Cullera (Ribera Baixa)

De Viquipèdia

Per a altres significats, vegeu «Cullera (desambiguació)».

Cullera

(En detall)

Localització

Municipi de la Ribera Baixa

Gentilici

Cullerà (pop. cullerot)
Cullerana (pop. cullerota)

Població {{{2}}}

23.261(2005)

Superfície

53,80 km²

Densitat

439,03 hab/km²

Altitud

2 m

Nuclis de població

Coordenades

39° 09’ 50” N
0° 15’ 06” W

Predomini lingüístic històric

Valencià

Partit judicial

Sueca

Cullera és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.

Taula de continguts

1 Història
2 Administració
3 Pobles Agermanats
4 Demografia i economia
5 Geografia
- 5.1 Barris i pedanies
- 5.2 Localitats limítrofs
6 Edificis d'interès
7 Gastronomia
8 Política
9 Enllaços externs

[edita] Història

Que Cullera ha estat habitada per l'home des de temps immemorials ho demostra el jaciment del Paleolític Superior que hi ha a la Cova del Volcà del Far; també hi ha testimonis del pas de romans (jaciment de l'Illeta dels Pensaments, avui desaparegut) i ibers; d'època àrab, a banda del topònim Culla "cim", Aira "mida", és la fundació i fortificació del lloc; en 1235 Jaume I fa un primer intent de conquistar-la però no serà fins el 1240, després de la firma d'un pacte amb Zeyyán , últim walí de València, en què el monarca cristià es comprometia a respectar les possessions musulmanes de Dénia i de Cullera, quan, de manera pacífica es produïsca la conquista; en 1247 els moros de la comarca se sublevaren contra el poder reial i ocuparen la fortalesa, la qual cosa va ocasionar la seua expulsió de la ribera del Xúquer; un dels fets d'armes més rellevants de l'Edat Mitjana fou l'ocupació la presa de la fortalesa per Pere I de Castella en el decurs de la Guerra dels Dos Peres; Pere IV, el Cerimoniós va fer la promesa el 1336 i en 1340, que trencà en diferents ocasions, de no alienar el lloc; darrere d'una forta ajuda econòmica de la població a Martí I, l'Humà el 1402-1403, aquest va reconéixer diferents exempcions de drets reials a Cullera, i fins i tot la impossibilitat de fer-la tornar a les mans de senyors particulars; també el 1404, Na Maria, esposa de Martí I , promulga les ordenances per les quals hauria de regir-se el sistema electoral municipal, amb alguna interrupció, fins el final de l'època foral; des d'aleshores, segurament, Cullera envia procuradors a les Corts de València; els primers segles de l'Edat Moderna vénen marcats per problemes socials com ara les Germanies, la defensa davant els successius monarques dels drets adquirits davant Martí I o els atacs de pirates barbarescos que obligaren Felip II a fortificar la costa amb un conjunt de torres que avui coneixem com la Torre Marenyet; el lloc fou convertit en senyoriu per a la mare de l'austracista Basset ; en la Guerra de Successió, Cullera s'aboca devers l'arxiduc Carles; darrere la seua ocupació pel duc de la Torre el 1707, Maria Lluïsa de Saboia, dona de Felip V, el va oferir a aquest com a senyoriu jurisdiccional, juntament amb l'Albufera; però les tensions amb el senyor del lloc pel pagament dels drets jurisdiccionals portaren la població a demanar la reincorporació a la Corona; al segle XIX hi ha a Cullera diversos enfrontaments entre constitucionals i absolutistes; ajuntaments de l'un i de l'altre signe se succeeixen després de la Guerra del Francés; les Guerres Carlines porten a la formació de milícies de caire liberal; en l'aspecte socioeconòmic, els canvis liberals del segle XIX porten a l'establiment d'una important burgesia agrària, sorgida sovint d'elements més enriquits del camperolat autòcton; a l'economia agrària centrada en el blat, l'arròs i d'altres productes d'horta i de secà, als que es refereixen Cavanilles en 1795-1797 i Madoz 1845-1850, seguirà una agricultura més comercial al voltant de la taronja i l'arròs; el projecte de construcció d'un port, concebut pel marqués de la Romana a final del XVIII i que no es va dur a la pràctica, formava part de l'entusiasme pel comerç que el desenvolupament burgés arenava.

La importància de la classe assalariada i jornalera explica la difusió del socialisme i de l'anarquisme; la vaga d'inspiració anarquista del 1911, originaria a Cullera els esdeveniments més greus; durant la Guerra Civil Espanyola, s'hi formarà una col·lectivitat ugetista, integradora dels petits propietaris, i una altra d'anarquista interessada en la socialització de tot el terme municipal; després de la guerra, la creació de l'Hermandad Sindical, que acull patrons agraris i jornalers, implica una manera de neutralització del moviment camperol i, fins i tot, una preocupació prioritària per les millores tècniques (plagues, camins) i pel desenvolupament de fórmules cooperativistes, molt intens a Cullera.

