Enver Hoxha
De Viquipèdia
Enver Hoxha (*Gjirokastër, Albània, 16 d'octubre de 1908 - †Tirana, 10 d'abril de 1984), polític albanès. Fill d'un terratenent musulmà.
En 1930 fou detingut a Korça per organitzar una protesta estudiantil. Procedent d'una família acomodada, va estudiar després a França en la Universitat de Montpeller, on va escriure en el periòdic comunista L'Humanité denunciant el règim monàrquic albanès de Zogú I d'Albània. Va tornar a Albània en 1936 on hi treballà com professor. Va participar a partir de llavors en l'oposició a Zogú I d'Albània i a la invasió italiana del 7 d'abril de 1939.
Hoxha va ingressar en el grup comunista Puna, quan la majoria dels grups socialistes albanesos s'unien sota el patrocini de Belgrad per a formar el Partit Comunista d'Albània. En la resistència, va intervenir activament en la formació del Front d'Alliberament Nacional del que fou el seu primer comissari polític.
Després de l'ocupació del país fou acomiadat del treball i l'organització comunista de Korça el va enviar a Tirana, que al poc temps es va convertir en centre important del moviment comunista i antifeixista. En 1941 va ser un dels fundadors del Partit del Treball d'Albània i un dels dirigents de la resistència a l'ocupació d'Albània per part de la Itàlia feixista i del Tercer Reich. Per al 29 de novembre de 1944 tota Albània estava alliberada dels invasors. El mes següent van ser nacionalitzades les mines, els bancs i les empreses estrangeres i es va establir un control estatal i obrer sobre la producció, alhora que es van multiplicar les cooperatives de consum. A l'agost de 1945 va començar la reforma agrària.
Després de la victòria en la Segona Guerra Mundial, Enver Hoxha va consolidar govern provisional i va ser nomenat Primer Ministre d'Albània, aconseguint instaurar un govern leninista. El 11 de gener de 1946 va ser proclamada per una Assemblea Constituent la República Popular d'Albània.
Aleshores ocupà els càrrecs de primer ministre (1944-54), ministre d'afers exteriors (1946-53) i primer secretari del politburó del comitè central del partit des del 1954, de manera que fou l'home fort del país fins a la seva mort. En política interior realitzà diverses purgues per mantenir la puresa ideològica i eliminar tota oposició en els anys 1948, 1956, 1974, 1981. En política exterior trencà amb Iugoslàvia (1948) i amb l'URSS (1960), sortí del pacte de Varsòvia (1968) i intensificà les relacions amb la Xina, però se'n distancià el 1978. El 1981 va protagonitzar un fosc incident que provocà la mort de Mehmet Shehu, el seu possible successor, i el 1982 destituí el president Haxhi Lleshi, tot ocupant el poder absolut, però va morir poc després.
