Mel
De Viquipèdia
La mel és un fluid dolç i viscós produït per les abelles i d'altres insectes a partir del nèctar de les flors. El gust i color d'aquesta substància és determinat pel tipus de flors de les que se'n recull el nèctar. Els sabors comuns de la mel inclouen la mel de taronger, esbarzer i gerd. La tècnica que involucra l'extracció de mel de les bresques d'abella és coneguda com apicultura.
Un efecte secundari de la collita de nèctar i pol·len per a la producció de mel és la pol·linització, la qual és crucial per a la reproducció de plantes florents.
Els usos primaris de la mel són la cuina, l'enfornat, com a acompanyament del pa (comú o torrat, generalment durant l'esmorzar) o begudes com el te.
La mel (igual com altres endolcidors) és també potencialment danyosa (en alguns casos fatal) per als infants. Això es deu que en barrejar-se amb els sucs digestius de l'infant es crea un ambient ideal per a la proliferació d'espores de botulinum, creant toxines. El botilinum és un dels pocs bacteris que sobreviuen en la mel, però es troben també extensament presents en el medi ambient. Mentre que aquestes espores són innòcues per als adults, a causa de l'acidesa estomacal, el sistema digestiu d'un infant no s'ha desenvolupat prou encara per destruir-les, de manera que les espores tenen potencial per generar botulisme infantil. Per aquesta raó s'aconsella no alimentar amb mel ni altres endolcidors a nens de menys de 18 mesos.
A la mel li costa de fer-se malbé. A causa de la seva alta concentració en sucres, mata bacteris per lisi osmòtica. Els llevats transportats aèriament no hi creixen per què el contingut d'humitat és massa baix. El contingut d'humitat de la mel en el seu estat natural varia des d'un 14% a un 18%. Mentre el contingut d'humitat romangui sota un 18% no hi creixerà res, i a partir d'un 20% es considera no apte per al consum, doncs pot fermentar.
La composició química és principalment una barreja de dos sucres, glucosa o dextrosa (31%), fructosa o levulosa (38%) i també sacarosa (2%).
L'estudi del pol·len i espores continguts en mel crua pot determinar les fonts florals de la mel. Com que les abelles tenen una càrrega electrostàtica, i poden atreure unes altres partícules, les mateixes tècniques es poden utilitzar en estudis mediambientals d'àrea de partícules radioactives, pols, o contaminació de partícules.
