Frederic Mistral
De Viquipèdia
 |
| Premi Nobel de Literatura (1904) |
Frederic Mistral ( Malhana, França 1830 - íd. 1914 ) fou un escriptor francès en llengua llengua occitana guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1904.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va néixer el 8 de setembre de 1830 a la ciutat de Malhana, població situada al departament de Boques del Roine de la Provença. Fill d'una família rural acomododa va iniciar els seus estudis secundaris força tard, però això no el va privar d'estudiar dret a Ais de Provença, graduant-se el 1851. Morí el 25 de març de 1914 a la seva ciutat natal.
[edita] Felibritge
El 1854 es reuní a Fòntsegunha, Provença, amb els poetes Teodòr Aubanèl, Josèp Romanilha, Ansèume Matièu, Pau Gièra, Anfos Tavan i Joan Brunet, amb els quals va fundar el moviment del Felibritge, que ha estat promovent la llengua occitana des de la seva creació.
El 1861, gràcies a Damas Calvet, els provençals descobriren la Renaixença catalana i els lligams entre provençals i catalans s'intensificaren, fins a arribar al 1870, en que Víctor Balaguer anà a Occitània i oferí la Copa Santa als membres del grup del Felibritge i Mistral anà a Catalunya i reconegué públicament el talent poètic de Jacint Verdaguer, vencedor dels Jocs Florals. Durant aquest període Mistral es proclamava federalista i manifestava un patriotisme provençal intransigent.
Però la guerra Franco-prussiana marcà un canvi polític arreu de França, accentuat encara pel caràcter radical de la Comuna de París. Des d'aleshores esdevingué el poeta de la tradició catòlica i menyspreà el progrés social. No abandonà aquesta actitud ni per ajudar el Llenguadoc vitícola, revoltat el 1907, malgrat la petició d'ajuda que li van fer Marcelin Albert i l'alcalde socialista de Narbona, Ferroul.
Del 1876 al 1888 Mistral fou capolièr del felibritge; es preocupà de donar-li una estructura panoccitana i una ressonància en l'àmbit de la llatinitat, però no l'alliberà de la divisió entre la dreta i l'esquerra (felibritge roig). Mancat d'una línia política coherent, no aconseguí que les seves reivindicacions fossin preses en consideració per la classe política occitana, i la seva obra no pogué conjurar la desoccitanització del país, ja activa durant la seva vida.
[edita] Obra literària
La seva obra cabdal és Mirèio (Mireia), la qual li va requerir vuit anys d'esforç. Contràriament a l'ortografia clàssica occitana, que haguera estat Mirelha, Mistral va adoptar, per influència del seu mestre Josèp Romanilha, una grafia occitana basada en el francès, també coneguda com a mistraliana, en oposició a la grafia clàssica utilitzada pels trobadors. Mirèio ens conta l'amor d'un gojat (un home jove), Vincent, i d'una bella provençal, Mirelha. La història és comparable a la de Romeu i Julieta, mostrant una gran força dels sentiments. El 1864 Gounod adaptava aquesta obra per a la seva òpera Mireille.
L'any 1904 fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, juntament amb el dramaturg José Echegaray y Eizaguirre, en reconeixement de l'originalitat fresca i la inspiració veritable de la seva producció poètica, que reflecteix fidelment el paisatge natural i l'esperit nadiu de la seva gent, i, a més, el seu treball significatiu com a filòleg occità. Amb l'import del premi creà el Musée Arlaten de la ciutat d'Arle.
[edita] Obra publicada
- 1859: Mirèio
- 1867: Calendau
- 1875: Lis isclo d'or
- 1884: Nerto, novel·la
- 1878-1886: Lou tresor dou felibrige
- 1890: La reino Jano, drama
- 1897: Lou pouemo dou rose
- 1906: Moun espelido, Memori e Raconte, memòries
- 1906: Discours e dicho
- 1910: La genesi, traducho en prouvençau
- 1912: Lis oulivado
- 1926: Proso d'Armana, publicació pòstuma
[edita] Bibliografia
- Les écrivains célèbres, Tome III, le XIX et le XXe siècles – Editions d'art Lucien Mazenod
