Copa del Món de Futbol 1982

De Viquipèdia

XII Copa del Món de Futbol - Espanya 1982
Equips participants - Classificació - Fase final	109 seleccions 24 seleccions
Seu	Espanya
Data	13 de juny de 1982 11 de juliol de 1982
Podi - Campió - Subcampió - Tercer lloc - Quart lloc	Itàlia Alemanya Federal Polònia França
Partits	52
Gols anotats	146 (2,81 per partit)
Espectadors	1.856.277 (35.698 per partit)
Bota d'Or	Paolo Rossi (6 gols)
Pilota d'Or	Paolo Rossi
Premi al joc net	Brasil

La Copa del Món de Futbol de 1982 es va disputar a Espanya, entre el 13 de juny i el 11 de juliol d'aquell any.

Itàlia va guanyar el mundial al derrotar a Alemanya Federal per 3:1 en la final. Amb el seu tercer títol (va guanyar els mundials de 1934 i 1938), Itàlia va igualar al també tricampió Brasil sota la tutela de jugadors com Paolo Rossi, Dino Zoff, Antonio Cabrini i Marco Tardelli.

Un dels partits més memorables del campionat va ser la semifinal entre Alemanya Federal i França. Es va produir un terrible incident quan el porter alemany Harald Schumacher li va cometre una forta falta al jugador francès Patrick Battiston, quan aquest estava a punt de convertir un gol, deixant-lo inconscient. Els francesos es van mostrar atònits quan l'àrbitre no va expulsar el porter i ni tan sols va assenyalar la falta. No obstant això, el partit també es va destacar pels seus moments esportius. Quan el partit va acabar 1:1, la selecció francesa va marcar 2 gols durant la pròrroga. Però, els alemanys no es van rendir i van marcar altres dos gols per a tornar a igualar el partit. La pròrroga va acabar 3:3, i els alemanys van guanyar la tanda de penals 5-4, classificant-se novament per a una final de la Copa del Món.

La Copa del Món va tindre com a mascota a Naranjito i la pilota oficial va ser la Adidas Tango Espanya 82. El disseny no variava molt de la Tango de 1978, ambdues usaven com material el cuir, però aquest model portava costures impermeables que reduïen l'absorció d'aigua en cas de pluja.

Taula de continguts 1 Antecedents 2 Equips participantes 3 Seus 4 Primera Fase 4.1 Grup A 4.2 Grup B 4.3 Grup C 4.4 Grup D 4.5 Grup E 4.6 Grup F 5 Segona Fase 5.1 Grup 1 5.2 Grup 2 5.3 Grup 3 5.4 Grup 4 6 Fase Final 6.1 Semifinals 6.2 Tercer lloc 6.3 Final 7 Estadístiques finals 8 Golejadors 9 Enllaços externs

[edita] Antecedents

Aquesta va ser la primera ocasió que el nombre d'equips participants va augmentar, ja que la FIFA en un congrés realitzat temps abans de la Copa del Món de 1978 va admetre en el torneig a 24 seleccions nacionals.

Amb les noves regles també canviava el sistema de classificació: es van atorgar tretze places a Europa, tres a Amèrica del Sud, dues a Amèrica de Nord, Central i Carib, dues a Àfrica i dues a Àsia/Oceania, a més de les places per al país organitzador, atorgada a Espanya, i per al vigent campió, atorgada a Argentina.

El torneig va sofrir, a més, un canvi de format a causa dels nous països inclosos. En aquesta edició es va dividir el torneig en tres fases: una primera fase conformada per sis grups de quatre seleccions cadascun, on els dos primers de cada grup es classificaven a la segona fase. Aquesta segona fase estava composta per quatre grups de tres equips cadascun, on el primer de cadascun passava a una tercera fase d'eliminació directa, composta per semifinal i final.

[edita] Equips participantes

En cursiva, els debutants en la Copa del Món de Futbol.

