Democràcia Cristiana (Itàlia)
De Viquipèdia
Democrazia Cristiana Democràcia Cristiana |
|
---|---|
![]() |
|
Partit polític italià | |
President | cap |
Secretari general | Mino Martinazzoli (Últim) |
Fundació | 1919 |
Seu | |
Ideologia | Democràcia Cristiana |
Partit europeu | cap |
Publicació oficial | cap |
Lloc web |
Democrazia Cristiana (DCI) va ser un partit polític italià d'inspiració democristiana que va governar durant la major part de la segona meitat del segle XX.
Taula de continguts |
[edita] Història
El partit va ser craet el 1942 per Alcide De Gasperi i altres intelectuals italians. Excepte en les eleccions europees del 1984 sempre va ser el partit més votat. Gràcies a això són molts els presidents i primers ministres sortits de les seves files. Va ser un partido de centre, variant lleument a l'esquerra o a la dreta segons les circumstàncies electorals. Normalment va governar, si no amb solitari, amb el Partit Socialista Italià (PSI). A la dècada dels anys 1970 va recolzar-se parlamentariament amb el Partit Comunista Italià amb el que es coneix com el compromís històric italià. Aquells anys van ser tormentosos per a Itàlia que va sufrir greus desordres socials. En aquest context, Aldo Moro, dirigent democristià, va ser raptat i posteriorment assassinat per les Brigades Rojes. Aquest va ser el fet definitiu que va permetre el recolzament comunista. A partir del 1980 va iniciar-se l'era del pentapartito, junt al PSI, PSDI, PRI i PLI. Democràcia Cristiana va cedir la presidència al PSI durant els primers anys per a posteriorment recuperar-la. El partit va desaparèixer l'any 1994, per culpa dels escàndals de corrupció que van acabar amb els partits tradicionals.
[edita] Hereus de DCI
En un primer moment va crear-se Partit Popular Italià (Partito Popolare Italiano-PPI) estant dirigits per Mino Martinazzoli. Les parts més conservadores del partit van crear el Centre Cristià Democràtic. Aquests últim eren partidaris d'unir-se al Pol de les Llibertats, coalició de centre-dreta dirigida per Silvio Berlusconi. L'esquerra del partit també va formar el seu propi partit que poc desprès acabaria fundant junt a altres partits Demòcrates d'Esquerres. Posteriorment, la majoría del PPI crearia el partit Cristians Demòcrates Units (Cristiani Democratici Uniti-CDU) amb Rocco Buttiglione al cap. La major unitat democristiana arribaria amb la Unió de Demòcrates Cristians. La UCD es l'hereu més directe en actiu de la primera Democràcia Cristiana.
[edita] Secretaris Generals
- Alcide De Gasperi (Juliol 1944 - Setembre 1946)
- Attilio Piccioni (Setembre 1946 - Gener 1949)
- Giuseppe Cappi (Gener - Juny 1949)
- Paolo Emilio Taviani (Juny 1949 - Abril 1950)
- Guido Gonella (Abril 1950 - Setembre 1953)
- Alcide De Gasperi (Setembre 1953 - Juny 1954)
- Amintore Fanfani (Juny 1954 - Març 1959)
- Aldo Moro (Març 1959 - Gener 1964)
- Mariano Rumor (Gener 1964 - Gener 1969)
- Flaminio Piccoli (Gener - Novembre 1969)
- Arnaldo Forlani (Novembre 1969 - Juny 1973)
- Amintore Fanfani (Juny 1973 - Juliol 1975)
- Benigno Zaccagnini (Juliol 1975 - Febrer 1980)
- Flaminio Piccoli (Febrer 1980 - Maig 1982)
- Ciriaco De Mita (Maig 1982 - Febrer 1989)
- Arnaldo Forlani (Febrer 1989 - Octubre 1992)
- Mino Martinazzoli (Octubre 1992 - Gener 1994)
[edita] Congressos
- I Congrés - Roma, 24-27 Abril 1946
- II Congrés - Nàpols, 15-19 Novemmbre 1947
- III Congrés - Venècia, 2-6 Juny 1949
- IV Congrés - Roma, 21-26 Novembre 1952
- V Congrés - Nàpols, 26-29 Juny 1954
- VI Congrés - Trento, 14-18 Octubre 1956
- VII Congrés - Florència, 23-28 Octubre 1959
- VIII Congrés - Nàpols, 27-31 Gener 1962
- IX Congrés - Roma, 12-16 Setembre 1964
- X Congrés - Milà, 23-26 Novembre 1967
- XI Congrés - Roma, 27-30 Juny 1969
- XII Congrés - Roma, 6-10 Juny 1973
- XIII Congrés - Roma, 18-24 Març 1976
- XIV Congrés - Roma, 15-20 Febrer 1980
- XV Congrés - Roma, 2-6 Maig 1982
- XVI Congrés - Roma, 24-28 Febrer 1984
- XVII Congrés - Roma, 26-30 Maig 1986
- XVIII Congrés - Roma, 18-22 Febrero 1989