Francisco de Goya y Lucientes

De Viquipèdia

Autorretrat de Francisco de Goya

Francisco José de Goya y Lucientes (30 de març de 1746 - 15 d'abril de 1828) va ser un pintor i gravador espanyol. Va néixer en Fuendetodos, Saragossa i després va viure principalment en Madrid. Marcat per l'obra de Velázquez, hauria d'influir, al seu torn, en Edouard Manet, Picasso i gran part de la pintura contemporània. Format en un ambient artístic rococó, va evolucionar cap a un estil personal i va pintar quadres que, com els famosos El 3 de mayo de 1808 en Madrid o Los fusilamientos en la montaña del príncipe Pío (1814), (Museu del Prado, Madrid), es conten entre les grans obres mestres de la història de l'art.

[edita] Biografia

Goya va néixer a la petita localitat aragonesa de Fuendetodos (prop de Saragossa) el 30 de març de 1746. El seu pare era pintor i daurador de retaules i la seva mare descendia d'una família de la petita noblesa d'Aragó. Poc se sap de la seva infantesa. Va assistir a les Escoles Pias de Saragossa i va començar la seva formació artística als 14 anys, edat a la qual va entrar com aprenent al taller de José Luzán, pintor local competent -encara que poc conegut-, on Goya va passar gairebé quatre anys. El 1763 el jove artista va viatjar a Madrid amb l'esperança de guanyar una beca de l'Acadèmia de Bellas Artes de San Fernando, ajuda que no aconseguiria ni en aquesta ocasió ni el 1766, any en que ho va intentar de nou. A la capital d'Espanya va establir amistat amb un altre artista aragonès, Francisco Bayeu, pintor de la cort que treballava en l'estil acadèmic introduït a Espanya pel pintor alemany Anton Raphael Mengs.

Bayeu (amb la germana del qual, Josefa, hauria de casar-se en 1774) va tenir una enorme influència en la formació primerenca de Goya, i a ell es deu de que participés en un encàrrec important, els frescos de la volta de la basílica de Nuestra Señora del Pilar de Saragossa (1772,1780-1782), i que s'instal·lés més tard en la cort. A la fi de 1769 Goya part cap a Itàlia, on va romandre aproximadament fins a juny de 1771. La seva activitat durant aquesta època és relativament desconeguda; se sap que va passar alguns mesos a Roma i va visitar Venècia, Bolonya, Gènova, Mòdena i Ferrara, entre altres ciutats. Al maig de 1771, es va presentar a un concurs convocat per la Real Acadèmia de Parma, en el qual va obtenir un esment del jurat. Al seu regrés a Espanya, es va instal·lar a Saragossa, on va realitzar els frescos de la volta del cor de la basílica de la Verge del Pilar i les pintures murals del oratori del palau de Sobradiel (1772). De 1774 són les pintures a l'oli sobre mur de l'església de la cartoixa d'Aula Dei, prop de Saragossa, que ja anticipen l'estil que desenvoluparà en els magnífics frescos de l'ermita de San Antonio de la Florida a Madrid, en 1798. En aquesta última data va començar a fer gravats a partir de l'obra de Velázquez que, juntament amb la de Rembrandt, seria la seva principal font d'inspiració durant tota la seva vida.

Cap al gener de 1775 Goya es va instal·lar definitivament a Madrid a casa del seu cunyat, Francisco Bayeu, i va començar a treballar per a la Real Fábrica de Tapices de Santa Bárbara. Els cartrons que va realitzar des d'aquesta data fins a 1792 van ser molt benvolguts per la visió fresca i amable que oferien de la vida quotidiana espanyola. Amb ells va revolucionar la indústria del tapís que, fins a aquest moment, s'havia limitat a reproduir fidelment escenes del pintor flamenc del segle XVII David Teniers. La major part d'ells es conserven en el Museu del Prado, com El para-sol (1777), La gallina cega (1787) i Les noces (1791-1792). Entre 1780 i 1782, va pintar en el Pilar de Saragossa la volta Regina Martyrum, una extraordinària obra en la qual dóna total llibertat al seu geni malgrat la censura de Bayeu i el disgust dels membres del cabildo.