Classificatòries
Àfrica	Àsia i Oceania	Europa	Amèrica del Nord, Central i Carib	Amèrica del Sud

Equips participants
Alemanya Federal	Camerun	França	Kuwait
Argentina	Txecoslovàquia	Hondures	Nova Zelanda
Algèria	Xile	Hongria	Perú
Àustria	El Salvador	Anglaterra	Polònia
Bèlgica	Escòcia	Irlanda del Nord	URSS
Brasil	Espanya	Itàlia	Iugoslàvia

[edita] Seus

Ciutat	Estadi	Capacitat
Madrid	Santiago Bernabéu	90.800
	Vicente Calderón	57.000
Barcelona	Camp Nou	93.053
	Sarrià	43.667
Vigo	Balaídos	31.800
Elx	Nou Estadi	39.000
La Corunya	Riazor	34.617
Gijón	El Molinón	25.885
Oviedo	Carlos Tartiere	30.000
Alacant	José Rico Pérez	30.000
Bilbao	San Mamés	40.000
Valladolid	José Zorrilla	26.512
València	Luis Casanova	49.092
Saragossa	La Romareda	34.596
Sevilla	Sánchez Pizjuán	66.000
	Benito Villamarín	52.500
Málaga	La Rosaleda	45.000

[edita] Primera Fase

[edita] Grup A

Equip	Pts	PJ	PG	PE	PP	GF	GC
Polònia	4	3	1	2	0	5	1
Itàlia	3	3	0	3	0	2	2
Camerun	3	3	0	3	0	1	1
Perú	2	3	0	2	1	2	6

[edita] Grup B

Equip	Pts	PJ	PG	PE	PP	GF	GC
Alemanya Federal	4	3	2	0	1	6	3
Àustria	4	3	2	0	1	3	1
Algèria	4	3	2	0	1	5	5
Xile	0	3	0	0	3	3	8

[edita] Grup C

Equip	Pts	PJ	PG	PE	PP	GF	GC
Bèlgica	5	3	2	1	0	3	1
Argentina	4	3	2	0	1	6	2
Hongria	3	3	1	1	1	12	6
El Salvador	0	3	0	0	3	1	13

[edita] Grup D

Equip	Pts	PJ	PG	PE	PP	GF	GC
Anglaterra	6	3	3	0	0	6	1
França	3	3	1	1	1	6	5
Txecoslovàquia	2	3	0	2	1	2	4
Kuwait	1	3	0	1	2	2	6

[edita] Grup E

Equip	Pts	PJ	PG	PE	PP	GF	GC
Irlanda del Nord	4	3	1	2	0	2	1
Espanya	3	3	1	1	1	3	3
Iugoslàvia	3	3	1	1	1	2	2
Hondures	2	3	0	2	1	2	3

[edita] Grup F

Equip	Pts	PJ	PG	PE	PP	GF	GC
Brasil	6	3	3	0	0	10	2
URSS	3	3	1	1	1	6	4
Escòcia	3	3	1	1	1	8	8
Nova Zelanda	0	3	0	0	3	2	12

[edita] Segona Fase

[edita] Grup 1

Equip	Pts	PJ	PG	PE	PP	GF	GC
Polònia	3	2	1	1	0	3	0
URSS	3	2	1	1	0	1	0
Bèlgica	0	2	0	0	2	0	4

[edita] Grup 2

Equip	Pts	PJ	PG	PE	PP	GF	GC
Alemanya Federal	3	2	1	1	0	2	1
Anglaterra	2	2	0	2	0	0	0
Espanya	1	2	0	1	1	1	2

[edita] Grup 3

Equip	Pts	PJ	PG	PE	PP	GF	GC
Itàlia	4	2	2	0	0	5	3
Brasil	2	2	1	0	1	5	4
Argentina	0	2	0	0	2	2	5

[edita] Grup 4

Equip	Pts	PJ	PG	PE	PP	GF	GC
França	4	2	2	0	0	5	1
Àustria	1	2	0	1	1	2	3
Irlanda del Nord	1	2	0	1	1	3	6

