Felip VI de França
De Viquipèdia
Felip VI de França Felip de Valois o l'Afortunat ( castell de Fontainebleau 1293 - Nogent le Rotrou 1350 ), comte de Valois, Anjou i Maine (1325-1328); regent de França (1328) i rei de França (1328-1350), el primer de la Dinastia Valois.
[edita] Orígens familiars
Fill de Carles I de Valois i la seva primera esposa Margarida d'Anjou. Era nét per línia paterna del rei Felip III de França i Elisabet d'Aragó, i per tant nebot de Felip IV de França, i nét per línia materna del rei Carles II de Nàpols i Maria d'Hongria.
[edita] Núpcies i descendents
El juliol de l'any 1313 es va casar amb Joana de Borgonya, filla del duc Robert II de Borgonya i la princesa Agnès de França. D'aquesta unió nasqueren:
- la princesa Felipa de França (1315)
- el príncep Joan II de França (1319-1364), rei de França
- la princesa Maria de França (1326-1333)
- el príncep Lluís de França (1328)
- el príncep Lluís de França (1330)
- el príncep Joan de França (1333)
- el príncep Felip II de Valois (1336-1375), duc de Valois i duc d'Orleans, casat el 1344 amb Blanca de França
- la princesa Joana de França (1337)
El 29 de gener de 1349 es casà, en segones núpcies, a Brie amb Blanca d'Evreux, filla dels reis Felip III d'Evreux i Joana II de Navarra. D'aquesta unió nasqué una filla pòstuma:
[edita] Ascens al tron
El rei Carles IV de França morí l'1 de febrer de 1328 al castell de Vincennes sense deixar cap hereu masculí. La seva tercera esposa, Joana d'Evreux, estava però embarassada i la possibilitat de que aquest fos un mascle comportà la instauració de la regència de Felip de Valois, cosí del seu pare, durant els mesos d'embaràs restants. Al naixement de la critaura, novament una filla, comportà que Felip de Valois es convertís en el nou rei de França per vigència de la Llei Sàlica. No fou així al Regne de Navarra, on la Llei Sàlica no hi era present i que permeté la instauració de la reina Joana II de Navarra, filla de Lluís X de França.
Felip VI fou coronat a la catedral de Reims el 29 de maig de 1328, tot i que tingué la opossició del rei Eduard III d'Anglaterra, nét de Felip IV de França per línia materna, que també pretenia el tron francès i que fou una de les causes de l'inici de la Guerra dels Cent Anys.
Aquest conflicte armat va començar malament per França ja que els anglesos destrossaren la flota francesa a la costa de Zelanda, a Sluis, el 1340. El 1346 l'exèrcit francès fou derrotat a Crecy, per la qual cosa l'any següent els anglesos conqueriren Calais.
Desprès d'aquestes derrotes, Felip VI va firmar una treba amb Eduard III que va durar fins el 1350, any de la mort del rei Felip. Va devaluar la moneda i es va endeutar, establint numerosos impostos per intentar arreglar la situació financera, com la gabela sobre la sal, per intentar fer front als elevats costos de la guerra.
Desprès d'haver perdut Calais, els Estat Generals van refusar donar més diners a Felip VI per iniciar la conquesta d'Anglaterra. El 1348 França fou debastada per la pesta negra, que en els següents anys matà un terç de la població incloent la pròpia reina Joana.
Felip VI morí a Nogent le Rotrou el 22 d'agost de 1350, sent enterrat posteriorment a la Catedral de Saint-Denis.
| Precedit per: Carles I de Valois |
Comte de Valois, Anjou i Maine 1325–1328 |
Succeït per: a la Corona francesa |
| Precedit per: Carles IV |
Rei de França 1328–1350 |
Succeït per: Joan II el Bo |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Història - França - Merovingis - Carolingis - Capets - Valois - Borbons - Bonaparte |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
