Saturn (planeta)
De Viquipèdia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Saturn és el sisè planeta del sistema solar en quant a distància al Sol i el segon planeta més gran després de Júpiter. Va ser descobert a l'antiguitat i el seu nom prové del déu romà Saturn. És un gegant gasós i forma part dels planetes exteriors (també anomenats "Jovians" pel seu paregut a Júpiter). L'aspecte més característic de Saturn són els seus brillants anells. El primer a observar-los va ser Galileu Galilei el 1610 però la baixa inclinació dels anells i la mala qualitat del seu telescopi li van fer pensar, en un principi, que es tractava de grans llunes. El 1659, Christiaan Huygens, amb millors mitjans d'observació, va poder observar-los amb claredat. El 1859, James Clerk Maxwell va demostrar matemàticament que els anells no podien ser un únic objecte sinó que havien de ser l'agrupació de milions de partícules xicotetes. Saturn té 56 satèl·lits naturals entre els quals destaca Tità, l'únic satèl·lit del sistema solar amb una atmosfera important.
Taula de continguts |
[edita] Característiques físiques
Saturn és un planeta visiblement aplanat en els pols. Els diàmetres equatorial i polar són respectivament 120.536 i 108.728 km. Aquest efecte és produït per la ràpida rotació del planeta, la seva naturalesa fluida i la seva relativament baixa gravetat. Els altres planetes gegants són també aplanats però no en tan gran mesura. Saturn posseeix una densitat específica de 0,69 g/cm3 sent l'únic planeta del Sistema Solar amb una densitat inferior a la de l'aigua. El planeta està format per un 96% d'hidrogen i un 3% d'heli.
[edita] Interior
L'interior del planeta és semblant al de Júpiter, amb un nucli sòlid en l'interior format per gels. Sobre ell s'estén una extensa capa d'hidrogen líquid i metàl·lic (a causa dels efectes de les elevades pressions i temperatures). Els 30.000 km exteriors del planeta estan formats per una extensa atmosfera d'hidrogen i heli. L'interior del planeta es troba a temperatures entorn de 12 000 K. D'altra banda, i igual que Júpiter i Neptú, Saturn radia més calor a l'exterior de què rep del Sol. La major part d'esta energia està produïda per una lenta contracció del planeta que allibera l'energia gravitatòria produïda en la comprensió. Aquest mecanisme es denomina mecanisme de Kelvin-Helmholtz. No obstant no pareix l'únic responsable de la font interna de calor de Saturn. Possiblement la calor extra generada es produïx en una separació de fases entre l'hidrogen i l'heli atmosfèric que se separen en la zona inferior de l'atmosfera concentrant-se en gotes que precipiten o plouen sobre l'interior del planeta alliberant energia potencial en forma de calor.
[edita] Atmosfera
L'atmosfera de Saturn posseeix un patró de bandes fosques i zones clares semblant al de Júpiter encara que la distinció entre ambdós és molt menys clara en el cas de Saturn. Els núvols superiors estan formats probablement per cristalls de amoníac. Sobre elles pareix estendre's una boira uniforme sobretot el planeta produïda per fenòmens fotoquímics en l'atmosfera superior (al voltant de 10 mbar). En 1990 es va poder observar un gegantí núvol blanc en l'equador de Saturn que ha sigut assimilada a un procés de formació de grans tempestats. S'han observat taques semblants en plaques fotogràfiques preses durant l'últim segle i mig a intervals d'aproximadament 30 anys. En 1994 es va poder observar una segona gran tempestat d'aproximadament la meitat de grandària que la produïda l'any 90. L'atmosfera del planeta posseeix forts vents en la direcció dels paral·lels alternants en latitud i altament simètrics en ambdós hemisferis a pesar de l'efecte estacional de la inclinació axial del planeta. L'atmosfera superior en les regions polars desenvolupa fenòmens de aurores per la interacció del camp magnètic planetari amb el vent solar.
[edita] Satèl·lits de Saturn
- Vegeu l'article Satèl·lits de Saturn.
Saturn té un gran nombre de satèl·lits, el major dels quals, Tità és l'única lluna del Sistema Solar amb una atmosfera important. Els satèl·lits més grans, coneguts abans de l'inici de la investigació espacial són: Mimes, Encelade, Tetis, Dione, Rea, Tità, Hiperió, Jàpet i Febe. Posteriorment, amb els viatges de les naus Voyager i el descobriment de nous satèl·lits en els anys 2000, 2003, 2004 i 2005, el nombre d'aquests ha augmentat fins a 56.
[edita] Anells de Saturn
- Vegeu l'article Anells de Saturn.
Els anells de Saturn s'estenen en el pla equatorial del planeta des dels 6.630 km als 120.700 km per damunt de l'equador de Saturn i estan compostos de partícules gelades amb abundant aigua gelada. La seva grandària varia des de partícules microscòpiques de pols fins a roques d'uns pocs metres de grandària. L'elevat albedo dels anells mostra que estos són relativament moderns en la història del sistema solar. Se sap que els anells de Saturn són inestables al llarg de períodes de temps de desenes de milions d'anys, un altre indici del seu origen recent. Els anells de Saturn posseixen una dinàmica orbital molt complexa presentant ones de densitat, interaccions amb els satèl·lits de Saturn (especialment amb els denominats satèl·lit pastors). A l'estar a l'interior del límit de Roche, els anells no poden evolucionar cap a la formació d'un cos major.
[edita] Exploració espacial de Saturn
Saturn ha estat visitat per les sondes Pioneer 10 en [1979] i per les Voyager 1 i Voyager 2 durant els dos següents anys. Durant els anys 2004 i 2005 ha estat l'objectiu de la missió Cassini-Huygens, una missió conjunta de les agències NASA i ESA que constava d'un orbitador (Cassini) i una sonda (Huygens). L'orbitador Cassini va fotografiar de prop l'atmosfera del planeta, els seus anells i alguns dels seus satèl·lits. La sonda Huygens es va submergir en l'atmosfera de Tità i va aconseguir posar-se sobre la seva escorça el 14 de gener de 2005. Durant el descens va enviar valuoses dades sobre la composició de l'atmosfera i fotografies de la superfície del satèl·lit. Els resultats de la Cassini-Huygens són de gran qualitat i esperen revolucionar el nostre coneixement d'aquest planeta i el seu sistema de llunes i anells en els pròxims anys.
[edita] Referències
- The New Solar System, J.K. Beatty, C. Collins Petersen i A. Chaikin, Cambridge University Press, (1999). ISBN 0933346867i Sky Publishing Corporation.
[edita] Enllaços externs
- Missió Cassini/Huygens en espanyol:
http://www.astroenlazador.com/saturno/index.shtml - Solar Views en espanyol:
http://www.solarviews.com/span/saturn.htm - La missió Cassini/Huygens:
http://saturn.jpl.nasa.gov/home/index.cfm
| Sistema solar |
|---|
 |
| Sol • Mercuri • Venus • Terra • Mart • Júpiter • Saturn • Urà • Neptú |
| Lluna • Cinturó d'asteroides • Ió • Europa • Ganimedes • Cal·listo • Tità • Tritó • Cinturó de Kuiper • 2003 UB313 • Núvol d'Oort
Fobos • Deimos • Satèl·lits de Júpiter • Satèl·lits de Saturn • Satèl·lits d'Urà • Satèl·lits de Neptú • Plutó • Caront |
