Daguestan
De Viquipèdia
| Респу́блика Дагеста́н (Respúblika Daguestan) Дагъистаналъул Республика (Daghistanalhul Respúblika) |
|
|---|---|
|
|
|
| Informació | |
| Capital: | Makhatxkalà |
| Població
- Total |
|
| Superfície | 50.300 km² |
| Governador | Magomedali Magomedov |
| Idiomes oficials | Rus, àvar i altres llen- gües del Daguestan |
| Lloc web | Govern |
 |
|
La República del Daguestan (rus Респу́блика Дагеста́н Respúblika Daguestan; àvar Дагъистаналъул Республика Daghistanalhul Respúblika, kumyk Daghystan Respublikasy, lesguià Daghustandin Respublika, lakh Daghusttannal Respublika) és un subjecte federal (república) de la Federació Russa. Té una extensió de 50.300 km² i una població de 2.073.000 habitants. Limita al nord amb Calmúquia , a l'oest amb Txetxènia, al nord-oest amb el Territori de Stàvropol i al sud amb Geòrgia i Azerbaitjan.
La capital és Makhatxkalà (385.600 h). Altres ciutats són Derbent (90.000 h), Khasavyurt (90.000 h), Buynaksk (60.000 h), Kizilyurt (43.000 h) i Kaspiysk (67.800 h).
Taula de continguts |
[edita] Orografia
Forma part d’una petita planúria al costat de la Mar Càspia, protegida per les muntanyes caucàsiques (en àvar Kavkazalul mug·rul, en lesguià Kavkazdin daghlar), les quals no sols han aïllat el país, sinó que han isolat les diverses ètnies entre si.
Les alçàries més importants són els Gebel D'ultydag (4.073 m), Gebel Cobolgo (2.376 m) i Gebel Bazard'uz'u (4.486 m). El sector septentrional és format pels sediments terciaris de la plana càspia, mentre que a la muntanya afloren els materials triàsics i juràssics. El clima és sec i relativament suau, més fred i plujós a la muntanya. Els sòls són castanys, lleugerament salins.
Els rius més importants són el Terek/Terk, que forma un gran delta, i el Sulak, que drena tot el sector muntanyenc i té un gran potencial hidroelèctric. Altres són el Samur i el Kuma La vegetació és semidesèrtica al nord, amb varietats halòfiles, i estèpica al sud i al piedmont fins a l'estatge montà de bosc de roures; més amunt dels 2 400 m hi ha prat alpí.
[edita] Etnografia
Els antics anomenavan el país Gebel Ellisani (Muntanya de les Llengües), puix que hi havia unes 26 llengües nadiues a la regió. La població del Daguestan inclou nombrosos grups ètnics. Segons el Cens rus (2002), els pobles caucasians del nord-oest (àvars, dargins i lesguians) són el 74% de la població del Daguestan. Els pobles turcs kumyks i nogais són el 17%, els rússos el 5% i els àzeris el 4%. Malgrat la diversitat ètnica, el 90.4% de la població són musulmans.
| cens 1926 | cens 1939 | cens 1959 | cens 1970 | cens 1979 | cens 1989 | cens 2002 | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Àvars | 177,189 (22.5%) | 230,488 (24.8%) | 239,373 (22.5%) | 349,304 (24.5%) | 418,634 (25.7%) | 496,077 (27.5%) | 758,438 (29.4%) |
| Dargins | 125,707 (16.0%) | 150,421 (16.2%) | 148,194 (13.9%) | 207,776 (14.5%) | 246,854 (15.2%) | 280,431 (15.6%) | 425,526 (16.5%) |
| Lesguians | 90,509 (11.5%) | 96,723 (10.4%) | 108,615 (10.2%) | 162,721 (11.4%) | 188,804 (11.6%) | 204,370 (11.3%) | 336,698 (13.1%) |
| Laks | 39,878 (5.1%) | 51,671 (5.6%) | 53,451 (5.0%) | 72,240 (5.1%) | 83,457 (5.1%) | 91,682 (5.1%) | 139,732 (5.4%) |
| Tabasarans | 31,915 (4.0%) | 33,432 (3.6%) | 33,548 (3.2%) | 53,253 (3.7%) | 71,722 (4.4%) | 78,196 (4.3%) | 101,152 (4.3%) |
| Rutuls | 10,333 (1.3%) | 20,408 (2.2%) | 6,566 (0.6%) | 11,799 (0.8%) | 14,288 (0.9%) | 14,955 (0.8%) | 24,298 (0.9%) |
