Constança de Sicília

De Viquipèdia

Constança de Sicília ( Sicília 1247 - Barcelona 1302 ), Reina de Sicília (1282-1302) i reina consort de Catalunya-Aragó (1276-1302).

[edita] Orígens familiars

Filla del rei Manfred I de Sicília i de Beatriu de Savoia. Era néta de l'emperador Frederic II d'Alemanya per part de pare i del comte Amadeu IV de Savoia per part de mare.

[edita] Ascens al tron sicilià

Es va casar el 1262 amb l'infant Pere d'Aragó, fill del comte-rei Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria. Aquest matrimoni, que segellava l'aliança catalano-siciliana, va servir de palanca per tal d'estendre la influència catalana a la Mediterrània central en perjudici dels interessos francesos.

Quan el 1266 Carles I d'Anjou arrabassà el tron de Sicília a Conradí de Sicília, els principals caps del gibel·lisme sicilià varen ser acollits a la cort catalana de l'infant Pere i Constança. En produir-se la revolta de les Vespres Sicilianes, el 1282, el rei Pere va ser cridat com a marit de Constança, hereva del regne, i tos dos van ser coronats com reis de Sicília el 30 d'agost de 1282 a la catedral de Palerm. El rei Pere ecomanà el govern de l'illa a la reina i als infants Jaume i Frederic, però Constança va preferir deixar el govern en mans dels seus fills.