Copa del Món de Futbol 1978
De Viquipèdia
| XI Copa del Món de Futbol - Argentina 1978 | |
| Equips participants - Eliminatòries - Fase final |
107 seleccions 16 seleccions |
| Seu |  Argentina |
| Data | 1 de juny de 1978 25 de juny de 1978 |
| Podi - Campió - Subcampió - Tercer lloc - Quart lloc |
Argentina Països Baixos Brasil Itàlia |
| Partits | 38 |
| Gols | 102 (2,68 per partit) |
| Espectadors | 1.610.215 (42.374 per partit) |
| Màxim Golejador | Mario Kempes (6 gols) |
| Premi al joc net | Argentina |
La XI Copa del Món de Futbol es va disputar a Argentina, entre l’1 i el 25 de juny de 1978. La Copa del Món tornava així a Sud-amèrica per primera vegada des de 1962. El torneig es va disputar en 6 estadis, repartits per les ciutats de Buenos Aires, Rosario, Mar del Plata, Córdoba i Mendoza.
La mascota d'aquesta Copa del Món va ser Gauchito i la pilota oficial va sofrir un canvi revolucionari amb l'aparició de l’Adidas Tango. Aquesta pilota es va convertir en un clàssic disseny que anava a perdurar durant cinc Copes del Món, i contava amb major impermeabilització que els dissenys anteriors.
El torneig es va jugar amb el mateix sistema d'eliminació que en Alemanya Federal 1974: un sistema de grups en la primera fase on els dos primers de cada grup es classificaven al sistema de grups de la segona fase, on es definien els dos finalistes. La gran final es va jugar entre Argentina, que es va classificar guanyant 6:0 a la selecció peruana, en el que va ser considerat com un dels partits més polèmics de totes les Copes del Món, i els Països Baixos. Va ser un partit molt disputat, on els equips hagueren d'anar al temps suplementari, ja que en els 90 minuts havien empatat 1:1. Finalment, amb gols de Mario Alberto Kempes i Daniel Bertoni la selecció *albiceleste es va imposar per 3:1, aixecant la copa per primera vegada, després que se li havera escapat en 1930, al ser derrotada per 4:2 front a Uruguai.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
Argentina, que duia molts anys buscant el dret d’organitzar la Copa del Món, ho va aconseguir finalment en 1978. Al juliol de 1966 en un Congrés de la FIFA a Londres on també es van decidir les seus de les edicions de 1970, 1974 i 1982 a Mèxic, Alemanya Federal i Espanya respectivament, després dels frustrats intents en 1938, 1942, 1962 i 1970. Aquest fet va produir actes de repudi en molts països europeus, on es van organitzar protestes i accions de boicot a aquest torneig, a causa dels milers de casos de violacions dels drets humans realitzats pel règim Militar, en l’anomenat Procés de Reorganització Nacional, en el poder de la nació argentina des de 1976. El govern, no obstant això, va obtenir el suport de la FIFA i va aconseguir dur a terme l'esdeveniment, el qual va sofrir les absències de Johan Cruyff i Paul Breitner, qui es van negar a participar per motius polítics.
Al país es vivia l'apogeu de la Guerra Bruta i existia un fort clima de terror, mentre la violència no donava signes de cedir. El mateix Comitè Organitzador va afrontar diversos problemes: Omar Actis, designat per la Junta Militar per a dirigir l’Ente Autárquico Mundial '78] (EAM) al costat de l'almirall Carlos Alberto Lacoste, va ser assassinat el 19 d'agost de 1976. Aquest fet va ser atribuït en un principi a moviments guerrillers, però després va ser descobert que es va deure a divergències amb Lacoste pel maneig dels fons per a la Copa del Món. Mentre Actis volia una Copa del Món austera, Lacoste volia que fos impressionant. Després de la defunció d’Actis, la plaça va quedar en mans del general Antonio Merlo, qui es va deixar influir pel marí. Les xifres del torneig van superar els 520 milions de dòlars que es van invertir per a remodelar els estadis de River Plate, Vélez Sarsfield i Rosario Central, la construcció de tres estadis nous i el millorament d'aeroports, sistemes de comunicacions i infraestructura hotelera[1]. D'altra banda, Canal 7 Argentina va ser millorat per a poder retransmetre a color per primera vegada el torneig i va ser reanomenat ATC.
