Gramàtica catalana
De Viquipèdia
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
La gramàtica catalana és l'estudi del sistema del català.
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
[edita] Articles i noms
En català els noms de éssers inanimats, o abstractes poden ser masculins o femenins: el llibre, la taula.
Els articles prenen les formes següents:
[edita] article definit
| Nombre | Masculí | Femení |
|---|---|---|
| singular | el, l' | la, l' |
| plural | els | les |
[edita] article indefinit
| Nombre | Masculí | Femení |
|---|---|---|
| singular | un | una |
| plural | uns | unes |
Les paraules quan canvien de gènere poden canviar el significat, encara que aquest pot ser molt apropat. Per exemple: el cap, i la capa; el roc, i la roca. Hi ha noms que no canvien de forma quan passen del singular al plural, així, la pols i les pols; la tos i les tos, etc.
Els noms d'éssers animats no humans es poden dividir en quatre classes:
- Masculins que es refereixen a mascle o femella: un cocodril, un rossinyol.
- Femenins que es refereixen a mascle o femella: una guilla, una sargantana.
- Formes diferents pel masculí i el femení: un cavall, una egua; un toro, una vaca.
- Formes amb la mateixa rel: un gos, una gossa; un lleó, una lleona.
Els noms referits a humans poden ser dividits en el següents grups:
- Només masculí: un fuster, un paleta.
- Només femení: una pentinadora.
- Ambdós: un modista, una modista; un fraticida, una fraticida.
- Ambdues formes amb la mateixa, o similar arrel: un cuiner, una cuinera; un mestre una mestra.
- Ambdues formes amb diferents arrels: un home, una dona; un amo, una mestressa.
- Idèntica arrel amb diferents terminacions: un actor, una actriu; un metge, una metgessa (o doble possibilitat: advocada o advocadessa, poeta o poetessa, dea o deessa, etc).
- Las paraules -iu poden prendre -iva .
[edita] L'adjectiu
L'adjectiu en català té gènere i nombre, com el nom al que qualifica. Els adjectius es poden dividir en tres grups:
- quatre formes: singular masculí: blanc, singular femení: blanca, plural masculí: blancs, plural femení: blanques.
- tres formes: singular: feliç, plural masculí: feliços, plural femení: felices.
- dues formes: singular: diferent, plural: diferents.
[edita] Regles per la formació del plural dels noms i dels adjectius
- Tots els plurals de noms i adjectius acaben en -s. A la majoria de casos el plural es forma simplement afegint una -s al singular. Per exemple roure: roures, fort: forts.
- Les paraules acabades en -a àtona en singular, canvien -a per -e, abans d'afegir la -s final. Algunes d'aquestes paraules tenen una formació del plural més complicada, perquè en aquests casos són necessaris certs canvis ortogràfics:
ç-c: balança, balances; dolça, dolces c-qu: cuca, cuques; seca, seques cu-qü: pascua, pasqües; iniqua, iniqües j-g: platja, platges; roja roges g-gu: vaga, vagues; groga, grogues gu-gü: llengua, llengües; ambigua, ambigües
- Les paraules que acaben en vocal tònica formen el plural afegint -ns: cantó, cantons; ple, plens. Però uns pocs mots tenen la possibilitat doble de formar el plural amb -s o -ns (ases o àsens, coves o còvens, freixes o fréixens, homes o hòmens, joves o jóvens, marges o màrgens, orfes o òrfens, raves o ràvens, termes o térmens, verges o vèrgens).
- S'exclouen de la regla anterior els mots de procedència no llatina que fan el plural en -s:
sofà - sofàs, cafè - cafès, etc.
- Les paraules masculines acabades en -s, -ç, -x amb accent a la darrera síl·laba afegeixen -os per formar el plural. Algunes paraules acabades en -s doblen la -s final del singular abans de formar el plural, acabat en os: gas, gasos; però en certs casos es duplica la s, gos, gossos; braç, braços; reflex, reflexos; gris grisos, però espès, espessos, etc. En general, es pot dir que aquesta regla té nombroses excepcions.
- Els mots masculins acabats en -sc, -st, -xt, amb accent a la darrera síl·laba poden afegir -os, o -s per formar el plural: bosc, boscos, o boscs; impost, imposts, o impostos; text, texts, o textos. Las paraules post, i host són femenines, només poden prendre -s o -es per formar el plural: posts o postes.
- Algunes paraules masculines acabades en -ig poden formar el plural de dues maneres: faig: faigs o fajos; passeig: passeigs o passejos; desig: desigs o desitjos. Les formes en -gs (faigs, passeigs, desigs) són les clàssiques i encara són les més usades en alguns parlars, però en general la major part dels parlars s'ha decantat per les acabades en -os, exceptuant-ne, per tradició, algun que altre mot, com ara raigs, plural de raig (raigs x, raigs ultraviolats, etc.).
