Comtat de Berga

De Viquipèdia

El vescomtat de Berga comprenia l'actual comarca del Berguedà, sense la vall de Lillet.

Taula de continguts

1 Orígens
2 Evolució
3 La fi del comtat
4 Comtes de Berga
5 Pàgines relacionades
6 Enllaços externs

[edita] Orígens

El seu origen es troba en l'antic pagus de Berga, una demarcació existent segurament en temps dels visigots i dels romans, ja que coincidia amb el territori de l'antiga tribu ibera dels bergistans o bergussis. En un principi, el pagus de Berga formava part del comtat de Cerdanya. L'expansió del comtat de Cerdanya va fer que aquest comtat traspassés aviat, durant el segle IX, la barrera muntanyosa de la serra del Cadí, la Tosa d'Alp, el Puigllançada i el Mogrony. A principis del segle X, els comtes de Cerdanya organitzaren el pagus de Berga com a comtat, nomenant-hi un vescomte el 905. El 1035, el comtat de Berga ja tenia una marca (frontera) amb els àrabs:la marca de Berga, és a dir, el sector de la Segarra conquerit pels comtes de Cerdanya durant el segle XI, que comprenia una estreta franja des de Castellfollit de Riubregós, el Portell, Pujalt, Ferran, Gàver i les Oluges, fins a prop de Tàrrega, limitada al nord i al sud pel comtat d'Urgell i pel comtat d'Osona. El 1058, el comte Ramon Guifré de Cerdanya va concedir al comte de Barcelona el dret a expandir-se per la seva marca, més enllà de les Oluges.

[edita] Evolució

El comtat de Berga sempre va estar unit a la casa comtal de Cerdanya. El 988, després de l'abdicació del comte de Cerdanya Oliba Cabreta, el comtat de Berga passà a govern del seu fill Oliba, qui, després de renunciar al govern el 1002, seguiria la carrera eclesiàstica i arribaria a ser l'abat Oliba; aleshores, el comtat de Berga passà al comte Guifré II de Cerdanya, germà de l'abat Oliba. El 1035, Guifré II de Cerdanya abandonà el govern dels seus comtats i es retirà com a monjo al monestir de Canigó; llavors, entre els anys 1035 i 1050, el comtat el regí el seu fill Bernat i, després, el seu germà Berenguer, futur bisbe de Girona; finalment, el comtat de Cerdanya passà al comte Ramon Guifré de Cerdanya, qui, el 1068, el cedí al seu fill Guillem Ramon; aquest, el 1094 el concedí al seu fill segon, Bernat Guillem, que en fou comte exclusiu fins que, el 1109, esdevingué comte de Cerdanya a la mort del seu germà Guillem Jordà.

[edita] La fi del comtat

El 1117, arran de la mort sense descendència del comte Bernat Guillem, va estingir-se la casa comtal de Cerdanya. Aleshores, els seus dominis -el comtat de Cerdanya, el comtat de Berga i el comtat de Conflent- passaren al comte Ramon Berenguer III de Barcelona, cosí germà de Bernat Guillem. Durant el segle XII, els comtes de Barcelona desmantellaren tota l'organització administrativa del comtat de Berga.