Cinctorres
De Viquipèdia
| Cinctorres | |||
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi dels Ports | |||
| Gentilici | Cinctorrà Cinctorrana |
||
| Població (2004) | 509 | ||
| Superfície | 34,90 km2 | ||
| Densitat | 14,58 hab/km2 | ||
| Altitud | 907 m | ||
| Nuclis de població | 1 | ||
| Coordenades | 40° 34’ 56” N 0° 12’ 55” W |
||
| Predomini lingüístic històric | Valencià | ||
| Partit judicial | Vinaròs | ||
Cinctorres és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports.
Taula de continguts |
[edita] Emplaçament
Cinctorres es troba al centre de la comarca. Limita amb Portell de Morella, Castellfort, Morella, el Forcall, la Todolella i la Mata.
[edita] Història
En el terme municipal es troben jaciments que reflecteixen el pas de diverses civilitzacions pel municipi. Així, s’han trobat restes de la Edat del Ferro, dels ibers, alguna xicoteta resta romana i també visigòtica. Cal destacar la troballa de la placa d’un cinturó visigot, que actualment es troba al Museu Provincial de Belles Arts de Castelló.
En els darrers segles de l’època islàmica es creu que la majoria de localitats dels terme de Cinctorres estaven ocupades. Estes localitats podien ser xicotets assentaments o bé alguna fortificació, situada en algun cim, com el Fossar dels Moros i els Castellets.
Cinctorres va ser conquerit el 1232 per en Blai d’Alagó, incorporant-se a les anomenades aldees de Morella. Les relacions amb esta població mai van ser bones, estant en qualsevol conflicte Cinctorres del bàndol oposat al de Morella, per si en cas de guanyar podien aconseguir la independència. El 1358 Cinctorres es fortifica, amb motiu de la guerra de Castella.
El 1369 el rei Joan I, davant les seues queixes els concedí un marge d’autonomia. En la successió de Martí l’Humà, Morella es posà a favor de Ferran d’Antequera i la resta de aldees a favor de Ferran d’Antequera. Un atac de Morella a Cinctorres provocà la rendició de totes les aldees.
Després de més conflictes amb Morella, fou finalment el 1691 que Cinctorres assoleix la independència amb la resta de vuit aldees aprofitant la falta de diners de la monarquia. Tot i que Morella s’hi va oposar, el 9 de febrer de 1691 Carles II firmava el privilegi per les vuit aldees, que passaven a ser viles.
D’especial rellevància va ser el segle XIX per a Cinctorres, ja que en tota la comarca es van viure intensament les tres guerres carlines.
Els finals de segle XIX i inicis del XX, Cinctorres, com en altres pobles de la comarca, veurà un desenvolupament de la indústria tèxtil, en este cas especialment de la faixa. La figura del faixero, persona que es dedicava a vendre faixes per la resta d’Espanya així com el sud de França, està estretament lligada a Cinctorres.
El segle XX, com a moltes altres zones rurals de muntanya, va ser un segle marcat per la despoblació. Cinctorres patí una forta emigració, especialment cap a Barcelona i àrea metropolitana.
[edita] Festes i gastronomia
L’últim cap de setmana de gener o el primer de febrer a Cinctorres es celebra com a molts altres pobles de la comarca Sant Antoni. El dissabte al matí es va al bosc a buscar la llenya per muntar la barraca (foguera). Per la vesprada es porta fins al poble, passejant la fusta pels carrers del poble amb cavalleries. A continuació es fa la representació teatral de la vida de Sant Antoni, que dóna pas a la cremada de la barraca.
La primavera es època de romeries a diverses ermites. En totes elles es beneeixen les primes i els termes, que s’encarreguen de repartir els organitzadors de les romeries, anomenats majorals.
El diumenge més proper al 25 d’abril es fa la romeria a l’ermita de Sant Marc.
El següent diumenge es celebra la romeria a Sant Pere.
El segon dissabte del mes de maig té lloc la romeria a Sant Cristòfol de Saranyana, i al dia següent, es fa la romeria a la Mare de Déu de Gràcia.
El segon cap de setmana de juliol es celebra Sant Cristòfol dels xòfers. La festa consisteix en la benedicció dels cotxes del poble i en un dinar popular.
La última setmana d’agost són les festes patronals, en honor a la Mare de Déu de Gràcia. Serveixen per a reunir molts cinctorrans i cinctorranes que durant la resta de l’any viuen fora. Els actes més importants són la processó del farolet, les novenes, els bous de carrer i les revetlles al saló de festes. Els dies previs a les festes es realitza una setmana cultural.
La gastronomia cinctorrana és la típica d’una zona de muntanya. Hi destaquen els embotits, el pernil i el frito, que consisteix en carn fregida i que es conserva durant tot l’any en oli.
En els dolços trobem pastissos, coquetes i almendrats, i la collà.
[edita] LLocs d'interès
Casa Consistorial. (s.XV-XVI). D’estil gòtic civil, es por vore un retaule de Sant Pere, restaurat, original del segle XV.
Palau de Sant Joans. (s.XVII). Casa senyorial.
Església Parroquial de Sant Pere Apóstol (s.XVIII). D’estil neoclàssic, compta amb la particularitat de tindre dos campanars.
Sant Lluís. (1674). Ermita situada al mig de la població que compta amb un gran pòrtic.
[edita] Demografia
El 1511 tenia uns 400 habitants, 1537 el 1900, 598 el 1994 i en l’últim cens, el 2003, tenia 510.
[edita] Política
En les últimes eleccions municipals (2003) va guanyar el PSPV, obtenint 4 regidors enfront dels 3 del PP.
[edita] Enllaços externs
- Web de l'ajuntament de Cinctorres
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