[edita] Els pronoms febles
La forma dels pronoms febles depèn de la posició que tenen respecte al verb, la persona, el gènere gramatical, i finalment la funció sintàctica.
El diagrama I mostra totes les formes diferents. Els pronoms de la columna A s'usen quan el verb comença en consonant; el de la columna B quan el verb comença en vocal; els de la columna C quan el verb acaba en consonant; finalment els de la columna D s'usen quan el verb acaba en vocal. Exemples:
- em sentiu, m'agrada, no vol seguir-me, dóna'm un llibre
Els pronoms li, ho, o hi, resten invariables; mentre que el pronom en té quatre formes: en, n', -ne, i 'n. Exemples:
- en tinc, n'agafe, porta'n, porteu-ne.
-
- Diagrama I
| Abans del verb | Després del verb | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| A | B | C | D | ||
| 1 | em | m' | me | 'm | |
| 2 | et | t' | te | 't | |
| 3 | reflex. | es | s' | se | 's |
| CD (masc) | el | l' | -lo | 'l | |
| CD (fem) | la | l' | -la | ||
| CI | li | -li | |||
| 1 | ens | -nos | 'ns | ||
| 2 | us | vos | us | ||
| 3 | reflex. | es | s' | -se | 's |
| CD (masc) | els | -los | 'ls | ||
| CD (fem) | les | -les | |||
| CI (masc i fem) | els | -los | 'ls | ||
- (a) Forma reflexiva, i pronominal.
- (b) Complement directe (masculí).
- (c) Complement directe (femení).
- (d) Complement indirecte.
- (a) Reflexiu: La nena es renta. Pronominal: Tothom es va penedir.
- (b) Complement directe (masculí): Ahir el vaig veure. Anit els vaig convidar a sopar
- (c) Complement directe (femení): Ahir la vaig veure. Anit les vaig convidar a sopar
- (d) Complement indirecte (masculí o femení): Li donaràs el llibre? Els donaràs el llibre?
[edita] Ordre, i combinació dels pronoms febles.
La fórmula general de combinació és:
se + 2a p + 1a p + CI (3a p: li, els) + CD (3a p: el, la, els, les, ho) + adverbials (en, hi)
Seguint l'ordre de la fórmula, sempre cap a la dreta, qualsevol combinació de dos o més pronoms febles és gramaticalment possible. No s'admet la combinació de ho + en (*n'ho), o hi (*ho hi); o de en + en, ho + ho o hi + hi. L'apòstrof en la combinació de dos pronoms sempre es col·loca al més a la dreta possible:
se't, se'ns, se'm, se'n, te'm, te'ls, te'l, te'n, etc.
Les combinacions de el i la amb en s'escriuen l'en i la'n respectivament:
No puc traure-l'en (el meu fill, del col·legi) No puc traure-la'n (la meua filla, del col·legi)
Vegeu: Combinació de dos pronoms febles
[edita] El verb
En la gramàtica tradicional el verb és la paraula que expressa el procés o l'acció que el subjecte realitza o pateix, encara que també expressa l'existència o l'estat del subjecte, o fins i tot la relació entre el predicat nominal i el subjecte.
Considerant el verb en si mateix hi podem distingir bàsicament:
- La conjugació: que és un conjunt ordenat de les formes que pot adoptar un verb en combinar-se l'arrel amb les desinències que donen lloc a les formes de cada paradigma. Els verbs es classifiquen en tres conjugacions segons la terminació de l'infinitiu:
-Primera conjugació: acabats en -ar (cantar) -Segona conjugació: acabats en -re (batre, coure), -er (haver, témer) o -r (dir, dur) -Tercera conjugació: acabats en -ir (sentir, patir)
- El mode: és la categoria que expressa l'actitud que té el parlant respecte allò que diu. Es distingeixen tres modes: indicatiu, subjuntiu i imperatiu.
- El temp: és la categoria gramatical que situa cronològicament l'acció verbal en relació amb el moment en què es parla. El temp situa, bàsicament, el fets en el present, el passat o el futur.
- L'aspecte: és la categoria descriptiva del verb, relativa a la durada, al desenvolupament i a l'acompliment de l'acció descrita.
[edita] Conjugació dels verbs regulars
Vegeu:
[edita] Sintaxi
En català les paraules s'agrupen al voltant d'un sintagma (unió de paraules amb una mateixa funció sintàctica on la categoria més important dóna nom i nucli al sintagma).
A diferència d'altres llengües properes, no es pot repetir la mateixa funció sintàctica, és a dir, no pot haver dues paraules que facin de complement directe (per exemple un nom i el seu pronom) tot i que es refereixin a la mateixa persona si no estan separats per una coma (pleonasme). Així: "La miraré, a la Joana, mentre estudia" és correcte perquè les comes salven el pleonasme.
[edita] Bibliografia
Gramàtica Catalana, Francesc de B. Moll (Editorial Moll, Palma de Mallorca)