El 14 de gener de 1978 es va realitzar el sorteig en el Centro Municipal General San Martín. Argentina} havia de jugar contra França, Itàlia i [[Selecció de futbol d'Hongria|Hongria}}, mentre que la defensora del títol, Alemanya havia d'enfrontar-se en un grup bastant accessible a Polònia, Tunísia i Mèxic.
[edita] Països participants
| Grup A | Grup B | Grup C | Grup D |
|---|---|---|---|
Itàlia Argentina França Hongria |
 Alemanya Federal Tunísia Polònia Mèxic |
 Àustria Suècia Espanya Brasil |
 Perú Països Baixos Escòcia Iran |
[edita] Seus
| Ciutat | Estadi | Capacitat |
|---|---|---|
| Buenos Aires | Estadi Antonio Vespucio Liberti | 76.000 |
| Estadi José Amalfitani | 49.540 | |
| Rosario | Estadi Dr. Lisandro de la Torre | 41.654 |
| Mendoza | Estadi Malvinas Argentinas | 32.268 |
| Córdoba | Estadi Olímpico de Córdoba | 46.083 |
| Mar del Plata | Estadi José María Minella | 35.354 |
[edita] Primera Fase
[edita] Grup A
| Equip | Pts | PJ | PG | PE | PP | GF | GC |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Itàlia |
6 | 3 | 3 | 0 | 0 | 6 | 2 |
| Argentina |
4 | 3 | 2 | 0 | 1 | 4 | 3 |
| França |
2 | 3 | 1 | 0 | 2 | 5 | 5 |
| Hongria |
0 | 3 | 0 | 0 | 3 | 3 | 8 |
[edita] Grup B
| Equip | Pts | PJ | PG | PE | PP | GF | GC |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Polònia |
5 | 3 | 2 | 1 | 0 | 4 | 1 |
| Alemanya Federal |
4 | 3 | 1 | 2 | 0 | 6 | 0 |
| Tunísia |
3 | 3 | 1 | 1 | 1 | 3 | 2 |
| Mèxic |
0 | 3 | 0 | 0 | 3 | 2 | 12 |
[edita] Grup C
| Equip | Pts | PJ | PG | PE | PP | GF | GC |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Àustria |
4 | 3 | 2 | 0 | 1 | 3 | 2 |
| Brasil |
4 | 3 | 1 | 2 | 0 | 2 | 1 |
| Espanya |
3 | 3 | 1 | 1 | 1 | 2 | 2 |
| Suècia |
1 | 3 | 0 | 1 | 2 | 1 | 3 |
[edita] Grup D
| Equip | Pts | PJ | PG | PE | PP | GF | GC |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Perú |
5 | 3 | 2 | 1 | 0 | 7 | 2 |
| Països Baixos |
3 | 3 | 1 | 1 | 1 | 5 | 3 |
| Escòcia |
3 | 3 | 1 | 1 | 1 | 5 | 6 |
| Iran |
1 | 3 | 0 | 1 | 2 | 2 | 8 |
[edita] Segona Fase
[edita] Grup 1
| Equip | Pts | PJ | PG | PE | PP | GF | GC |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Països Baixos |
5 | 3 | 2 | 1 | 0 | 9 | 4 |
| Itàlia |
3 | 3 | 1 | 1 | 1 | 2 | 2 |
| Alemanya Federal |
2 | 3 | 0 | 2 | 1 | 4 | 5 |
| Àustria |
2 | 3 | 1 | 0 | 2 | 4 | 8 |
[edita] Grup 2
| Equip | Pts | PJ | PG | PE | PP | GF | GC |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Argentina |
5 | 3 | 2 | 1 | 0 | 8 | 0 |
| Brasil |
5 | 3 | 2 | 1 | 0 | 6 | 1 |
| Polònia |
2 | 3 | 1 | 0 | 2 | 2 | 5 |