| Aguls | 7,653 (1.0%) | 6,378 (0.6%) | 8,644 (0.6%) | 11,459 (0.7%) | 13,791 (0.8%) | 23,314 (0.9%) | |
| Tsakhurs | 3,531 (0.4%) | 4,278 (0.4%) | 4,309 (0.3%) | 4,560 (0.3%) | 5,194 (0.3%) | 8,168 (0.3%) | |
| Kumyks | 87,960 (11.2%) | 100,053 (10.8%) | 120,859 (11.4%) | 169,019 (11.8%) | 202,297 (12.4%) | 231,805 (12.9%) | 365,804 (14.2%) |
| Nogais | 26,086 (3.3%) | 4,677 (0.5%) | 14,939 (1.4%) | 21,750 (1.5%) | 24,977 (1.5%) | 28,294 (1.6%) | 38,168 (1.5%) |
| Russos | 98,197 (12.5%) | 132,952 (14.3%) | 213,754 (20.1%) | 209,570 (14.7%) | 189,474 (11.6%) | 165,940 (9.2%) | 120,875 (4.7%) |
| Àzeris | 23,428 (3.0%) | 31,141 (3.3%) | 38,224 (3.6%) | 54,403 (3.8%) | 64,514 (4.0%) | 75,463 (4.2%) | 111,656 (4.3%) |
| Txetxens | 21,851 (2.8%) | 26,419 (2.8%) | 12,798 (1.2%) | 39,965 (2.8%) | 49,227 (3.0%) | 57,877 (3.2%) | 87,867 (3.4%) |
| Altres | 43,861 (5.6%) | 52,031 (5.6%) | 61,495 (5.8%) | 63,787 (4.5%) | 57,892 (3.6%) | 58,113 (3.2%) | 25,835 (1.0%) |
La lingua franca de la regió és el rus, però l'àvar també és d'us comú.
[edita] Economia
La població es concentra sobretot a les muntanyes, i la majoria s'ocupa en l'agricultura. La riquesa mineral del subsòl (ferro, petroli i gas) ha permès una recent industrialització (indústria química, de la construcció, metal·lúrgica, mecànica, tèxtil i alimentària); hi ha abundants deus minerals, amb força balnearis. Makhatxkala és un important port de la mar Càspi, però també n’hi ha a Derbent (envasament de peix, siderúrgies i transformadores de petroli).
Fins el 1991 la pesca de l'esturió i la producció de caviar estaven estrictament regulades pels acords entre la URSS i Iran, que els anys 60 regularen la prohibició de la seva pesca a alta mar. Però la dissolució de l'URSS ha precipitat el caos i el contraban, i la pesca furtiva. Daguestan és la república amb més vitalitat demogràfica, i alhora, amb més atur de Rússia. Com que és una república pobre, floreix la pesca il·legal i la indústria subterrània del caviar.
[edita] Política
Des de febrer del 1994 és subjecte de la Federació Russa, gaudeix d’una forta autonomia. Té una constitució pròpia, un parlament escollit cada cinc anys i un tribunal de justícia (que darrerament compta molt amb la xaria), pot fixar la divisió territorial interna, dictar lleis sempre que no s’oposin a les de la federació russa, recaptar impostos i dirigir la gestió econòmica de les entitats menors.
L'àvar, el kumyk i el dargwa, així com el rus, són els idiomes habituals i ensenyats a les escoles, però el rus generalment s’acaba imposant a causa de la forta fragmentació lingüística. A la universitat només s’empra el rus. Darrerament hi ha hagut propostes d’unificació lingüística amb el turc o l'àvar. Tot i que les llengües més habituals a l’administració són el rus i l'àvar, no hi ha llengua oficial declarada a la constitució de la república.
[edita] Articles relacionats
[edita] Enllaços externs
- Pàgina Oficial de Daguestan (rus)
- Pàgina oficial del President de la República de Daguestan (rus)
- Daguestan al NUPI Center for Russian Studies (anglès)
- Història de Dagestan a la Universitat estatal del Daguestan (anglès)
- Universitat de Texas, mapes del Dagestan (anglès)
- Informe independent de Sobaka sobre Daguestan (anglès)
- BISNIS report - Informe del govern dels EUA sobre l'economia de Daguestan (2000) (anglès)
- Radio Free Europe sobre les tensions religioses a Dagestan (anglès)
- DAGnet Catàleg de recursos d'Internet sobre Daguestan (rus)
