Comtat d'Anjou
De Viquipèdia
El comtat d'Anjou, més tard ducat d'Anjou, fou una jurisdicció feudal de França amb capital a Angers, que comprenia la regió d'Anjou. La dinastia d'Anjou va lluitar per l'hegemonia a la Mediterrània contra la Corona d'Aragó.
Taula de continguts |
[edita] Història
El 845 Carles el Calb va nomenar per el càrrec de "Forestier royal" de la regió a l'est d'Angers a un senyor de segona fila anomenat Tortulf, que va governar fins després del 851 en què el va succeir el seu fill Tertul, cap militar, que va destacar en les lluites contra el rei bretó Erispoé i el 852 contra els normands, per la qual cosa va rebre més possessions a Chateau Landon (Gatinais) i l'Orleanesat. Va morir el 877 i el va succeir el seu fill Ingelger que per la seva mare Peronel·la estava emparentat a Hug l'abat duc de Neustria, i principal personatge del regne. Va rebre el vescomtat d'Orleans i després la prefectura militar de Tours. Va emparentar amb els senyors de Buzancais i la seva dona li va portar en dot algunes terres (Chatillon sur Indre i una part del territori d'Amboise).
El 879 el rei li va concedir la part oriental d'Anjou a l'est de Mayenna (l'oest pertanyia al comte Lambert de Nantes però va ser conquerida pels bretons). Va morir el 888 i el va succeir el seu fill Folc I el roig. El 898 el rei li va donar el vescomtat d'Angers (on va succeir a Hardrad) i la part occidental del Anjou. La seva dona era Roscilla, filla de Garnier senyor de Loches. Va rebre el títol de comte d'Anjou el 929, títol que van portar els seus successors. En línia directa es va extingir el 1060 i el comtat va passar a Jofré III el Barbut, comte de Gatinais, fill d'Ermengarda, germana del darrer comte, que va inaugurar la dinastia anomenada Plantagenet. Amb Enric aquesta dinastia va arribar al tron d'Anglaterra el 1154.
Confiscat pel rei Felip August de França, va pertànyer a la corona fins el 1237 en que el rei Lluís IX de França el va donar a sa germà Carles I d'Anjou, comte de Provença per matrimoni, que va conquerir el regne de Sicília. El 1282 la rebel·lió de Sicília en favor del rei de Catalunya-Aragó, coneguda amb el nom de Vespres sicilianes, li va prendre l'illa i de seguida Calàbria. Les lluites entre els Anjou i els catalans van durar 21 anys. Carles II d'Anjou, fill de Carles I, va ajustar la pau tres vegades amb els catalans, però només la darrera el 1303 va ser definitiva. El 1290 Carles II va cedir els comtats d'Anjou i Maine a la seva filla Margarida d'Anjou com a dot al seu matrimoni amb Carles I de Valois (Carles III d'Anjou); a aquest el va succeir (1325) el seu fill Felip que el 1328 va arribar al tron de França (Felip VI) incorporant ambdós comtats.
El 1331 el comtat d'Anjou fou cedit a Joan, segon fill de Felip VI de França que el 1350 va pujar al tron de França (Joan II de França, que, el 1351, el va cedir al seu segon fill Lluís I d'Anjou. El 1360 el comtat va ser convertit en ducat-pairia. Lluís fou adoptat per la reina Joana I de Nàpols que el va designar hereu, però abans d'arribar al país, el tron va ser ocupat per l'anterior adoptat i hereu Carles de Durazzo (Carles III de Nàpols) i va morir el 30 de setembre de 1384 i el va succeir el seu fill Lluís II que el 1387 va ocupar el comtat de Provença als partidaris de Carles de Durazzo, i el 1389, mort Carles, va poder coronar-se rei de Nàpols, però al cap de deu anys va ser expulsat pels senyors del regne. El 1400 es va casar amb Violant d'Aragó; el 1410 va tornar a Nàpols i va derrotar al rei Ladislau de Durazzo sense poder recuperar el tron. Va morir el 29 d'abril de 1417 i el va succeir el seu fill Lluís III d'Anjou que va morir el 1434 i el va succeir el germà Renat d'Anjou que va lluitar amb Alfons d'Aragó per la possessió de Nàpols, fins el 1442 quant Alfons es va imposar. Alfons, rei de Trinacria (Sicília) i de Sicília (Nàpols) va prendre el títol de Rei de les Dues Sicílies. Renat va fixar la seva residència a Saumur, al Anjou, i després a Ais de Provença. A la seva mort el 1480, i morts el seu fill Joan el 1471 i el seu nét Nicolau el 1473, un nebot de Renat, Carles (fill de Carles del Maine, germà de Renat) es va proclamar rei (nominal) de Nàpols, duc d'Anjou i Maine, i comte de Provença però va morir el 1481 i l’herència va correspondre al rei Lluís XI de França, i les possessions franceses (i els presumptes drets sobre Nàpols després de la mort de Violant, filla de Renat, el 1483) restaren incorporades definitivament a la corona (fou donat no obstant en apanatge)
