Darguà
De Viquipèdia
|
дарган мез |
|
|---|---|
| Pronunciació: | AFI: |
| Altres denominacions: | |
| Parlat a: | Rússia, |
| Regió: | Caucas |
| Parlants: | 439.000 |
| Rànquing: | |
| Classificació genètica: | Llengües caucàsiques del nord Llengües caucàsiques del nord-oest |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Daguestan |
| Regulat per: | |
|
|
|
| ISO 639-1 | |
| ISO 639-2 | dar |
| ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | dar |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu també: llengua | |
El darguà és una llengua caucàsica del nord de la família daguestànica, parlada pels dargins del Daguestan. El seu nombre de parlants el 1989 era de 315.000 i es divideix en tres dialectes:
- Urakhi o Khürkili o gäwa, parlat pels pastors de les planures altes
- Tzudakhar, parlat pels artesans i comerciants de les planures
- Akusha, més diferenciat i base de la llengua literària, usada pels kubatxis i kaytags.
Però la forta influència russa, àzeri i kumyk els ha fet molt bilíngües. L'ensenyament primari es fa en darguà i el secundari en rus. La literatura és recent, ja que les primeres obres es remunten a finals del segle XIX, amb Omarla Batyrai (1831-1910), autor dels cicles poètics Dailuti, que no foren publicats fins el 1928, i la literatura soviètica té alguns autors destacats com Ahmedrakhman Abu Baker (1931) amb les novel·les Temir Bulat (1957), Núvies darguines (1962) i Nureddin de les mans d'or (1928) i el poeta nacional Rashid Rashidov (1928) amb Adamti (1965). D'antuvi s'escrivia en alfabet àrab, modificat el 1920 (nou adjem), però el 1928 fou substituït per l'alfabet llatí, i el 1938 pel ciríl·lic.
Segons el cens rus del 2002, hi havia 429.347 parlants de darguà al Daguestan, 7.188 a Calmúquia, 1.620 a Khàntia-Mànsia, 680 a Txetxènia, i centenars a d'altres parts de Rússia.