[edita] Administració

Legislatura	Nom de l'Alcalde	Partit Polític
1979-1983	Enrique Chulio	PSPV-PSOE
1983-1987	Enrique Chulio	PSPV-PSOE
1987-1991	Alfredo Martinez	UV
1991-1995	José Alandete	PSPV-PSOE
1995-1999	Carlos Moreno	UV
1999-2003	Joan Grau / Ernesto Sanjuán Martínez	PSPV-PSOE/PP
2003-2007	Ernesto Sanjuán Martínez	PP

[edita] Pobles Agermanats

Le Bourget .
Ouroux-en-Morvan .
Jever .
Siktikvar .

[edita] Demografia i economia

El turisme ha modificat l'estructura urbana amb la creació de nous nuclis de població: Mareny de Sant Llorenç, Far, Cap Blanc, Cullera Park i l'Estany, El Marenyet i el Dosser. Al 2005 s'hi enregistraren 23.261 habitants, de gentilici cullerencs, cullerans, o cullerots.

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005
20.927	20.336	20.663	20.595	20.397	20.663	20.622	22.544	23.261

Juntament amb l'activitat pesquera, regulada per una Confraria, i agrícola, horta, taronja, olivera i arròs, el camp econòmic més important procedeix del desenvolupament turístic encetat en els anys 60 del segle passat, amb l'arribada massiva de francesos, madrilenys i valencians en general. El turisme ha fet florir activitats relacionades amb els serveis, ha transformat l'estructura social i urbana de la població.

[edita] Geografia

Panoràmica de Cullera

L'extensa planícia que conforma el terme, de 53,4 km², està regada pel Xúquer, que hi desemboca i que juntament amb la muntanya, amb penya-segats, coves i barrancs, la marjal, els 15 km de platges, les zones humides -- que es troben incloses en el Parc Natural de l'Albufera --, representades per la bassa de Sant Llorenç, l'Estany, la zona semipantanosa del Brosquil i les marjals, i els camps de cultiu conformen la gran riquesa paisatgística de Cullera, que podem conéixer utilitzant les diferents rutes que s'hi han establert a l'efecte: Ruta de la Bassa de Sant Llorenç, Ruta de la senda de l'alt del Fort, Ruta de l'Estany, Ruta de la Lloma, Ruta del riu Xúquer i l'Assut. A les seues costes hi ha un illot conegut com Escull del Moro.

[edita] Barris i pedanies

Al térme municipal de Cullera hi es troben els següents nuclis de població:

El Brosquil.
Mareny de Sant Llorenç.
El Marenyet.
Cullera-Park.
Cap-Blanc.
El Dosser.
El Racó.
El Far.
L'Estany.

[edita] Localitats limítrofs

[edita] Edificis d'interès

El Calvari

El nucli urbà s'estén al redós del Munt de l'Or, entre el riu i la mar. Compta amb diferents museus: Història i Arqueologia, Faller i d'altres que citarem en parlar del patrimoni cullerà, que és el següent:

El Castell. Edificat pels àrabs sobre ruïnes iberes i romanes, constitueix l'element més significatiu del patrimoni local i l'estampa cullerana per antonomàsia, que es completa amb el santuari dedicat a la Moreneta , patrona de Cullera.
Barri del Pou. També conegut com el Raval del Mar o Santa Anna i Sant Jaume. Antic barri de pescadors que conserva encara algunes barraques i petits taulells amb motius d'inspiració marinera.
Església de la Sang de Crist. Bastida el 1614 sobre una ermita medieval.
Església dels Sants Joans. Neoclàssica, del segle XVII. Bastit sobre un altre dels segles XIII-XIV, de què es conserva una capella.
El Calvari. Segle XIX.
Torre del Marenyet. Alberga un petit museu dels costums dels soldats de l'època en què era torre defensiva.
El Mercat. Modernista, aixecat entre 1899 i 1903 per l'arquitecte Lluís Ferreres.
El Fort. Fortificació construïda en època carlista.
Muralles. Construïdes el 1553, de forma pentagonal. Van aixecar-se per defensar-se dels atacs del pirates barbarescos.
Torre octogonal. En el vessant del castell, d'origen musulmà.
Ermita dels Sants de la Pedra, Alberga el Museu de l'Arròs.
Ermita de sant Vicent Ferrer. Segle XIX.
Ermita de santa Anna. Segle XVII. Annexa a la torre homònima, inicialment Torre de la Reina Mora, que era una de les portes d'accés al recinte musulmà.
Ermita de Los Navarros. Segle XIX.
Ermita de santa Marta. Segle XIV. No romanen més que unes quantes restes.
Ermita de sant Llorenç. Segle XVI. Conserva un esplèndid retaule xorigueresc.
Cova Museu de Dragut. Alberga una mostra sobre la pirateria al Mediterrani en el XVI.

[edita] Gastronomia

Com a poble tributari de l'Albufera que és, la seua gastronomia presenta els guisats amb anguila, all i pebre, espardenyà, etc. Arrossos, fideuà, suc de peix i sarsuela entre d'altres completen una oferta culinària de caràcter marcadament mediterrani.