Belgrad
De Viquipèdia
Belgrad (en serbi Београд, Beograd), amb una població d'1.274.000 habitants (1.717.800 a l'area metropolitana segons el cens del 2002). Capital de Sèrbia (des del 1817), de Iugoslàvia (1918-2003) i de Sèrbia i Montenegro (2003-2006), és actualment de nou la capital de Sèrbia.
La ciutat s'aixeca a la confluència del Sava amb el Danubi, al nord de Sèrbia, a 44º 83' N i 20º 50' E. Si bé la població oficial de la regió de Belgrad és d'1,7 milions, en realitat (tenint en compte desplaçats i refugiats) sobrepassa els dos milions. És la ciutat més gran de l'antiga Iugoslàvia i la quarta dels Balcans, després d'Istanbul, Atenes i Bucarest. S'hi concentra el 15,8% de la població sèrbia.
Belgrad té estatus d'unitat territorial separada dins de Sèrbia i té el seu propi govern municipal autònom.
És el centre econòmic de Sèrbia: el 31,2% de la població activa sèrbia treballa a Belgrad. És la capital de la cultura, l'educació i la ciència sèrbia. Té la més gran concentració d'institucions d'importància nacional en el camp de la ciència i les arts.
[edita] Història
A partir del segle III aC, hi va haver un assentament cèltic i més tard romà (Singidunum) a la regió, que va passar a les mans de l'Imperi Bizantí. Va sofrir diverses invasions abans de l'arribada dels serbis, al voltant de l'any 630 dC. Més tard, va passar a conèixer-se com a Beligrad (fortalesa blanca o ciutat blanca) el 878, sota el domini del regne de Bulgària. Va tornar a passar a mans bizantines i sota domini búlgar abans de convertir-se en ciutat del regne de Sèrbia a l'edat mitjana.
Més tard ocupada per Hongria (època en què va patir el conegut setge de 1456, decisiu per aturar l'avanç turc a l'Europa central) i pels otomans el 1521, Belgrad va romandre sota el poder otomà durant gairebé tres segles. Ocupada en tres ocasions per Àustria (1688-1690, 1717-1789, 1789-1791), la ciutat va ser presa per forces sèrbies durant el primer aixecament en contra del domini turc (1818-1839).
Amb la retirada dels últims turcs (1867), la independència de Sèrbia el 1878 i la proclamació del regne de Sèrbia el 1882, Belgrad es va convertir en una ciutat clau en la zona dels Balcans, però les condicions continuaven sent les d'un país agrari. El 1900, la capital comptava solament amb 69.000 habitants.
Després de l'ocupació de les tropes austrohongareses i alemanyes el 1915-1918, durant la Primera Guerra Mundial, Belgrad va experimentar un creixement més ràpid i una modernització considerable com a capital del nou regne de Iugoslàvia durant les dècades de 1920 i 1930, en què va créixer fins a arribar als 239.000 habitants el 1931.
El 6 d'abril del 1941, Belgrad va ser bombardejada pels alemanys: hi van morir milers de persones, i Iugoslàvia va ser envaïda per forces alemanyes, italianes, hongareses i búlgares.
L'emissora militar alemanya de Belgrad va començar a emetre cada dia a les 21:57, com a tancament d'emissió, la cançó Lili Marleen. Aviat hi va haver versions del text per als combatents de totes les nacionalitats, amb què es va convertir en la cançó de guerra més popular fins al moment present.
La ciutat va romandre sota ocupació alemanya fins al 20 d'octubre del 1944, quan va ser alliberada per forces guerrilleres iugoslaves i per l'Exèrcit Roig. Al període de postguerra, Belgrad va créixer ràpidament com a capital de la nova Iugoslàvia i va desenvolupar-se com un gran centre industrial. Sarajevo va ser considerada durant un curt temps com a candidata per convertir-se en la capital.
El 9 de març del 1991, hi va haver manifestacions en contra de Slobodan Milošević. Hi van morir dues persones i es van utilitzar tancs als carrers per restaurar l'ordre.
Belgrad va ser bombardejada per les forces aèries de l'OTAN durant la guerra de Kosovo el 1999, que causaren danys considerables. Entre altres llocs bombardejats, es trobaven el ministeri de Defensa, d'Interior i de Finances, la residència presidencial, algunes estacions de ràdio i televisió (Pink, Kosava, Ràdio S, ELMAG; al bombardeig de la televisió nacional, o Ràdio Televisió Sèrbia, hi van morir 17 tècnics), l'hospital Dragiša Mišović, cases privades a la comunitat de Zvezdara, la seu central del Partit Socialista, l'hotel Jugoslavija i l'ambaixada de la Xina. Els oficials de l'OTAN van declarar que aquesta última va ser bombardejada perquè els seus planificadors havien utilitzat mapes antics.
Després d'unes eleccions manipulades l'any 2000, hi va haver grans manifestacions a Belgrad, que van causar la renúncia del president Slobodan Milošević.