La família de Carlos IV

En 1789 va ser nomenat pintor de càmera per Carlos IV i el 1799 va ascendir a primer pintor de càmera al costat de Mariano Maella. Goya va gaudir d'una posició privilegiada en la cort, fet que va determinar que el Museu del Prado de Madrid heretés una part molt important de les seves obres, entre les quals s'inclouen els retrats oficials i els quadres de tema històric. Aquests últims es basen en la seva experiència personal durant la guerra de la independència espanyola (1808-1814) i transcendeixen la representació patriòtica i heroica per a crear una salvatge denúncia de la crueltat humana. Alguns dels retrats més bells que va realitzar dels seus amics, de personatges de la cort i de la noblesa daten de la dècada de 1780. Entre ells es troben obres com Carlos III, Caçador (1786-1788), Els ducs d'Osuna i els seus fills (1788), ambdós en el Museu del Prado de Madrid, o el quadre la Marquesa de Pontejos (c. 1786, Galeria Nacional, Washington); en tots ells empra una paleta de colors molt lluminosa, i un estil hereu de la pintura de Velázquez. Dos dels seus quadres més famosos, obres mestres del Prado, són La maja nua (1800-1803) i La maja vestida (1800-1803). De l'any 1800 són també La comtessa de Chinchón (col·lecció particular), un dels retrats més bells i delicats de la història de l'art, i La família de Carlos IV (Museu del Prado), on es mostra a la família real amb una senzillesa i honestedat molt apartades de l'habitual idealització. En l'hivern de 1792, durant una visita al sud d'Espanya, Goya va contreure una greu malaltia que li va deixar totalment sord i va marcar un punt d'inflexió en la seva expressió artística. Entre 1797 i 1799 va dibuixar i va gravar a l'aiguafort la primera de les seves grans sèries de gravats, Els capritxos, en els quals, amb profunda ironia, satiritza els defectes socials i les supersticions de l'època. Altres sèries posteriors, com Los desastres de la guerra (Fatals conseqüències de la sagnant guerra a Espanya amb Bonaparte i altres capritxos emfàtics, 1810) i Los disparates (1820-1823), presenten comentaris encara més càustics sobre els mals i bogeries de l'humanitat. Els horrors de la guerra van deixar una profunda petjada en Goya, que va contemplar personalment les batalles entre soldats francesos i ciutadans espanyols durant els anys de l'ocupació napoleònica.

El Tres de Maig de 1808 a Madrid.

El 1814 va realitzar El 2 de maig de 1808 a Madrid: la lluita amb els mamelucs i El 3 de maig de 1808 a Madrid: Els afusellaments en la muntanya del Príncep Pío (ambdós en el Museu del Prado). Aquestes pintures reflecteixen l'horror i el dramatisme de les brutals massacres que van tenir lloc a Madrid durant la guerra a les mans de grups de soldats francesos i egipcis (mamelucs). Ambdues estan pintades, com moltes de les últimes obres de Goya, amb gruixudes pinzellades de tonalitats fosques matisades per refinats tocs de groc, ocre i carmí. AL finalitzar la guerra de la independència, Vicente López va ser nomenat primer pintor de càmera de la cort i Goya va quedar relegat per l'estil més decoratiu i amable del pintor valencià. El descens en el nombre d'encàrrecs va marcar la seva evolució a partir de llavors. D'aquesta època són L'última comunió de sant José de Calasanz (1819, església de San Antón, Madrid), un dels seus principals quadres religiosos, i la cèlebre sèrie de Pintures negres (c. 1820, Museu del Prado), anomenades així, més pel seu contingut, que pel seu colorit. Originalment estaven pintades al fresc en els murs de la casa que Goya posseïa als afores de Madrid i van ser passades a llenç el 1873. Destaquen, entre elles, Saturn devorant a un fill (c. 1821-1823) i Aquelarre, el gran cabró (1821-1823). Amb predomini dels tons negres, castanys i grisos, constituïxen un amarga denúncia dels aspectes més foscs del ser humà i demostren que el seu temperament era cada vegada més ombrívol. Aquest comportament es va agreujar arran de la situació política d'Espanya durant la primera etapa del regnat absolutista de Fernando VII i el Trienni Liberal (1820-1823), pel que en 1824 va decidir instal·lar-se a França. En Burdeos va treballar la tècnica, llavors gairebé desconeguda, de la litografia, amb la qual va realitzar una sèrie d'escenes taurines considerades entre les millors del seu gènere. Encara que va realitzar una breu visita a Madrid el 1826, va morir dos anys més tard en Burdeos, en la nit del 15 al 16 d'abril de 1828. Un any abans havia pintat La lletera de Burdeos (1827, Museu del Prado), una obra clau en la història de la pintura que anticipa el impressionisme. Goya no va deixar hereus artístics immediats, però el seu influx va ser crucial en els gravats i en la pintura de mitjan del segle XIX i en l'art del segle XX.

[edita] Obres

(1777) - Rinya en la Fonda del Gall
La Duquessa d'Alba i l'ama o La Duquessa d'Alba i la "beata". (1795).

A continuació dues fotografies de les seves pintures més famoses que es troben en el Museu del Prado:

La Maja Nua. Museu del Prado

La Maja Vestida. Museu del Prado

María Luisa de Parma

Pintures de la Col·lecció del Banc d'Espanya (procedeix la col·lecció del Banc Urquijo):

[edita] Cinema i televisió

La seva vida es descriu en diverses pel·lícules:

Goya en Burdeos
Volaverunt

En 1985, TVE va realitzar Goya, una miniserie de 6 episodis sobre la seva vida, on Enric Majó encarnava a Goya.

[edita] Enllaços externs

Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}\|uselang=ca}} Commons].
	Viccionari.
	Viquidites.
	Viquiespècies.
	Viquillibres.
	Viquinotícies.
	Viquitexts.
	Viquiversitat.