Estornell
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Estornell al Parc dels Aiguamolls
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
 Mínima preocupació |
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Sturnus vulgaris Linnaeus (1758) |
||||||||||||||
L'estornell és un ocell passeriforme de la família dels estúrnids. És una espècie que ha experimentat una gran expansió a Europa durant els darrers decennis. És originari d'Euràsia, però s'ha introduït a Àfrica del Sud, Amèrica del Nord, Austràlia i Nova Zelanda.
Taula de continguts |
[edita] Característiques Generals
- Nom científic : Sturnus vulgaris
- Família : Estúrnids
- Talla : 32-37 cm
- Pes : 60-95 grams
- Edat màxima :
[edita] Aspecte
Té el plomatge generalment fosc amb reflexes iridescents i tacat de blanc. El bec és punxegut i fort. És probablement un dels ocells més familiars de les regions temperades, amb el seu cos plenet, les ales curtes, triangulars i punxegudes, amb cua curta i quadrada. L'adult és negre i brillant amb reflexes verds a l'estiu; a l'hivern, el seu plomatge és similar però amb taquetes blanques a l'esquena i el ventre. Bec cònic, llarg, fi i punxegut, groc viu, potes llargues i fines de color marró rosat, ulls marrons foscos. Presenta un discret dimorfisme sexual: la femella és menys brillant, pero presenta més taques al ventre. Els petits són de color marró mat al seu primer hivern.
És molt fàcil de confondre amb l'estornell negre, Sturnus unicolor, que com el seu nom indica té menys taques a les seves plomes.
De lluny també és pot confondre amb la merla, que és negra i d'una mida semblant (lleugerament més gran). Es distingeixen fàcilment per la cua i les ales més llargues de la merla, que també fan que voli amb un altre aire.
[edita] Comportament
Difereix d'altres ocells de color marró gris per la seva manera de caminar erecta i com d'ànec, fent saltets. El seu vol és enèrgic i directe, gràcies a les seves ales i cues curtes. A l'hivern forma grans estols -a vegades de milers d'exemplars- que es mouen de forma sincronitzada com si es tractés d'un sol individu. Realment és un espectacle que impressiona de veure i sentir, quan surten de cop després d'amagar-se entre canyissars.
[edita] Habitat
És molt abundant a tot Europa i també a Àsia Menor, a Rússia i fins i tot a Mongòlia.
És sedentari a Europa del Sud i a l'Oest, però les poblacions nòrdiques i orientals emigren a l'hivern fins a aquestes regions, i inclús més lluny cap al sud, fins arribar al perímetre mediterrani.
Aquesta espècie és adaptable y omnívora, sent considerada como a perjudicial, fins i tot una plaga, en molts dels països on s'ha introduït.
El fet de ser tant abundant en certs territoris i ser agressiu, ha perjudicat les espècies autòctones per la competició per trobar llocs per la nidificació.
A Austràlia occidental, que encara no ha estat envaïda pels estornells, el govern paga als caçadors de plena dedicació per matar els que hi arriben.
[edita] Reproducció
A la primavera s’aparellen per a criar, buscant per a fer niu a les teulades. Prefereixen les cases abandonades, però també resulten afectats els habitatges ocupats. Aixequen les teules i expulsen als pardal i altres ocells menys forts. Només es fica dins dels grans nuclis urbans quan s'aplega a dormir i llavors ho fa en enormes estols, sobretot a partir del mes de juny, quan els polls han sortit del niu.
[edita] Migració
Migrador al N. i NE. d'Europa, des d'on arriben en gran nombre per hivernar als països mediterranis a l'octubre a l'abril.
[edita] Cant
El seus xiulets característics els identifiquen amb facilitat.
Tenen un ampli repertori de cants i poden aprendre a imitar sons del seu entorn[1].
[edita] Alimentació natural
L’estornell és un ocell gregari, que s’alimenta d’insectes i cucs a l’estiu i de fruits quan no troba animals petits. Es reuneixen en grans estols tant a l’hora de menjar com per al repòs nocturn. Aquestes concentracions poden devastar alguns cultius, sobretot oliveres i altres fruiters i per altra part, poden degradar els espais urbans on s’arreceren per passar la nit, a més de produir un girigall considerable, molest pels veïns propers. Un estol d’estornells nombrós pot malmetre tota la producció d’un fruiter en poc estona d’un sòl dia. El risc es dóna en el moment que la fruita és madura.
La seva inclinació pels fruits (cireres, raim, olives) fa que sigui poc apreciat pels pagesos de l'Europa de l'Oest i mediterrània, però, en canvi, molt apreciat pels de l'Europa de l'Est perque essencialment és insectívor.
[edita] Alimentació amb menjadores
Mescles de llavors per a canaris o periquitos; són barreges de llavors d’escaiola, mill i civada. Cacauets pelats i sense sal. Cereals (blat, ordi, blat de moro...)
[edita] Altres
Com a curiositat podem dir que encara que avui dia hi hagi uns 200 milions d'estornells a Amèrica del Nord, són tots descendents d'una seixentena deixats anar al Central Park de Nova York, per Eugene Shieffelin, pertanyent a una societat d'aclimatació, que tractava d'introduir a aquest país totes les espècies d'aus mencionades a les obres de William Shakespeare.
S'han multiplicat tant ràpidament que, un segle després de la seva introducció, han contribuït a la decadència de certes espècies. Se les troba ara a tot Amèrica del Nord, fins a Alaska, arribant al nivell de superpoblació.
És apreciat pels caçadors que es consumeix en paté i és molt fàcil de caçar doncs disparant a un estol en cauen desenes.
Es distingeix totes aquestes subespècies:
- S. vulgaris vulgaris
- S. vulgaris faroensis
- S. vulgaris zetlandicus
- S. vulgaris granti
- S. vulgaris poltaratskyi
- S. vulgaris tauricus
- S. vulgaris purpurascens
- S. vulgaris caucasicus
- S. vulgaris nobilior
- S. vulgaris porphyronotus
- S. vulgaris humii
- S. vulgaris minor
[edita] Referències
- ↑ MATHEU, E. Ocels de Barcelona. 2005. Barcelona. Ed. Ajuntament de Barcelona