| Perú |
0 | 3 | 0 | 0 | 3 | 0 | 10 |
[edita] Tercer lloc
| 24 de juny de 1978 | |||
| Brasil |
2–1 | Itàlia |
Estadi Antonio Vespucio Liberti, Buenos Aires
Àrbitre: Abraham Klein (Israel) |
| Nelinho 64' Dirceu 72' |
Causio 38' |
|
[edita] Final
| 25 de juny de 1978 | |||
| Argentina |
3–1 | Països Baixos |
Estadi Antonio Vespucio Liberti, Buenos Aires
Àrbitre: Sergio Gonella (Itàlia) |
| Kempes 38' 105' Bertoni 116' |
Nanninga 82' |
|
 |
| Campió Argentina |
[edita] Estadístiques finals
| Equip | Pts | PJ | PG | PE | PP | GF | GC | Dif | Rend | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Argentina |
11 | 7 | 5 | 1 | 1 | 15 | 4 | +9 | 78,6% |
| 2 | Països Baixos |
8 | 7 | 3 | 2 | 2 | 15 | 10 | +5 | 50,0% |
| 3 | Brasil |
11 | 7 | 4 | 3 | 0 | 10 | 3 | +7 | 78,6% |
| 4 | Itàlia |
9 | 7 | 4 | 1 | 2 | 9 | 6 | +3 | 64,3% |
| 5 | Polònia |
7 | 6 | 3 | 1 | 2 | 6 | 6 | 0 | 58,3% |
| 6 | Alemanya Federal |
6 | 6 | 1 | 4 | 1 | 10 | 5 | +5 | 50,0% |
| 7 | Àustria |
6 | 6 | 3 | 0 | 3 | 7 | 10 | -3 | 50,0% |
| 8 | Perú |
5 | 6 | 2 | 1 | 3 | 7 | 12 | -5 | 41,6% |
| 9 | Tunísia |
3 | 3 | 1 | 1 | 1 | 3 | 2 | +1 | 50,0% |
| 10 | Espanya |
3 | 3 | 1 | 1 | 1 | 2 | 2 | 0 | 50.0% |
| 11 | Escòcia |
3 | 3 | 1 | 1 | 1 | 5 | 6 | -1 | 50,0% |
| 12 | França |
2 | 3 | 1 | 0 | 2 | 5 | 5 | 0 | 33,3% |
| 13 | Suècia |
1 | 3 | 0 | 1 | 2 | 1 | 3 | -2 | 16,6% |
| 14 | Iran |
1 | 3 | 0 | 1 | 2 | 2 | 8 | -6 | 16,6% |
| 15 | Hongria |
0 | 3 | 0 | 0 | 3 | 3 | 8 | -5 | 0,0% |
| 16 | Mèxic |
0 | 3 | 0 | 0 | 3 | 2 | 12 | -10 | 0,0% |
[edita] Golejadors
| Jugador | Selecció | Gols |
|---|---|---|
| Mario Alberto Kempes | Argentina |
6 |
| Rob Rensenbrink | Països Baixos |
5 |
| Teófilo Cubillas | Perú |
5 |
| Leopoldo Luque | Argentina |
4 |
| Hans Krankl | Àustria |
4 |
| Jonny Rep | Països Baixos |
3 |
| Roberto Dinamita | Brasil |
3 |
| Dirceu | Brasil |
3 |
| Paolo Rossi | Itàlia |
3 |
| Dieter Müller | Alemanya Federal |
3 |
| Karl-Heinz Rummenigge | Alemanya Federal |
3 |
[edita] Referències
[edita] Enllaços externs
- FIFAworldcup.com - Argentina 1978 (castellà)
- Tots els Mundials - Argentina 1978 (castellà)
- World Cup History - Argentina 1978 (anglès)
| Copa del Món de Futbol | |
|
Uruguai 1930 | Itàlia 1934 | França 1938 | Brasil 1950 | Suissa 1954 | Suècia 1958 | Xile 1962 | Anglaterra 1966 | Mèxic 1970 | Alemanya Occidental 1974 | Argentina 1978 | Espanya 1982 | Mèxic 1986 | Itàlia 1990 | Estats Units 1994 | França 1998 | Corea del Sud i Japó 2002 | Alemanya 2006 | Sud-àfrica 2010 | Sud-amèrica 2014 | 2018 |
|
