Comtat d'Osona

De Viquipèdia

El Comtat d'Osona va ser constituït cap el 798, sobre la base de l'antic bisbat d'Ausona, i tenia com a capital a Vic (Vicus).

El primer comte, Borrell d'Osona, va morir abans del 820, potser cap al 813 i el comtat va passar a Berà, comte de Barcelona. El 826 va ésser ocupat pel rebel comte de Conflent i Rasès, Guillemó, i el cap dels gots, Aissó, quedant despoblat durant molts anys. Va tornar a Barcelona el 827 i ja no se'n va separar.

El 879 el comte Guifré I el Pilós en va començar la repoblació. Del 939 al 943 va ser-ne comte Ermengol I, fill del comte Sunyer I de Barcelona, i després el títol s'uní a la casa de Barcelona. El 990 se'n separà el pagus de Berga que s'uneix al comtat de Cerdanya (i que el 1003 passarà a Besalú). El comtat es va separar del dominis troncals de Barcelona el 1035 quant el comte Berenguer Ramon I el llega a la seva vídua Guisla de Lluçà i al seu fill Guillem, retornant després al casal de Barcelona pel casament de Guisla i la renúncia de Guillem. En aquesta època, s'expandí i incorporà territoris més al sud, que són anomenats comtat de Manresa, nom que també es donà a tot el comtat d'Osona. Ramon Berenguer III el va donar el 1107 a la seva filla Ximena com a dot per la seva boda amb Bernat III de Besalú retornant a la corona a la mort d'ambdós sense descendents. El 1356 el rei Pere el Cerimoniós el va concedir a Bernat III de Cabrera (I d'Osona) però li va ser confiscat el 1364 i va tornar a la corona. En aquesta època la denominació "Comtat d'Osona", que ja s'utilitzava poc, ca desaparèixer completament. El títol va ser retornat als Cabrera el 1373 i 1383 però ja no van dominar de fet la regió.

El 1574 el títol va passar als Montcada marquesos d'Aitona i el 1722 als Medinaceli per matrimoni.

El 1351, el rei Pere el Cerimoniós, en nomenar Joan I el seu hereu, li va atorgar el títol de Duc de Girona, elevant aquest comtat a ducat, el qual abraçava territoris dels comtats de Girona, part del d'Osona, que a partir d'ara formaria part d'aquell, juntament amb els comtat de Besalú i d'Empúries, instituïnt així el títol de Príncep de Girona, que per tant, ve de la Corona d'Aragó.

[edita] Llista de comtes electius

798-820 : Borrell d'Osona, noble d'origen got
820 : Berà, comte de Barcelona
820-825 : Rampó, comte de Barcelona
825-826 : Bernat de Septimania, comte de Barcelona
826-827 : Aissó/Guillemó, comtes rebels
827-879 : interregne , territori despoblat, unit de fet al comtat de Barcelona

[edita] Llista de comtes hereditaris

[edita] Casal de Barcelona

879-897 : Guifré I, comte de Barcelona
897-911 : Guifré II, comte de Barcelona, fill de l'anterior
911-939 : Sunyer I, comte de Barcelona, germà de l'anterior
939-943 : Ermengol I d'Osona, fill de l'anterior
943-947 : Sunyer I, pare de l'anterior
947-992 : Borrell II, comte de Barcelona, fill de l'anterior
992-1017 : Ramon Borrell, comte de Barcelona, fill de l'anterior
1017-1035 : Berenguer Ramon I, comte de Barcelona, fill de l'anterior
1035-1054 : Guillem I d'Osona, fill de l'anterior

associat a 1035-1054 : Guisla de Lluçà, vídua del comte

1054-1076 : Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, germà de l'anterior
1076-1082 : Ramon Berenguer II, comte de Barcelona, fill de l'anterior
1076-1096 : Berenguer Ramon II, comte de Barcelona, germà de l'anterior
1082-1107 : Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, fill de Ramon Berenguer II
1107-1111 : Ximena d'Osona, filla de l'anterior, casada amb Bernat III de Besalú