Català ribagorçà

De Viquipèdia

Dialectes del català

Límits lingüístics del ribagorçà segons Ramon Sistac

Els parlars de transició ribagorçans i la seua extensió local (segons J. Montclús i A. Quintana el 1989)

El català ribagorçà és un dialecte català constitutiu parlat a les comarques de la Ribagorça (valls dels rius Isàvena i Noguera Ribagorçana) i de la Llitera.

[edita] Característiques

Algunes característiques del ribagorçà:

[edita] Fonètica

[edita] Vocalisme tònic

• La terminació -er emmudeix la -r- (com és propi del dialecte nord-occidental) però fa pronunciar la e marcadament oberta. Carrer pronunciat, doncs, "carrè".

[edita] Conconantisme

• La més evident i exclusiva entre els dialectes catalans, la palatalització de la lateral dels grup oclusiva o efa + L: cllau (per 'clau'), bllat (per 'blat'), fllor per 'flor'), i fins i tot en altres grups consonàntics com parllar (per 'parlar') o Cerller (topònim autòcton).
• Ensordiment de les sibil·lants sonores (com en el valencià apitxat): la diferència entre essa sorda i essa sonora s'ha perdut, tot simplificant-se a essa sorda: "cassa" per casa.
• La sibillant palatal [S] (xeix) hi sona com una "tx", excepte quan va darrere d'una i: caixa, baixar...
• Algunes "j" i "i+g" es pronuncien com a "i" consonàntica: "maió" per major, "mai" per maig... Però no pas sempre: mig, raig... També hi ha casos en què s'ha tornat muda: barrejar, festejar...

[edita] Morfologia

[edita] Morfologia nominal

• Preserva un sistema de demostratius de tres graus (com en el valencià):ACÍ esto esta estos estes, ASTÍ eixo eixa eixos eixes, ALLÍ aquell aquella aquells aquelles.
• Conserva la forma medieval plena de l'article determinat masculí: "lo" i "los". Quan es fa sinalefa amb la vocal anterior, passen a "el" i a "els", i es pronuncien 'l i 'ls.

[edita] Morfologia verbal

• Preserva la -v- (pronunciada [b]) en les terminacions dels imperfets dels verbs de les tres terminacions (com en el pallarès o en l'alguerès): jo parlava, jo temiva, jo partiva.
• Com és propi del dialecte nord-occidental, l'a final de les terceres persones singulars del present d'indicatiu, de l'imperfet d'indicatiu i del condicional es pronuncia [e]: ell parle, parlave, parlarie.
• Segueix el model del bloc occidental pel que fa al present de subjuntiu (parle, parles, parle, parlem, parleu, parlen) i l'imperfet de subjuntiu (parlés, parlesses, parlés, parléssem, parlésseu, parlessen).
• Es conjuguen de forma incoativa tots els verbs de la tercera conjugació i, com és propi del bloc occidental, l'incoatiu és "ix" o "isc", però amb la particularitat que "ix" es pronuncia [is] "iss" i no pas "i+xeix" [iS].

[edita] El cas del benasquès

El benasquès és el dialecte parlat a l'entorn de Benasc, a la riba alta del riu Éssera. Comparteix alguns trets del ribagorçà i és un parlar de transició entre l'aragonès, el català, i el gascó.