Halicarnàs
De Viquipèdia
Halicarnàs (llatí Halicarnassus, grec Halikarnassos) fou una antiga ciutat grega a la costa de l'Àsia Menor (a Cària) al golf Ceràmic (mar Egea). Fou una colònia de la ciutat de Trozen (a l'Argòlida) fundada vers el 1000 aC i fou una de les ciutat que van constituir l' Hexàpolis dòrica (les altres foren Cnidos, Kos, Ialis (Ialysos), Lindos i Camir (Camiros). Era situada al istme de Zefírion (llati Zephyrium) i inicialment es va dir Zefíria (Zephyria). La ciutat tenia al menys dues o tres fortaleses casi impossibles de conquerir, essent la principal Salmacis, a una roca a la part nord de la ciutat: un altra era Arconnesos, suposadament a una illa en front del port (avui Orak Ada).
A causa d'un conflicte religiós (un esportista es va quedar amb el trofeu que havia guanyat en lloc de dedicar-lo al deu Apol·lo com era tradicional) i de les seves afinitats jòniques fou exclosa de la Lliga Dòrica vers el segle VII aC, lliga que va passar a anomenar-se Pentàpolis dòrica. Al segle VI aC fou sotmesa al regne de Lídia fins a la seva caiguda i va passar a Pèrsia el 546 aC. A començaments del segle V aC, amb la revolta de Jònia, es va independitzar però es va haver de sotmetre altre cop a Pèrsia vers el 494 aC, si bé va conservar la seva autonomia interna i la seva prosperitat i força; en aquestos anys depenia del sàtrapa de Sardes o Lídia. Ligdamis o Lygdamis va assolir la tirania el 494 aC; la seva vídua (o filla) Àrtemis I la valenta va lluitar al costat de Xerxes a la batalla de Salamina; Ligdamis fou nomenat sàtrapa de Cària (satrapia de vegades independent i d'altres sub-satrapia de Lídia) i els seus descendents van governar tota Cària, amb una certa independència de Pèrsia fins que el 386 aC els perses en van assolir un domini mes directe; el sàtrapa o sobirà mes conegut fou Mausol, (que va traslladar la capital de Milàs a Halicarnàs), la dona i germana del qual, Artemisa II de Cària, li va erigir un monument funerari que ha donat nom a aquestes edificacions per la seva esplendidesa (conegut com mausoleu d'Halicarnàs, fou considerat una de les set meravelles del mon antic).
La dinastia grega de Cària, tot i que va imposar l'hel·lenisme i la llengua grega, va romandre fidel als perses. Quant Alexandre el gran i va arribar una reina, de nom Ada, resistia a Alinda al partir favorable als perses que encapçalat per son germà Pixodoros l'havia deposat un parell d'anys després de la mort del seu marit Idreos (mort vers el 344 o 343 aC) i que continuava al poder sota el sàtrapa Orontobates, un noble persa gendre de Pixodoros. Ada va acollir a Alexandre i fins i tot el va voler adoptar com a fill. Els macedonis van derrotar a Orontabates i després al seu successor Memnon de Rodes, un grec al servei de Pèrsia i van restablir com a reina a Ada (333 aC), fins el 326 aC. Halicarnàs fou assetjada i destruïda i els habitants es van refugiar a l'acròpoli de Salmacis que fou incendiada. La ciutat no es va recuperar d'aquesta destrucció tot i que va poder ser reconstruïda aviat. En endavant només fou esmentada en relació al mausoleu.
Després de la mort d'Alexandre va ser governada per Assandre, sàtrapa de Cària fins el 305 aC quant va passar a Antígon el borni. El 301 aC, derrotat i mort Antígon, va passar a Pleistrac fins el 294 aC quant va esdevenir base naval dels làgides d'Egipte. El 272 aC va passar al selèucides i sota el seu govern es sap que romania dins una lliga que continuava la Lliga Cària. El 189 aC, pel tractat d'Apamea, va passar a Roma, sota sobirania de la qual fou ciutat lliure i mes tard colònia romana; el 88 aC fou ocupada breument per Mitridates VI Eupator, rei del Pont; després va seguir en mans de Roma i Bizanci fins el 1071 quant va caure en mans dels turc seljúcides; el soldà Mehmet va permetre als cavallers de Rodes ocupar la ciutat i un castell hi fou construït (el castell de Sant Pere, que encara es conserva hi amb les seves torres es el símbol de la moderna ciutat de Bodrum). El 1522 va passar sota sobirania otomana quant Solimà el magnífic va conquerir l'illa de Rodes. Sembla que llavors era anomenada Petrion (probablement del nom del castell) i els otomans ho van convertir en Bodrum.
Actualment encara es conserven les antigues muralles, unes restes del mausoleu (al est de Salmacis) i algunes fonts. El temple d'Afrodita, considerat un dels mes bonics de l'antiguitat, no s'ha conservat. Algunes escultures trobades a la ciutat turca actual de Bodrum, es suposa que decoraven el mausoleu, i son avui dia al Museu Britànic.
Fou lloc de naixement d'Heròdot i de Dionís d'Halicarnàs
