Rodes
De Viquipèdia
Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea. Està situada a tan sols 18 km a l'oest de la costa de Turquia, entre la Grècia continental i l'illa de Xipre. El 2004 tenia una població d'uns 110.000 habitants, dels quals la meitat residien a la ciutat de Rodes, el nucli més habitat i el principal centre comercial de l'illa. Rodes és la capital del nomós o departament del Dodecanès i de la província de Rodes, que també inclou les illes veïnes de Simi, Tilos, Khalki i Kastelórizo.
Històricament, és coneguda sobretot pel Colós de Rodes, una de les set meravelles del món. La ciutat medieval de Rodes ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat.
Taula de continguts |
[edita] Referències antigues
Rodes (en grec Rhodos) va ser coneguda en llatí com a Rhodus. El seu nom primitiu fou Ofiüssa, i després fou coneguda com a Stàdia, Telchinis, Astèria, Aethraea, Trinàcria, Corymbia, Poieessa, Atabyria, Macària i Oloessa. La seva muntanya mes alta era l'Atabyris o Atabyrion (actualment Attaviros, 1.215 metres), i les ciutats eren situades a la costa.
[edita] Història
[edita] Història antiga
Els seus primitius habitants llegendaris foren els telkines (telchines) i haurien vingut des de Creta. Els telkines eren nou, i una germana, Halia, es va aparellar amb Posidó i va tenir sis fills i una filla anomenada Rhodos que va donar el seu nom a la illa. Es mes probable però que el nom derivi del grec rhodos (rosa) ja que la rosa apareix com a símbol a les monedes.
Els següents habitants llegendaris foren els heliades (heliadae) que eren set i foren els ancestres de les set tribus de l'illa; van emigrar a Lesbos, Cos, Cària, i Egipte.
També la llegenda esmenta l'establiment de colònies estrangeres: Egipcis dirigits per Danaos, fenicis per Cadmos, tessalis i caris.
Finalment l'illa fou dominada pels dòrics després del 1200 aC.
Les tres primeres ciutats eren Lindos, Ialisos i Camiros (llatí Lindus, Ialysos i Camyrus) que junt amb Cos, Cnidos i Halicarnàs van formar l'hexàpolis dòrica amb santuari comú a la costa de Cària i Apol·lo com a deïtat tutelar.
Els rodis van fundar colònies a les Balears, a la costa gironina, al sud d'Itàlia (Partènope, Salàpia, Siris i Síbaris), a Sicília (Gela), a Cilícia (Soli), i a Lícia (Gagae i Corydalla).
El 478 aC van ingressar a la Lliga Dèlica encapçalada per Atenes. Les ciutats ròdies van pagar tribut a Atenes a la primera part de la guerra del Peloponès però el 412 aC es van passar als espartans després del desastre de Sicília. Un intent de contrarevolució dels populars, favorables a Atenes, fou esclafat a les tres ciutats.
El 408 aC les tres ciutats es van unir i van fundar una nova ciutat, Rodes, a l'extrem nord de l'illa, que va esdevenir capital d'un estat unificat que abraçava tota l'illa. El 396 aC Conó amb la flota atenenca es va presentar a l'illa i la van forçar a retornar al seu bàndol. Es va establir un govern democràtic que no va durar, i el 390 aC els aristòcrates enviats a l'exili sis anys abans van retornar i van assolir el poder amb ajut espartà.
L'excessiu poder d'Esparta va allunyar al govern de Rodes d'aquesta potencia, i llavors es va acostar a Atenes però el 371 aC després de Leuctres, es va aliar a Tebes. Durant la guerra social que va durar fins el 355 aC van estar contra Atenes, instigats pel dinasta de Caria. El 357 aC va caure en mans del princep de Cària Mausol, conservant però la seva autonomia.
