Epidaure (Grècia)

De Viquipèdia

Epidaure (en grec Epidauros, llatí Epidaurus) fou una ciutat de la costa oriental del Peloponès, a l'Argòlida (districte d'Argolis sota Roma). Fou un estat independent el territori del qual (de superfície bastant reduïda) era anomenat Epidaúria, que limitava al oest amb Argòlida, al nord amb Corint, al sud amb Trozen, i al est amb el golf Sarònic. Era situada a una petita península que formava una plana amb vinyes i muntanyes a la part de terra ferma. El port era a la part nord de la península, ben protegit. La ciutat original era limitada a part de la península per es va estendre al nord i sud.

Posseïa un temple d'Asclepi a uns 8 km al oest de la ciutat i era a només sis hores en vaixell d'Atenes; era propera a Egina i a Argos (a aquesta darrera estava unida por una bona via), i tot això va contribuir a la seva importància.

Segons Aristòtil fou una colònia cària que es va dir Epicauros. Estrabó diu que el seu antic nom fou Epitauros. Però després segons Aristòtil fou colonitzada per jònics procedent de la tetràpolis àtica units als heracliades en el seu retorn al Peloponès. En general es creu que fou colonitzada per jònics que en foren expulsats pels dòrics. Pausànies diu que en temps de la invasió dels dòrics era governada per Pitireos, descendent d'Ion, que va entregar el país a Deifontes i els argius, i es va retirar a Atenes amb la seva gent.

Deifontes es presentat com a gendre de Temenos (casat amb la seva filla Hirneto), a qui va correspondre Argos en el repartiment de les conquestes dòriques; les desgracies de Deifontes foren objecte de les histories dels poetes tràgics.

La ciutat fou governada per reis però mes tard l'oligarquia va substituir a la monarquia. Mes tard fou governada per tirans, i entre ells el mes conegut fou Procles, la filla del qual, Melissa, era casada amb Periandre tirà de Corint, que la va matar, i Procles va fer la guerra al seu gendre; Periandre va atacar Epidaure i va fer presoner a Procles conquerint la ciutat. Després de la tirania va retornar l'oligarquia.

En època històrica oligarques dòrics continuaven sent els dirigents de la ciutat que era una de les principals ciutats comercials del Peloponès, i va colonitzar Egina que per força temps en fou una dependència. També va colonitzar Kos, Kàlimnos (Calidnos) i Nísiros, però quant el comerç va créixer, Egina va augmentar la seva importància i va suplantar a la metròpoli al segle VI aC.

Epidaure fou sempre fidel aliada d'Esparta mentre que amb la metròpoli, Argos, hi va trencar relacions després de la instauració a aquesta ciutat de la democràcia. La ciutat d'Epidaure era governada per artins (artynae) que presidien un consell de 180 membres; els habitants original no dòrics eren els konípodes que treballaven la terra pels amos dòrics però no eren esclaus.

El 419 aC, durant la guerra del Peloponès, els argius van intentar conquerir la ciutat però foren rebutjats. Va tenir un minse paper a l'història de Grècia.

Sota domini romà havia perdut tota importància i era pràcticament el port del temple d'Asclepi. Pausànies dona una llista dels seus edificis principals: el temple d'Atenea Císsia a l'acròpoli, el temple de Dionís, el d'Àrtemis, el d'Afrodita, i per suposat el d'Asclepi als defores, i el d'Hera al port, probablement al actual Cap Nicolau. A la ciutat hi havia també gimnàs, palestra, teatre (obra de Policlet, construït aprofitant el vessant d'una muntanya, amb un diàmetre de 112 metres i 32 files de seients a la part baixa, 20 a la part central i 24 a la superior, amb capacitat per 12.000 espectadors) i el prosceni. Les muralles estan mitjanament conservades en bona part.

La ciutat grega d'avui dia es diu Pídhavro.

Teatre d’Epidaure

1.Classificació de l’obra:

a. Títol: Teatre d’Epidaure b. Autor: Policlet el Jove c. Cronologia: 130 aC d. Escola o país: Situat a Epidaure, a l'Argòlida, al sud del Peloponès, e. Estil: Grec hel•lenístic

2. Descripció de l’obra:

a. Elements tècnics i estructurals:

Materials: Pedra i marbre (als seients d’honor) Suport: Columnes d’ordre corinti Coberta: Sense coberta.

b. Elements decoratius:

Els seients d’honor estaven ricament decorats, també cal destacar l’altar que hi havia en honor al deu Dionís.

c. Espais exteriors:

Situat a la falda de una muntanya, es va haver de construir un mur perquè la muntanya no s’obrís. El teatre d'Epidaure, a més, té uns murs laterals de contenció del terreny, necessaris per les seves grans dimensions

