Dinastia Merovíngia
De Viquipèdia
Dinastia Merovíngia, família d'estirp germànica que va governar l'actual França i part d’Alemanya entre els segles V i VIII. Eren descendents de Meroveu, cap militar franc, fundador de la dinastia. Clodoveu I (466 ? - 511) va ser el primer monarca de la dinastia.
A la seva mort el regne franc va ser dividit entre els seus fills, segons el costum dels merovingis. Un altre monarca destacat de la dinastia va anar Dagobert I (?- 639) que després de molts anys de divisió territorial, va tornar a unir els regnes francs sota el seu govern. Després de Dagobert I, el poder dels merovingis es va anar disgregant i a mesura que va passar el temps, els Majordoms de palau van acabar sent els verdaders dirigents del regne franc. Els majordoms de palau Carles Martell, i el seu fill Pipí el Breu (fundador de la dinastia Carolíngia), van acabar amb el poder dels monarques merovingis i Pipí va destronar l'últim rei merovingio, Khilderic III, per proclamar-se rei dels francs. La dinastia merovíngia, va ser substituïda llavors per la dinastia Carolíngia.
Taula de continguts |
[edita] Art Merovingi
La dinastia Merovíngia va ser desenvolupant un art propi a l'actual França, un art preromànic que es va caracteritzar per l'ús de la pedra i el maó (en arquitectura) amb construccions senzilles. L'art característic d'aquest període és la orfebreria. També van desenvolupar la pintura mural sobre frescs i les miniatures. Es conserven molt pocs vestigis i mostres d'art merovingio.
[edita] Ascendència Divina
En diversos texts s'ha especulat sobre l'origen dels merovingis, al·ludint que en realitat es tractaria de la descendència d'una presumpta filla de Jesucrist i Maria Magdalena.
Aquesta teoria, basada tant sols en llegendes i tradicions medievals del sud de l'actual França, va ser popularitzada en el bestseller "Sang santa, Sant greal" escrit per Michael Baigent, Richard Leigh i Henry Lincoln i, sobretot, per la novel·la bestseller de Dan Brown, El codi Da Vinci. També Umberto Eco fa un ús farsesco de la mateixa en El pèndol de Foucault, encara que, com s'esmenta, són només novel·les; texts de ficció.
La teoria postula que Jesús va tenir descendència amb María Magdalena, tenint una filla, i que aquesta va migrar des de Judea al sud de França, des d'on s'hauria desenvolupat un llinatge l'estirp del qual va arribar al poder del regne franc amb els Merovingis.
En aquest sentit, els historiadors indiquen que possiblement va néixer aquesta llegenda per aconseguir atribuir-li divinitat als merovingis, i d'aquesta manera aquests poguessin governar sense objeccions; ja que tindrien un dret diví per a això.
[edita] Llista de reis Merovingis
A la mort de Clodoveu, el regne es partia entre els seus quatre fills:
| Soissons | París | Orleans | Reims |
| Clotari I 511-561 |
Clotari I finalment prenia sobre els altres tres regnes després de les morts dels seus germans (o els seus successors). Després de la seva pròpia mort, el regne es partia una vegada més entre els seus quatre fills:
| Soissons (Neustria) | Paris | Orleans (Burgundy) | Metz (Austràsia) |
|---|---|---|---|
Clotari II derrotà Brunilda i el seu descendent i reunificava el regne. Tanmateix, en 623 creava el subregne d'Austràsia, per a apaivagar les forces separatistes i també assegurar les fronteres. El seu fill i successor Dagobert I continua aquest moviment assignant subreis per a Aquitania en 629 i Austràsia en 634.
| Neustria & Burgundy | Aquitania | Austràsia |
|---|---|---|
| Neustria & Burgundy | Austràsia |
|---|---|
| Neustria & Burgundy | Austràsia | ||
|---|---|---|---|
|
|||