[edita] Llista de comtes
[edita] Dinastia Tortulfida
- 845-851 : Tortulf, forestier royal
- 851-877 : Tertul, fill de l'anterior i senyor de Gatinais i Orleanesat
- 877-888 : Ingelger, vescomte d'Orleans i després d'Angers
- 888-942 : Folc I el roig, fill de l'anterior
- 942-960 : Folc II el bo, fill de l'anterior
- 960-987 : Jofré I Grisegonelle, fill de l'anterior
- 987-1040 : Folc III Nerra, fill de l'anterior
- 1040-1060 : Jofré II Martell, fill de l'anterior
[edita] Dinastia Plantagenet
- 1060-1067 : Jofré III el barbut, nebot de l'anterior, i comte de Gatinais
- 1067 : Folc IV el Tauró, germà de l'anterior
- 1067-1068 : Jofré III el barbut, segon període
- 1067-1109 : Folc IV el Tauró 1067-1109
-
- 1106 : Jofré IV d'Anjou, fill de l'anterior
- 1109-1142 : Folc V el jove, germà de l'anterior i rei de Jerusalem
- 1142-1151 : Jofré V Plantagenet, fill del l'anterior
- 1151-1189 : Enric I d'Anjou, fill de l'anterior i rei d'Anglaterra
- 1156-1158 : Jofré VI d'Anjou, fill de Jofré V Plantagenet
- 1169-1183 : Enric II el jove, fill de l'anterior
- 1189-1199 : Ricard Cor de Lleó, germà de l'anterior i rei d'Anglaterra
- 1199-1204 : Joan sense Terra, germà de l'anterior i rei d'Anglaterra
- 1199-1203 : Artur I de Bretanya, nebot de l'anterior
el 1204 el comtat d'Anjou és integrat a la Corona francesa fins el 1246
[edita] Primera Dinastia Capeta d'Anjou
- Joan d'Anjou, fill del rei Lluís VIII de França, no prendrà mai possessió del comtat
- 1246-1285 : Carles I d'Anjou, germà de l'anterior i comte de Provença, rei de Sicília i rei de Nàpols
- 1285-1290 : Carles II d'Anjou, fill de l'anterior i comte de Provença i rei de Nàpols
- 1290-1299 : Margarida d'Anjou, filla de l'anterior i casada el 1290 amb Carles I de Valois
- 1290-1325 : Carles III d'Anjou, espòs de l'anterior i comte de Valois
- 1325-1328 : Felip I d'Anjou, fill de l'anterior, comte de Valois i futur rei de França Felip VI
el 1328 el comtat d'Anjou és revertit a la Corona francesa fins el 1331
[edita] Segona Dinastia Capeta d'Anjou
- 1331-1350 : Joan I d'Anjou, fill de Felip VI de França i futur rei Joan II de França
el 1350 reverteix a la corona en esdevenir Joan I rei de França
- 1351-1384 : Lluís I d'Anjou, fill de l'anterior i comte de Provença i rei de Nàpols
el 1360 el comtat d'Anjou és elevat a ducat d'Anjou
- 1384-1417 : Lluís II d'Anjou, fill de l'anterior i comte de Provença i rei de Nàpols
- 1417-1435 : Lluís III d'Anjou, fill de l'anterior
- 1435-1442 : Renat I d'Anjou, germà de l'anterior i duc de Lorena, comte de Provença, rei de Nàpols i comte de Barcelona
- 1480-1481 : Carles IV d'Anjou, nét de Lluís II i comte de Provença
a la mort de Carles IV el ducat d'Anjou és revertit a la Corona francesa per Lluís XI de França
[edita] Ducat d'Anjou (apanatge)
- 1515-1531 : Lluïsa de Savoia, esposa de Carles I d'Anguelema i mare del rei Francesc I de França
- 1566-1576 : Enric I d'Anjou, fill d'Enric II de França i futur rei amb el nom de Enric III de França
- 1576-1584 : Francesc de França, germà de l'anterior
- 1608-1660 : Gastó d'Orleans, fill d'Enric IV de França i duc d'Orleans
- 1660-1668 : Felip II d'Anjou, fill de Lluís XIII de França i duc d'Orleans
- 1672 : Lluís Francesc d'Anjou, fill de Lluís XIV de França
- 1683-1710 : Felip III d'Anjou, besnét de Lluís XIV de França i futur Felip V de Castella
- 1710-1730 : Lluís IV d'Anjou, besnét de Lluís XIV de França i futur rei Lluís XV de França
- 1730-1733 : Felip IV d'Anjou, fill de l'anterior
[edita] Pretendents al tron francès
el títol de duc d'Anjou és utilitzat per una branca dels legitimistes francesos per reclamar els drets sobre el tron francès, al costat dels orleanistes
- 1901-1931 : Jaume IV de Borbó, duc de Madrid i fill de Carles VII de Borbó, pretendents al tron espanyol carlista espanyol
- 1931-1936 : Alfons Carles de Borbó, oncle de l'anterior, duc de Sant Jaume i pretendent al tron carlista
- 1946-1975 : Jaume de Borbó, fill d'Alfons XIII d'Espanya i duc de Segòvia
- 1975-1989 : Alfons de Borbó, fill de l'anterior i duc de Cadis
- 1989- actualitat: Lluís Alfons de Borbó, fill del precedent
-
- 2004 : Carles Felip d'Orleans, pretendent del tron francès orleanista i que el 2004 és reconegut duc d'Anjou en competència amb Lluís Alfons de Borbó