El 342 aC Mentor de Rodes, un cap militar que havia lluitat al servei d'Artabazos II sàtrapa rebel de Dascilios o Frígia Hel·lespòntica i mes tard al servei d'Egipte ajudant al rei de Sidó, Tabnit II, revoltat contra Pèrsia, va obtenir el perdo del rei (que va apreciar les seves qualitats militars doncs lluitant a Sidó havia derrotat als sàtrapes Mazeos de Cilícia i Belisis de Síria, i només va poder ser derrotat per les superiors forces de l'exèrcit reial persa) que el va enviar a Rodes, que d'aquesta manera va esdevenir un estat vassall de Pèrsia. Mentor va fer cridar al seu germà Memnon de Rodes i al seu cunyat Artabazos II exiliats a Macedònia, i especialment el primer es va demostrar un general mot hàbil, i va ser el darrer cap dels perses que va fer front a Alexandre el Gran però la seva sobtada mort el 333 aC va deixar Pèrsia a la mercè d'Alexandre.
La conquesta macedònica de Pèrsia va implicar també la sotsmissió de l'illa de Rodes a Macedònia i una guarnició es va establir a l'illa (332 aC) però fou expulsada a la mort d'Alexandre (323 aC). Des llavors va establir una política independent amb aliança als Ptolemeus d'Egipte que era d'interès pel seu comerç.
Per trencar l'aliança amb Egipte, Rodes va patir un èpic setge de part de Demetri Poliorcetes, fill d'Antígon (305-304 aC). Finalment Demetri es va retirar i va signar la pau, i va deixar una gran quantitat de material militar al lloc, que els rodis van vendre, i amb el diner recollit van erigir una estàtua al deu sol, Hèlios, coneguda con el colós de Rodes.
En aquestos anys Rodes va estendre el seu domini a la costa de Lícia i a Cària, a l'anomenada Perea Rodia, i a les illes veïnes: Kasos, Kàrpathos, Telos i Khalki.
Agatàgetos va prendre partit pels romans i va intentar convèncer al govern de l'illa d'aliar-se a Roma vers el 171 aC, però l'illa va romandre neutral. Tot i així, després de la derrota de Perseu de Macedònia (168 aC) Rodes va haver de cedir molt dels seus territoris a Roma, acusada d'haver donat suport al rei macedoni. El 164 aC va signar un tractat d'amistat amb Roma i l'illa va esdevenir el centre d'educació de molts joves de famílies nobles romanes.
A les guerres midriàtiques els rodis, aliats romans, es van defensar contra els pòntics sense ajut i en premi Lucul·le li va retornar la Perea i algunes illes. A la guerra civil entre Cèsar i Pompeu van estar al costat del primer i després de la mort de Cèsar es van oposar també a Cassi; Alexandre de Rodes el líder polític de Rodes que dirigia el partit popular fou elevat al càrrec de Pritanis el 43 aC, però poc després Alexandre i l'almirall Mnasees foren derrotats per Cassi a la batalla naval de Cnidos i els republicans van entrar a la ciutat i van matar a tots els caps hostils i van vendre o saquejar la propietat publica incloent les ofrenes dels temples (42 aC). Des aquest moment el poder econòmic i cultural de Rodes va perdre volada.
Tiberi hi va estar desterrat uns anys abans de ser emperador. Sota Claudi es va posar fi al seu estatus de nominal estat independent i fou incorporada a la província d'Àsia. Encara que mes tard va recuperar la condició de estat nominalment independent, ja només va ser una ficció doncs les coses realment no van canviar. Vers el 300 fou inclosa a la Província de les Illes (Provincia Insularum) de la que fou capital.
[edita] El govern de Rodes
El poder corresponia a una assemblea del poble que tenia la decisió final sobre qualsevol afer; a aquesta assemblea però nomes eren sotmesos els afers discutits prèviament pel senat. El poder executiu era en mans de dos magistrats anomenats πρυτάνεις, cadascun governava sis mesos a l'any; al seu costat els almiralls (ναύαρχοι) eren els que seguien en poder; hi havia altres càrrec però les seves funcions i drets son incerts.
[edita] Alta Edat Mitjana
Va romandre en poder de Roma i després de Bizanci. El 654 fou atacada per Djunada ben Abi Umayya al-Azdi, governador de Síria que hi va construir un fort que va conservar set anys, però després va rebre ordre d'abandonar-lo (661). El 672 fou temporalment ocupada per les forces del califa Muawiyah I dirigides altre cop pel general Djunada ven Abi Umayya al-Azdi. Els àrabs van trobar les restes del colós i els fragments foren venuts tot seguit a un mercader jueu que va usar 900 camells per transportar les peces, i va fondre el metall. El 718, després del fracàs àrab a Constantinoble, l'illa fou evacuada.
