Casal de Barcelona
De Viquipèdia
El Casal de Barcelona, també anomenat com els Bel·lònides, fou el llinatge masculí del comte Guifrè I de Barcelona (o Guifrè el Pilós). D'ençà del segle IX esdevingué la principal casa comtal de la Marca Gòtica. Regí la Corona d'Aragó fins el 1410 i el Regne de Sicília del 1281 al 1410.
[edita] Marca Hispànica
Inicialment el Comte de Barcelona era un noble vassall i feudatari nomenat pels reis francs (carolingis). Així, els comtes feudataris foren:
- Berà (801-820)
- Rampó (820-826)
- Bernat de Septimània, primera vegada (826-832)
- Berenguer de Tolosa (832-835)
- Bernat de Septimània, segona vegada (836-844)
- Sunifred I (844-848)
- Guillem (848-850)
- Aleran i Isembart (850-852)
- Odalric (852-858)
- Humfrid (858-864)
- Bernat de Gòtia (865-878)
- Guifrè I (o Guifré) el Pelós (o Pilós) (878-897)
Molts comtes van ostentar el títol de marquès de la Gòthia (que era una altra denominació de la Marca Hispànica), ja que aquest territori era una divisió administrativa fronterera. Si posseïen molts comtats (a la Ghòtia o Septimània), tenien el títol de duc, que hom els donava quan el titular acumulava molts "honors", per concessió imperial (o per costum a Septimània). Sovint el duc de Septimània governava comtats a Gòthia i llavors el comte i marquès era també duc. El títol de "comte", doncs, corresponia a una entitat territorial, "marquès" era un títol vinculat a alguns comtats, però no a tots el de la marca, i "duc" era un títol personal.
Malgrat que en aquest període el títol de comte no era hereditari, Bernat de Septimània era el pare de Guillem, i Sunifred I era el pare de Guifrè I el Pelós.
A partir de Guifrè I, el títol del Comte de Barcelona, a més de ser feudatari, també passà a ser per dret hereditari:
[edita] Catalunya
A partir del 985 el Comtat de Barcelona esdevingué com una entitat política independent de la monarquia carolíngia, i s'inicià un procés d'unificació de tots els comtats catalans mitjançant pactes matrimonials i polítiques de vassallatge:
- Borrell II (948-92)
- Ramon Borrell (992-1018)
- Berenguer Ramon I el Corbat (1018-35)
- Ramon Berenguer I el Vell (1035-76)
- Ramon Berenguer II el Cap d’Estopes (1076-82)
- Berenguer Ramon II el Fratricida (1076-97) -> va corregnar amb Ramon Berenguer II i Ramon Berenguer III
- Ramon Berenguer III el Gran (1082-1131)
- Ramon Berenguer IV el Sant (1131-54).
[edita] Corona d'Aragó
Ramon Berenguer IV es va casar amb Peronella d'Aragó, cosa que comportà la unió dinàstica amb el Regne d'Aragó a partir dels seus descendents que aquests duguessin el títol de Rei d'Aragó, i dels territoris que es conqueriren al nord dels Pirineus o d'Al-Àndalus. Així, paral·lelament amb l'expansió territorial dels dominis de la Casa de Barcelona, es creen tres entitats polítiques més o menys autònomes sota sobirania de membres d'eixe llinatge, un la Corona de Mallorca, enfeudat a la Corona d'Aragó, i un altre al Regne de Sicília:
| Aragó | Catalunya | València | Mallorques | Sardenya | Sicília |
|---|---|---|---|---|---|
| Alfons el Cast o el Trobador (1154-96) | |||||
| Pere el Catòlic (1196-1213) | |||||
| Jaume el Conqueridor (1213-76) | |||||
| Pere el Gran (1276-85) | Jaume II de Mallorca (1276-1285) | ||||
| Alfons el Franc (o el Liberal) (1285-91) | Jaume el Just (1243-1311) | ||||
| Jaume el Just (1285-1327) | (1285-1295) | ||||
| Jaume II de Mallorca (1295-1311) | Frederic II de Sicília (1296-1336) | ||||
| Sanç I de Mallorca (1311-1324) | |||||
| Alfons el Benigne (1327-36) | Jaume III de Mallorca (1324-1349) | ||||
| Pere el Cerimoniós o el del Punyalet (1336-87) | Pere II de Sicília (1337-1342) | ||||
| Lluís de Sicília (1355-1377) | |||||
| Maria de Sicília (1377–1401) | |||||
| Joan el Caçador (o el Descurat o l’Amador de la Gentilesa) (1387-96) | |||||
| Martí el Jove (1395-1409) | |||||
| Martí l'Humà (o l'Eclesiàstic) (1396-1410) | |||||
Com que el rei Martí l'Humà mor sense descendència legítima directa, s'acaba amb ell el llinatge de la Casa de Barcelona. Els representants més acostats al llinatge, encara que de manera indirecta, per línia masculina i legítima eren Jaume el Dissortat, Comte d'Urgell, besnét d'Alfons el Benigne, i Alfons, duc de Gandia, nét de Jaume II. Per línia femenina, el descendent més proper era Lluís d'Anjou, nét de Joan I i, ja més llunyà, el rei Enric III de Castella i el seu germà Ferran de Trastàmara, néts de Pere el Cerimoniós, qui fou finalment proclamat hereu de Martí l'Humà pels compromissaris de Casp l'any 1412.