Façana:

d. Elements interiors: En realitat el teatre no tenia façana pròpiament dita, els actors entraven pels laterals, els pàrodes. El teatre estava organitzat al voltant de l'orquestra, de forma circular. La càvea envoltava dues terceres parts de l'orquestra i la part restant era tancada per l'edifici que formava l'escena. L'esquema bàsic del teatre grec, i posteriorment del romà, es basa en un pentàgon regular inscrit en el cercle de l' orquestra L'orquestra constituïa el lloc on el cor cantava i ballava, però també era l'espai destinat a l'altar. S'ha afirmat que l'edifici de l'escena es tractava d'un pòrtic d'ordre jònic que feia 4 m d'alçada per 2 m de fondària. Tampoc se sap si el prosceni -espai elevat on actuaven els actors-, al qual s'hi accedia a través de dues rampes laterals, hi fou afegit amb posterioritat. En aquesta part hi ha una estructura de columnes jòniques i arquitravats on no hi havien frescos ni mosaics. L'escena posseïa un rudimentari mecanisme de teló per tal de permetre el canvi dels actors o dels decorats (pinake); aquest mecanisme, a l'inrevés del dels telons actuals, sonia del terra i s'hi amagava a través d'unes obenures practicades al paviment situat davant de l'escenari. Al teatre s'hi entrava a través de dos accessos laterals que donaven a un passadís situat entre l'orquestra i l'escena. La càvea podia acollir uns 14.000 espectadors; el semicercle que formava era dividit radialment per 13 escales que convergien a l'orquestra i que permetien la ràpida circulació del públic. A més h ha una perfecta visió i acústica de l’escenari des de qualsevol punt de la càvea.

Tipus de planta:

Circular, 120 m de diàmetre. Es divideix en 3 parts: l’orquestra (el nucli) la càvea; amb forma de ferradura; i el prosceni, dividit en 2 parts, que es on actuaven els actors.

Parts: Els teatres estaven bàsicament formats per tres parts clarament diferenciades: Al desnivell natural de 24 metres del terreny es situava la càvea, de 120 metres de diàmetre que es divideix en dos zones. La part inferior del hemicicle esta dividida en 12 cuneus amb una trentena de grades cada un mentres que en la zona superior es troben 22 cuneus amb 20 grades cada un. Les dues parts més allunyades ultrapassen la figura canònica semi¬circular, i s'avancen cap a l'escena. L’orquestra, circular, de 20 m de diàmetre, era un cercle de terra batuda situat entre la càvea i l'escenari on els membres del cor (coreutas) cantaven acompanyats per flautes, aquelles parts de la tragèdia o comèdia que suscitaven comentaris, laments o advertències. El prosceni (skene) era darrere l’orquestra, allà es desenvolupaven els diàlegs entre personatges que representaven la ficció. Destaca la grandiositat dels espais i el gran virtuosisme que s'aconseguí unint l'escultura i l'arquitectura, però no per les seves innovacions tècniques.

e. Relació amb l’entorn:

3. Funció: Teatre Les obres de teatre que es posaven en escena formaven part de les festes celebrades en honor de Dionís (déu del vi i de la gresca). Al principi el teatres tenien una finalitat religiosa i era on es feien les ofrenes al déu de la festa. En aquest cas es va construïr per que hi anessin els malalts que visitaven Epidaure per guarir-se al temple d’Asclepi, que era al costat.

4. Simbolisme: El teatre neix en honor de Dionís (déu del vi i la festa). Dionís era fill de Zeus. Segons els grecs inventà el vi i li dedicaven jornades festives a la primavera i a l’ hivern, i fins i tot els esclaus eren alliberats per que gaudissin de la festa. D’aquestes primitives formes de festa va néixer el teatre, com a centre de reunió per a tota la comunitat.

5. Antecedents i influencies posteriors.

6. Relacions amb obres similars de l’autor o de l’escola.

7. Diferencies amb altres solucions coetànies. La ciutat d'Epidaure es va fer famosa perquè hi havia el santuari d'Asclepi, déu de la medicina que guaria els malalts. A l'època hel•lenística el seu culte va créixer i aquest santuari era visitat per molts malalts. Així doncs es va construir un teatre, el de Epidaure, al sud-est del santuari.

8 Context históric i artístic.

L'obra pertany a la civilització grega d'època hel•lenística. L'hel•lenisme és va desenvolupar des de el segle IV al II a/C. El rei Filip de Macedònia va conquerir les ciutats gregues i el seu fill Alexandre el Gran, va continuar l'expansió, estenent la cultura grega i creant un enorme imperi. Després de la mort d'Alexandre, els generals que es van repartir l'imperi i van imposar les formes de govern monàrquiques(Egipte, Àsia menor, Grècia). Així l'imperi es va fragmentar en regnes independents amb trets comuns, eren monarquies fonamentades en el suport de la força militar i personal del rei que governava amb l'ajut d'amics i de parents. Els seus súbdits, li reconeixien plena autoritat i l'idolatraven.