Jaume el Just
De Viquipèdia
Jaume el Just, II d'Aragó, de València i de Barcelona, I de Sicília i III de Mallorca ( València 1267 - Barcelona 1327 ), rei d'Aragó i de València i comte de Barcelona (1291-1327), rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Taula de continguts |
[edita] Antecedents familiars
Fou el segon fill de Pere el Gran i la seva muller Constança de Sicília, i germà i successor d’Alfons el Franc (1291) al tron de la corona d'Aragó.
[edita] Relacions amb Castella
Buscà la pau amb Castella par tal de resoldre finalment el problema sicilià. Així s'acordà el matrimoni entre Jaume II i Isabel de Castella, filla de Sanç IV de Castella, el 1291. Però el 1294 es va anul·lar el matrimoni entre els dos, que nomès havia estat civil per manca de dispensa papal.
Féu costat a Alfons de la Cerda, pretendent al tron castellà, contra Ferran IV de Castella, la qual cosa li permeté de conquerir Múrcia als castellans (1296) i signar amb Ferran IV de Castella la Sentència Arbitral de Torrellas (1304), per la qual recuperà la part nord de Múrcia, que incorporà al Regne de València. Avui constitueix la part sud del País Valencià, amb pobles i ciutats com Alacant, Elda, Petrer, Novelda, Elx, Crevillent, Guardamar i Oriola (tots de parla catalana, excepte Elda i Oriola). La part sud de Múrcia (amb la capital i Cartagena) va continuar en mans de Castella i, amb el pas dels segles, esdevindrà de parla castellana; tanmateix en la parla popular s'hi conserven multitud de paraules catalanes i molts murcians duen cognoms catalans.
[edita] Política externa
Per la pau d'Anagni (1295), cedí Sicília a la Santa Seu (essent papa Bonifaci VIII) i retornà les Balears a Jaume II de Mallorca. A canvi, (1297) aconseguí del papa el dret de conservar Sardenya com a feu pel qual calia pagar un lloguer (enfront de Pisa i Gènova que també la pretenien): s'obria doncs la possibilitat de conquerir-la; el tractat també incloïa Còrsega: però aquesta illa no s'arribarà a conquerir mai, només Alfons IV ho intentà sense èxit (1421). Per aquesta mateixa pau es casà amb Blanca de Nàpols. Aquest matrimoni permetè l'alliberament dels fills de Carles II de Nàpols que havien estat retinguts a Catalunya, a canvi Carles II renunciava als drets sobre la Corana d'Aragó i rebia una indemnització de la Santa Seu.
El 1297 viatjà fins a Roma per rebre la investidura de Còrsega i Sardenya per part del Papa Bonifaci VIII. Aquest el presionà perquè intervingués en la lluita contra Frederic III de Sicília. El 1302 signà la pau de Caltabellotta per la qual Frederic III es mantenia al tron de Sicília, i el 1304 la pau amb Castella per la qual s'incorporaren divereses comarques properes a Alacant a la Corona d'Aragó.
Conquerí Sardenya (1324) de forma efectiva i establí bases comercials a Xipre, Egipte i Constantinoble (Imperi Romà d'Orient).
[edita] Política interna
Defensà Sibil·la i Hug VII de Mataplana comtes del Pallars Sobirà dels Coserans (1297) i per això el reconegueren com a senyor: el comtat de Pallars Sobirà esdevenia vassall directe del casal de Barcelona.
El 1321 incorporà la baronia d'Entença a la Corona, ja que Guillem II d'Entença va morir sense descendència. El 1324 li concedí al seu fill l'infant Ramon Berenguer el Comtat de Prades i la baronia d'Entença.
[edita] Trobador
Ja des de la seva època a Sicília era aficionat a la poesia, i a la seva cort aconseguí crear un cercle important de producció, amb la figura destacada de Jofre de Foixà que, segons diu, escriví les Regles de trobar a instàncies del rei. També protegí Arnau de Vilanova i redactà lletres de recomanació a favor de Ramon Llull en els seus desplaçaments al nord d'Àfrica. Com a trobador és autor d'una dansa religiosa, en què compara l'Església amb una nau que solca amb dificultats els perillosos corrents del món.
En l'article sobre danses se'n pot trobar una del rei Jaume II, de temàtica moral i intencionalitat política.
[edita] Núpcies i descendents
Es casà l'1 de desembre de 1291 a Sòria amb Isabel de Castella, filla de Sanç IV de Castella i Maria de Molina. El casament fou anul·lat el 1294.
Es casà de nou el 29 d'octubre de 1295 a Vilabertran (Alt Empordà) amb Blanca de Nàpols, filla de Carles II de Nàpols i Maria d'Hongria. D'aquest matrimoni tingueren:
- l'infant Jaume d'Aragó (1296-1334). Va renunciar al seus drets el 1331 i va refusar casar-se amb Elionor de Castella
- l'infant Alfons el Benigne (1299-1336), rei d'Aragó i comte de Barcelona
- la infanta Maria d'Aragó (1299-1311), casada amb Pere de Castella, fill de Sanç IV de Castella
- la infanta Constança d'Aragó (1300-1327), que es va casar amb Dom Joan Manuel de Castella, nebot d'Alfons X de Castella
- la infanta Elisabet d'Aragó (1302-1330), casada el 1315 amb Frederic I d'Àustria
- l'infant Joan d'Aragó (1304-1334), que va ser el primer arquebisbe de Toledo i després de Tarragona, i Patriarca d'Alexandria
- l'infant Pere d'Aragó (1305-1381), comte de Ribagorça, Empúries i Prades
- la infanta Blanca d'Aragó (1307-1348), religiosa
- l'infant Ramon Berenguer d'Aragó (1308-1366), comte d'Empúries i Prades
- la infanta Violant d'Aragó (1310-1353), casada amb Felip, dèspota de Romania i fill de Felip I de Tàrent
Es casà per poders el 15 de juny de 1315 a l'església de Santa Sofia de Nicòsia (Xipre) i en persona el 27 de novembre del mateix any a la catedral de Girona amb Maria de Xipre, filla d'Hug III de Lusignan, rei de Xipre.
El 25 de desembre de 1322 es casà a Tarragona amb Elisenda de Montcada.
Jaume el Just fou succeït el 1327 per Alfons el Benigne, el seu segon fill legítim, perquè Jaume, el fill gran, renuncià a la successió ja que volgué fer-se eclesiàstic i no consumar el matrimoni amb Elionor de Castella.
| Precedit per: Pere el Gran |
Rei de Sicília 1285–1296 |
Succeït per: Frederic II |
| Precedit per: Alfons el Franc |
Comte de Barcelona Rei d'Aragó Rei de València 1291–1327 |
Succeït per: Alfons el Benigne |
| Rei de Mallorca 1291–1295 |
Succeït per: Jaume II |
|
| Precedit per: — |
Rei de Sardenya 1324–1327 |
Succeït per: Alfons el Benigne |