[edita] Fase Final

	Semifinals				Final
	8 de juliol - Camp Nou, Barcelona
	Polònia	0
	Itàlia	2
					11 de juliol - Santiago Bernabéu, Madrid
					Itàlia	3
					Alemanya Federal	1
					Tercer lloc
	8 de juliol - Sánchez Pizjuán, Sevilla			10 de juliol - José Rico Pérez, Alacant
	Alemanya Federal (pen.)	3 (5)		Polònia	3
	França	3 (4)			França	2

[edita] Semifinals

8 de juliol de 1982
	Polònia	0–2	Itàlia	Camp Nou, Barcelona Àrbitre: Juan Daniel Cardellino (Uruguai) Assistència: 50.000
			Rossi 22' 73'

8 de juliol de 1982
	Alemanya Federal	3–3	França	Sánchez Pizjuán, Sevilla Àrbitre: Charles Corver (Països Baixos) Assistència: 70.000
	Littbarski 17' Rummenigge 102' Fischer 108'		Platini 26' (p) Tresor 92' Giresse 98'

Tanda de penals
	Kaltz		1:1		Giresse
	Breitner		2:2		Amoros
	Stielike		2:3		Rocheteau
	Littbarski		3:3		Six
	Rummenigge		4:4		Platini
	Hrubesch		5:4		Bossis

ALEMANYA FEDERAL FRANÇA 16 Harald Schumacher   1 Jean Ettori   3 Hans Briegel   2 Manuel Amoros   9 Paul Breitner   5 Maxime Bossis 10 Karl-Heinz Foerster   7 Gerard Janvion 11 Bernd Foerster 10 Marius Tresor 12 Wolfgang Dremmler 12 Bernard Genghini 10 Mannfred Kaltz 10 Michel Platini 20 Klaus Fischer 14 Alain Giresse 13 Felix Magath 16 Jean Tigana 21 Uli Stielike 18 Dominique Rocheteau 22 Pierre Littbarski 19 Didier Six DT Jupp Derwall DT Michel Hidalgo

[edita] Tercer lloc

10 de juliol de 1982
	Polònia	3–2	França	José Rico Pérez, Alacant Àrbitre: Antonio Garrido (Espanya) Assistència: 28.000
	Szarmach 40' Malewski 44' Kupcewicz 46'		Girard 13' Couriol 72'

POLÒNIA FRANÇA   1 Mlynarczyk 21 Jean Castaneda   2 Dziuba   2 Manuel Amoros   3 Kupcewicz   5 Gerard Janvion   5 Pavel Janas   7 Philippe Mahut   9 Wladislaw Zmuda   8 Marius Tresor 10 Stefan Majewski 11 Rene Girard   8 Matysik 13 Jean Francois Larios 14 Andrzej Buncol 14 Jean Tigana 20 Zbigniew Boniek 15 Bruno Bellone 16 Grzegorz Lato 16 Alain Couriol 17 Andrzej Szarmach 20 Gerard Soler DT Antoni Piechniczek DT Michel Hidalgo Canvis Wojcicki (Matysik, 46')   Canvis López (Janvion, 64') Six (Tigana, 80') Amonestats Buncol (62') Wojcicki (71') Amonestats Soler (79')

[edita] Final

11 de juliol de 1982
	Itàlia	3–1	Alemanya Federal	Santiago Bernabéu, Madrid Àrbitre: Arnaldo Coelho (Brasil) Assistència: 90.000
	Rossi 57' Tardelli 69' Altobelli 81'		Breitner 83'

