Epimeteu (satèl·lit)

De Viquipèdia

Epimeteu fotografiat per la sonda Cassini el 30 de Març del 2005 des d'una distància de 75000 km

Epimeteu és un satèl·lit natural de Saturn també conegut com Saturn XI rep el seu nom del déu Epimeteu. Hi ha també un asteroide anomenat 1810 Epimeteus.

[edita] Descobriment i òrbita

Epimeteu ocupa la mateixa òrbita que la lluna Janus. Els satèl·lits de Saturn Epimeteu i Janus, que disten en les seves òrbites menys que la suma dels seus diàmetres, són satèl·lits coorbitals açò és satèl·lits que giren en la mateixa òrbita. Els astrònoms van assumir que hi havia només un cos en eixa òrbita, i com és evident és impossible reconciliar les observacions de dos objectes distints amb un sol objecte.

Audouin Dollfus, va observar una lluna el 15 de desembre 1966 (IAUC 1987). Al nou objecte li se va donar la designació temporal 'S/1966 S 2 i Dollfus va proposar anomenar-lo Janus. El 18 de desembre, Richard L. Walker va fer una observació semblant de què s'acredita ara com el descobriment d'Epimeteu (IAUC 1991). No obstant, de moment, es va creure que hi havia només una lluna, extraoficialment coneguda com Janus. Dotze anys després, a l'octubre 1978, Stephen M. Larson i John W. Fountain van comprendre que les observacions de 1966 s'explicaven millor si hi ha dos objectes distints (Janus i Epimeteu) compartint òrbites molt semblants.

En 1980 les sondes Voyager van observar l'existència dels dos satèl·lits donant-li a Janus la denominació provisional 1980 S1 perquè en eixe moment era l'interior i a Epimeteus la denominació provisional 1980 S3 perquè en eixe moment era l'exterior. Encara que el nom "Janus" es va proposar informalment poc després descobriment inicial de 1966, no se li va donar oficialment aquest nom fins a 1983, alhora que Epimeteu rebia el seu nom.

[edita] La relació orbital entre Epimeteu i Janus

Epimeteu i Janus són satèl·lits coorbitals, la distància de Janus a Saturn és 151.472 km i la d'Epimeteu és 151.422 km, una separació de només 50 km. El diàmetre d'Epimeteu és 115 km i Janus mesura 178 km. A l'anar quasi en la mateixa òrbita viatgen quasi a la mateixa velocitat, però el satèl·lit interior va lleugerament més ràpid que l'exterior pel que l'avança lentament. Pareix inevitable que es produïsca un xoc entre ambdós, però quan s'acosten entre si la seva mútua atracció gravitatòria altera la seva quantitat de moviment, el satèl·lit interior guanya quantitat de moviment, es mou cap a una òrbita superior i perd velocitat. El satèl·lit exterior perd quantitat de moviment, es mou cap a una òrbita interior on perd velocitat. En poques paraules els dos satèl·lits intercanvien les seues posicions, el satèl·lit interior es converteix en exterior i comença a ressagar-se. Aquest fet es repeteix cada quatre anys.

El pròxim acostament ocorrerà al gener/febrer del 2006. Aquest intercanvi d'òrbites és fins on es coneix únic en tot el Sistema solar.

[edita] Les característiques físiques

Epimeteo fotografiat pel Voyager 1 (NASA)

Hi ha diversos cràters d'Epimeteu més gran que 30 km en el diàmetre, així com dos ranures i serralades xicotetes i allargades. La gran craterització indica que Epimeteu ha de ser prou vell. Janus i Epimeteu poden haver-se format d'una ruptura d'un sol cos per a formar els satèl·lits coorbitals, però si aquest és el cas, la ruptura deu haver ocorregut molt prompte en la història del sistema del satèl·lit. De la seva densitat molt baixament i relativament alt albedo, pareix probable que Epimeteus és un cos gelat molt porós. La sonda Cassini ha de realitzar un sobrevol d'Epimeteu el 3 de desembre de 2007.