Europa (mitologia)
De Viquipèdia
En la mitologia grega, hi han diversos personatges amb aquest nom:
Europa era una formosa princesa de Fenícia, filla d'Agenor i Telefassa, tot i que també podria haver estat filla de Fènix.
Un dia, mentre collia flors, Zeus veié Europa i se n'enamorà perdudament. Aleshores el déu es transformà en un brau blanc i s'hi acostà. La princesa encurosida per aquell magnífic brau de pell extraordinàriament blanca s'atansà per acariciar-lo. Aleshores el brau la féu muntar al seu damunt i fugí al mar. Finalment la retornà a la platja però en compte de les costes fenícies, Zeus se l'havia endut a Creta. Un cop allà el déu li revelà la seva identitat i feren l'amor. De la seva unió nasqueren Minos, Radamant i Sarpedó. Zeus la cedí a Asteri, rei de Creta, amb qui ella es casà i per la qual cosa obtingué la sobirania sobre l'illa. Va gaudir dels honors de deessa amb el nom de Hellotis o Hellotia.
El rapte d'Europa i la fugida cap a Creta inspirà el nom del continent europeu. En totes les llengües romàniques, en les llengües germàniques, hongarès, i en les eslaves que utilitzen l'alfabet llatí el continent s'anomena Europa, o un mot molt semblant, degut a petites diferències en l'ortografia. Aquest també és el nom en llatí i en grec.
Una altra dona amb el nom d' Europa tingué un fill, Eufemi, amb el déu del mar, Posidó. Aquesta Europa era filla de Títius.
Una de les oceànides també s'anomenava Europa. Com els seus germans era filla d'Oceà i Tetis