ITÀLIA ALEMANYA FEDERAL   1 Dino Zoff   1 Harald Schumacher   6 Claudio Gentile 20 Manfred Kaltz   7 Gaetano Scirea 15 Uli Stielike   5 Fulvio Collovati   4 Karl-Heinz Foerrster   3 Giusseppe Bergomi   5 Bernd Foerrster   4 Antonio Cabrini   6 Wolfgang Dremmler 13 Gabriele Oriali   3 Paul Breitner 14 Marco Tardelli 11 Karl-Heinz Rummenigge 16 Bruno Conti   2 Marcus Briegel 19 Francesco Graziani   7 Pierre Littbarski 20 Paolo Rossi   8 Klaus Fischer DT Enzo Bearzot DT Jupp Derwall Canvis Altobelli (Graziani, 7') Causio (Altobelli, 89') Canvis Hrubesch (Dremmler, 62') Müller (Rummenigge, 70') Amonestats Conti (31') Oriali (73') Amonestats Dremmler (61') Stielike (62') Littberski (88')

Campió Itàlia

[edita] Estadístiques finals

Equip		Pts	PJ	PG	PE	PP	GF	GC	Dif	Rend
1	Itàlia	11	7	4	3	0	12	6	+6	78,6%
2	Alemanya Federal	8	7	3	2	2	12	10	+2	57,1%
3	Polònia	9	7	3	3	1	11	5	+6	64,3%
4	França	8	7	3	2	2	16	12	+4	57,1%
5	Brasil	8	5	4	0	1	15	6	+9	80,0%
6	Anglaterra	8	5	3	2	0	6	1	+5	80,0%
7	URSS	6	5	2	2	1	7	4	+3	60,0%
8	Àustria	5	5	2	1	2	5	4	+1	50,0%
9	Irlanda del Nord	5	5	1	3	1	5	7	-2	50,0%
10	Bèlgica	5	5	2	1	2	3	5	-2	50.0%
11	Argentina	4	5	2	0	3	8	7	+1	40,0%
12	Espanya	4	5	1	2	2	4	5	-1	40,0%
13	Algèria	4	3	2	0	1	5	5	0	66,6%
14	Hongria	3	3	1	1	1	12	6	+6	50,0%
15	Escòcia	3	3	1	1	1	8	8	0	50,0%
16	Iugoslàvia	3	3	1	1	1	2	2	0	50,0%
17	Camerun	3	3	0	3	0	1	1	0	50,0%
18	Hondures	2	3	0	2	1	2	3	-1	33,3%
19	Txecoslovàquia	2	3	0	2	1	2	4	-2	33,3%
20	Perú	2	3	0	2	1	2	6	-4	33,3%
21	Kuwait	1	3	0	1	2	2	6	-4	16,6%
22	Xile	0	3	0	0	3	3	8	-5	0,0%
23	Nova Zelanda	0	3	0	0	3	2	12	-10	0,0%
24	El Salvador	0	3	0	0	3	1	13	-12	0,0%

[edita] Golejadors

Jugador	Selecció	Gols
Paolo Rossi	Itàlia	6
Karl-Heinz Rummenigge	Alemanya Federal	5
Zbigniew Boniek	Polònia	4
Zico	Brasil	4
Alain Giresse	França	3
Falcao	Brasil	3
Gerry Armstrong	Irlanda del Nord	3
Laszlo Kiss	Hongria	3

[edita] Enllaços externs

• Pàgina oficial de la FIFA (castellà) (anglès) (francès) (alemany)
• FIFAworldcup.com - Espanya 1982 (castellà)
• Tots els Mundials - Espanya 1982 (castellà)
• World Cup History - Espanya 1982 (anglès)

Copa del Món de Futbol

Uruguai 1930 | Itàlia 1934 | França 1938 | Brasil 1950 | Suissa 1954 | Suècia 1958 | Xile 1962 | Anglaterra 1966 | Mèxic 1970 | Alemanya Occidental 1974 | Argentina 1978 | Espanya 1982 | Mèxic 1986 | Itàlia 1990 | Estats Units 1994 | França 1998 | Corea del Sud i Japó 2002 | Alemanya 2006 | Sud-àfrica 2010 | Sud-amèrica 2014 | 2018