pis, en l'atri hi ha un laberint de 12 carrers que servirien probablement com a ritual de pelegrinatges.
• Església Parroquial. segle XVIII. Construïda entre 1725 i 1734. Ofereix una imatgeria esculturada en la portada barroca molt interessant, sent l'interior del temple d'estil neo-renaixentista amb elegants proporcions i adorns de talla xorigueresca.

[edita] Monuments civils

• Casa Consistorial. Conserva detalls de la seua antiga arquitectura medieval.
• Casa del Marqués de Castellfort. És un dels edificis destacables del municipi.
• Finestra del Mirador. En la plaça de l'Ajuntament, a més dels edificis de la Confraria, l'Església, la Casa Consistorial i els porxes, es troba la denominada Finestra del Mirador, des de la qual es pot contemplar una impressionant orografia.

[edita] Festes locals

• Romeria de "Els Catinencs". El primer cap de setmana de maig se celebra aquesta festivitat de gran importància per al municipi. El primer dissabte d'aquest mes, puja una romeria des de la localitat de Catí fins a l'ermita de Sant Pere de Castellfort. Una vegada els romers arriben a l'ermita es reparteix entre tots els assistents un potatge denominat "fessols i arròs de catinencs".
• Santa Quitèria. Se celebra el cap de setmana més pròxim passat al 22 de maig. El dissabte s'acudeix al forn del poble per a realitzar la denominada "pastà de la cosina", que consisteix a pastar un trosset de pasta, estirar-la de forma redona i dibuixar sobre ella amb unes pinces especials unes sanefes o adorns.
• Festes patronals. Se celebren a finals d'agost en honor de Sant Roc i la Mare de Déu de la Font. Durant 9 dies es combinen gran quantitat d'esdeveniments, entre els més destacats estan: els denominats "bous al carrer". El dia 8 de setembre de cada any se celebra el dia de la Patrona, la "Mare de Déu de la Font".

[edita] Gastronomia

La gastronomia ofereix plats típics d'una cuina de muntanya, destacant les bones carns, la carn salada i fumada, el pernil, els embotits derivats del porc, i en la rebosteria els "pastissets" de carabassa. El plat fort és el potatge, que reuneix en la cassola els llegums, verdures i carns.

[edita] Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.