Castellonet de la Conquesta
De Viquipèdia
| Castellonet de la Conquesta | |||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Safor | |||
| Gentilici | Castellonetí Castellonetina |
||
| Població (2004) | 172 | ||
| Superfície | 5,40 km2 | ||
| Densitat | 31,85 hab/km2 | ||
| Altitud | 175 m | ||
| Nuclis de població | 1 | ||
| Coordenades | 38° 54’ 50” N 0° 15’ 51” W |
||
| Predomini lingüístic històric | Valencià | ||
| Partit judicial | Gandia | ||
Castellonet de la Conquesta és una població de la comarca de la Safor.
Taula de continguts |
[edita] Història
En les immediaciones hi ha el tossal de Castellonet amb restes d'un poblat ibèric aixecat sobre un anterior del Bronze. En 1249 Castellonet era una alqueria depenent del castell de Borrò, annex de Palma. En 1545 fou venuda per Valerià Boïl a Miquel de Santafé, per la qual cosa durant molt de temps fou conegut com Castellonet de Santafé. El següents propietaris serien els Almúnia, cavallers de la conquesta, que donaren el cognom actual al poble.
[edita] Demografia
El gentilici dels seus 144 habitants –dades de 2003— és castellonetins.
[edita] Geografia
És el segon poble més menut de la vall del Vernissa i un dels més xicotets de La Safor.
Els seus 5,5 km² s'emplacen al vessant meridional del tossal de Coello i el de Carrero en plena serra d'Ador i compten amb força paratges, com la Vall de Tarro; senders de curt recorregut ideals per a caminants i bicituristes i fonts naturals com la Font Major, la de la Fita, la Nova, la del Gauet, la de Massil o la de la Cuta.
[edita] Edificis d'interés
El nucli urbà del traçat tradicional conserva l'arc romà de la porta d'accés al recinte poblacional, restaurat el segle passat per donar-li major alçària que l'original, a més a més el seu patrimoni presenta:
- Palau dels senyors de Castellonet o dels Almúnia. Edificació del segle XVIII que conté una lògia renaixentista ara tapiada.
- Església parroquial de Sant Jaume. Neoclàssic, de 1729, restaurat el 1917.
- Almàssera. Habilitada com a restaurant.
- Ermita de santa Anna. Anteriorment mesquita, actualment en ruïnes.
- Safareig municipal. Segona porta d'entrada al pobla.
- El castell originari ha desaparegut completament i només es conserva un arc adosat a les vivendes.
[edita] Gastronomia
Cal esmentar la mel que s'hi produeix i, entre els plats més populars; gambes amb bleda i pastissets escaldats (antigament la gamba es recollia a les fonts del poble), blat picat, all i pebre, arrossos, carns i, de postres, carabassa, moniato, reganyades d'ametla o pastissos d'herbes.
[edita] Política
Les eleccions de 2003 donaren 4 regidors al PP i 1 al PSPV.
[edita] Enllaços externs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
 |
Aquest article sobre el País Valencià és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint l'article i millorant-hi la qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
