Gustav Ludwig Hertz
De Viquipèdia
 |
| Premi Nobel de Física (1925) |
Gustav Ludwig Hertz ( Hamburg, Alemanya 1887 - Berlín 1975 ) fou un físic alemany guardonat l'any 1925 amb el Premi Nobel de Física.
[edita] Biografia
Nascut el 22 de juliol de 1887 a la ciutat alemanya d'Hamburg fou nebot del també físic Heinrich Rudolf Hertz.
Va començar la seva carrera, després d'estudiar física en diverses universitats alemanyes, treballant com a tècnic en un laboratori. El 1913 va passar a ser professor, i va portar a terme experiments de física atòmica a la Universitat de Berlín, per passar a formar part posteriormentdel departament d'investigació de la Philips a la ciutat d'Eindhoven als Països Baixos. Després de la Segona Guerra Mundial es va traslladar a la Unió Soviètica, on va tornar a impartir classes a la Universitat de Moscou i treballà en un laboratori d'investigació científica. Al seu retorn a Alemanya l'any 1954 fou nomenat director de l'Institut Max Planck de Física a la Universitat de Leipzig.
Ludwing Hertz morí el 30 d'octubre de 1975 a la ciutat de Berlín.
[edita] Recerca científica
El 1913 va estudiar amb James Franck el potencial de ionització de l'àtom en diferents elements, observant que l'energia d'impacte d'aquests amb els electrons és absorbida, solament segons modalitats predeterminades, pels àtoms. Aquestes investigacions van contribuir en els desenvolupaments posteriors de la física atòmica. Aquest descobriment fou anomenat experiment de Franck-Hertz i comportà la confirmació del model atòmic de Bohr sobre l'àtom.
Per aquest descobriment ambdòs físics foren guardonats amb el Premi Nobel de Física de l'any 1925.
