Majordom de palau
De Viquipèdia
Durant el període merovingi, el Majordom de palau (del llatí: maior, domus o majordom: el més important, el principal, entenent que es parla de servidors) era l'intendent principal del rei. Durant el regnat dels últims reis merovingis, detenien realment el poder polític, exercint la funció de "primer ministre", funció aquesta que es transmetia, amb freqüència, de pares a fills.
[edita] Període merovingi
Al llarg d'aquest període apareix la família dels Pipínides (descendents de Pipí de Landen, o Pipí el Viejo), que dóna pas al naixement de la dinastia Carolíngia.
El poder dels majordoms de palau va anar incrementant-se d'una manera contínua. En principi eren servidors del rei i responsables del palau, però de forma progressiva i a partir del segle VII van desenvolupar un verdader poder darrere del tron d'Austrasia, el sector nord-est del regne dels Francs sota la dinastia Merovingia, pel que aquest ofici es va convertir en una aposta entre els aristòcrates i ràpidament va arribar a ser heretable en la família dels Carolingis.
Dagobert I, conscient de l'amenaça que aquests representaven, se separa del majordom Pipí de Landen i reprèn, personalment, el poder. Però quan mor, el regne recau definitivament a les mans dels majordoms pipinides. L'ascensió dels Pipinides no es va realitzar sense entrebancs i durant 20 anys, de 662 a 680, van ser expulsats del poder per la família de Vulfoald. Ansegisel, pare de Pipí de Heristal va ser assassinat durant aquest període. Els sobirans descendents de Dagobert I, sovint molt joves i amb una esperança de vida molt curta, no podien regnar sense l'ajuda dels majordoms de palau. Aquests van aprofitar la situació per augmentar el seu poder i dirigir el país reemplaçant els sobirans: ells nomenaven els bisbes, els comtes i els ducs, firmaven els acords amb els països veïns, decidien i mantenien les campanyes militars. Els majordoms de palau van teixir, per al seu profit, una xarxa de fidelidades basades en els dots i les aliances matrimonials.
En definitiva, el sobirà no tenia cap funció, d'allà el nom de reis mandrosos que s'atribuïa als sobirans descendents de Dagobert I. (Encara que s'ha de relativitzar aquesta expressió de "reis mandrosos". En efecte, la dinastia carolingia, es va empenyorar, tan aviat com va arribar definitivament al poder, a denigrar a l'antiga dinastia merovingia intentant legitimar el seu cop de Estat). Ells (els carolingis) disposaven del prestigi i de la legitimitat de la seva dinastia. Els altres (els merovingis) a la seva sang real.
L'últim rei merovingio Khilderico III, va ser tancat en un monestir per Pipí I el Breu en 751. Pipí demana al Papa Zacaríes que el reconegui com a sobirà del regne franc. Es tracta d'una usurpació i d'un cop d'Estat, legitimat pels historiadors de la dinastia carolíngia, en particular per Eginhard. Pipí és proclamat rei en 751, més tard és consagrat en Sant Denis en 754. D'aquesta manera neix la dinastia carolingia. El seu fill Carlemany, va assumir fins i tot un major poder que el seu pare en ser coronat com Emperador del Sacre Imperi Romà Germànic, convertint-se en una de les més grans figures en la història de França i Alemanya.
[edita] Principals Majordoms de palau
- Austràsia
- Radon majordom de palau a Austràsia (614).
- Grimald I, majordom de palau d'Austràsia expulsat en (662).
- Vulfoald, majordom de palau d'Austràsia (662-680) i de Neústria (673-675).
- Pipí de Landen, majordom de palau sota el regnat de Dagobert I (623-640) va ser exclòs per rebaixar les seves pretensions en 640, però després de la mort de Dagobert, recobra la seva funció a petició de la regenta del regne.
- Otton, majordom de palau d'Austràsia en (640-643).
- Aségise (? 695) fill de sant Arnoul, majordom de palau d'Austràsia.
- Grimaldo II (? 714), fill de Pipí de Heristal, majordom de palau d'Austràsia (698).
- Pipí d'Heristal o d'Herstal, cridat també Pipí el Jove (16 de desembre (635 (Jupille Bèlgica)-714), nebot de Grimaldo, majordom dels palaus d'Austràsia, Neústria i Borgonya.
- Carles Martell (cap a 676, Quierzy-sur-Oise), fill de Pipí de Heristal, majordom de palau d'Austrasia i de Neustria, duc de França (737-741).
- Garnier, ambaixador de Bizanci cap a 570, després majordom de palau.
- Pipí d'Heristal, cridat Pipí el Jove (16 de desembre 635 - Jupille (Bèlgica)714, nebot de Grimaldo, majordom del palau d'Austràsia, Neústria i Borgonya.
- Pipí el Breu (cap a 715 a Jupille (Bèlgica) 14 de setembre de 768 a Sant Denis), fill de Carles Martell, majordom de palau de Neústria, Borgonya i Provença, rei de Neústria (751-768) rei de França (751).
- Neústria
- Gundeland 613/616-639.
- Erchinoald (641-658).
- Ébroïn 658-673 y 675 - ? 680.
- Vulfoald, majordom de palau d'Austràsia (662-680) i de Neústria (673-675).
- Leudesis nomenat després de Vulfoald, és ràpidament expulsat del poder per Ébroïn a la seva tornada de l'exili.
- Waratton 680 - ? 686, deposat, per un temps, pel seu fill.
- Ghislemar, fill de l'anterior, va enderrocar el seu pare en 684, i va morir poc després.
- Berchaire gendre de Waratton 686 â? 687.
- Pipí d'Heristal, cridat Pipí el Jove (16 de desembre 635 (Jupille, Bèlgica)-714). Nebot de Grimaldo, mayorodomo de palau d'Austràsia, Neústria i Borgonya.
- Ragamfred, majordom de palau de 715 a 717.
- Pipí el Breu (cap a 715 a Jupille (Bèlgica)- 14 de setembre 768 a Sant Denis), fill de Carles Martell, majordom de palau de Neústria, Borgonya i Provença, rei de Neústria (751-768), rei de França (751).
- Pipí el Breu (cap a 715 a Jupille (Bèlgica)- 14 de setembre 768 a Sant Denis), fill de Carles Martell, majordom de palau de Neústria, Borgonya i Provença, rei de Neústria (751-768), rei de França (751).
Nombrosos casos de devolució del poder de la dinastia "legítima" a una dinastia de servidors s'han produït en la història. Els més coneguts, perquè es van instal·lar durant un llarg període de temps, com en el cas dels Pipinides, són: els Peshawa, dels Marathas i els Shgun del Japó.
