Estació espacial
De Viquipèdia
Una estació espacial és una estructura artificial dissenyada per a ser habitada a l'espai exterior, amb usos varis. Es distingeix d'altres naus espacials tripulades perquè no té propulsió principal, enlloc d'això, altres vehicles són utilitzats com a mitjà de transport des de i fins a l'estació, ja que tampoc té mitjans per aterrar.
Les estacions espacials són usades per estudiar els efectes sobre el cos humà del vol espacial de llarga durada, i també com a plataformes per a nombrosos i prolongats estudis científics.
Antigues i actuals estacions espacials:
- Estacions Saliut: Saliut 1, Saliut 2, Saliut 3, Saliut 4, Saliut 5, Saliut 6, Saliut 7.
- Skylab.
- Mir.
- Estació Espacial Internacional (ISS).
Des del vol de l'Skylab 2, tots els rècords de permanència en naus no tripulades han sigut aconseguits en estacions espacials. El rècord de duració, de 437,7 dies, va ser aconseguit a bord de l'estació Mir entre 1994 i 1995. Des de 2003, tres astronautes han completat missions de més d'un any, totes elles a bord de la Mir.
S'han proposat alguns dissenys d'estacions espacials que pretenen ser habitacles espacials per a un gran nombre de persones, tals com "ciutats a l'espai", on la gent viuria. Fins ara aquests dissenys són hipotètics.
[edita] Estacions espacials ocupades
Estació espacial | Llançada | Reentrada | Dies en ús | Total tripulació i visitants |
Visites | Massa (kg) |
||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
En òrbita | Ocupada | Pilotada | Sense pilot | |||||
Salyut 1 | 19 d'abril, 1971 01:40:00 UTC |
11 d'octubre, 1971 | 175 | 24 | 3 | 2 | 0 | 18,425 |
Skylab | 14 de maig, 1973 17:30:00 UTC |
11 de juliol, 1979 16:37:00 UTC |
2,249 | 171 | 9 | 3 | 0 | 77,088 |
Salyut 3 | 25 de juny, 1974 22:38:00 UTC |
24 de gener, 1975 | 213 | 15 | 2 | 1 | 0 | 18,500 |
Salyut 4 | 26 de desembre, 1974 04:15:00 UTC |
3 de febrer, 1977 | 770 | 92 | 4 | 2 | 1 | 18,500 |
Salyut 5 | 22 de juny, 1976 18:04:00 UTC |
8 d'agost, 1977 | 412 | 67 | 4 | 2 | 0 | 19,000 |
Salyut 6 | 29 de setembre, 1977 06:50:00 UTC |
29 de juliol, 1982 | 1,764 | 683 | 33 | 16 | 14 | 19,000 |
Salyut 7 | 19 d'abril, 1982 19:45:00 UTC |
7 de febrer, 1991 | 3,216 | 816 | 26 | 12 | 15 | 19,000 |
Mir | 19 de febrer, 1986 21:28:23 UTC |
23 de març, 2001 05:50:00 UTC |
5,511 | 4,594 | 137 | 39 | 68 | 124,340 |
Estació Espacial Internacional | 20 de novembre, 1998 | — | **2,473 | **1,759 | ***153 | ***30 | ***25 | **183,283 (202.03 tons) |
La suma de tripulació i visitants no es pot diferenciar.
- **Estat de la ISS a 28 d'agost, 2005.
- ***Estat de la ISS a 10 de juliol, 2006.18 shuttles, 12 Soyuz, 22 Progress, 2 Proton i Pirs
[edita] Part d'un ascens espacial
Una estació espacial pot ser el contrapès d'un ascensor espacial o situar-se en un punt estratègic, com a l'òrbita geostacionària (a 35786 km), per tenir condicions de microgravetat. En aquest últim cas, una altra estació (un asteroide o qualsevol elements amb suficient massa) serà necessari com a contrapès.
[edita] Estacions espacials en la ficció
Una gran part de la literatura i pel·lícules de ciència ficció es desenvolupen en estacions espacials:
- Babylon 5, una sèrie que es desenvolupa en una estació espacial en els anys 2258-2262.
- En les sèries d'Star Trek apareixen varis tipus d'estacions: L'estació Deep Space Station K-7 era motiu de disputa planetària; l'estació Earth Station McKinley operava com a hangar de reparacions i Deep Space 9 era una estació pre-eminent en la història d'Star Trek.
- La novel·la i la posterior pel·lícula 2001: Una odissea de l'espai té la Space Station 5 construïda com un doble anell quasi complet de 1836 peus de diàmetre, revolucionari per a generar gravetat. Aquesta imatge és una icona de les estacions espacials en la cultura popular.
- En la pel·lícula Moonraker de James Bond una estació espacial serveix com a guarida a Hugo Drax i com a base per atacar la terra usant gas nerviós.