El 1082 Bizanci va concedir a Venècia una base naval comercial a Rodes que va garantir la tranquil·litat a la zona, fins llavors objecte de depredacions de pirates de tota mena, i els illencs del Dodecanès van tornar a la mar i a la pesca com a principal ocupació. El 1204, a la caiguda de Constantinoble, Rodes i les demes illes van romandre sota el control del emperador establert a Nicea, que el 1261 va recuperar l'antiga capital. El 1234 els venecians hi van establir emporis comercials però el 1248 foren substituïts pels genovesos que van rebre el reconeixement bizantí.
[edita] Baixa Edat Mitjana
El 1299 el Papa (que no hi tenia cap dret) va donar l'illa en feu a Frederic II de Sicília. El 1302 els venecians es van establir a l'illa (i a alguna mes entre 1302 i 1306) en posicions que foren considerades sota sobirania de la república. El 1303 l'illa fou assolada per un terratrèmol que va matar a bona part de la població grega i els otomans es van establir a algun punt de l'illa dels que foren expulsats entre 1306 i 1309.
Frederic II va enviar el 1305 al seu germà Ferran d'Aragó, cavaller hospitalari, a ocupar algunes illes gregues, expedició que va fracassar. El 1306 els venecians van atacar i potser ocupar Nísiros i el venecià Andreu Cornaro es va apoderar de Kàrpathos; la posició genovesa a les illes era molt feble i l'almirall genovès Vignolo de Vignoli, al·legant tenir Cos, Leros i una hisenda de Rodes (Lardos) en feu de l'emperador, es va reunir secretament a Limasol amb el gran mestre dels Cavallers de Sant Joan de Jerusalem, Fulc de Villaret (27 de maig de 1306) i va vendre els seus drets, acordant conjuntament la conquesta de Rodes de la que Vignolo es reservava Lardos i un altre castell de la seva elecció, a mes d'un terç de les rendes de les demes illes.
El 23 de juny Villaret va sortir de Limasol amb dos galeres a les que es van unir d'altres proveïdes pels genovesos i es van apoderar de Kastelórizo. Vignolo denunciat a les autoritat gregues de Rodes, es va escapar de l'illa i es va reunir amb Villaret. Cos fou ocupada per sorpresa però els grecs van recuperar el castell i els van expulsar. El 5 de setembre de 1307 el Papa va confirmar la cessió de Rodes (a la que no tenia cap dret) ara als cavallers. El 20 de setembre de 1306 els cavallers van ocupar Peraclos a la costa oriental de Rodes però el dia 25 foren rebutjats en el seu atac a la ciutat de Rodes.
El novembre, per la traïció d'un grec, van ocupar el castell de Fileremos i van iniciar el setge de la ciutat però el 1307 l'emperador Andrònic va enviar unes galeres i els va obligar a aixecar el setge. L'octubre de 1307 van arribar galeres de reforç des de Xipre i es van apoderar de Lindos. L'abril de 1308 van oferir a l'emperador de governar l'illa sota la seva sobirania però l'oferta fou rebutjada per Andrònic. La captura d'un vaixell amb subministraments per Rodes, que va arribar accidentalment a Famagusta, fou determinant, i finalment, amb la complicitat del capità del vaixell, la ciutat de Rodes fou ocupada segons la data tradicional el 15 d'agost de 1309.
Des el 1310 els cavallers van voler fer complir la prohibició del Papa de comerciar amb els musulmans i això va portar a l'enfrontament amb els genovesos.
Els Cavallers van dominar les illes del Dodecanès (1410) menys Astipàlea (dels Querini), Kàrpathos (Cornaro) i Kasos. Nísiros fou donada en feu als Assanti d'Ischia el 1316. El 1325 els feus de Vignolo van passar a son germà Fulc de Vignoli hereditariament però amb prohibició de vendre sense consentiment dels cavallers.
Kos, on els grecs havien rebut l'ajut de 50 soldats venecians mercenaris, fou ocupada parcialment pels cavallers el 1312 i 1315 però aquesta possessió no fou reconeguda per Bizanci, que en va atorgar la concessió als Giustiniani de Quios el 1362, i hi van tenir alguna factoria però un segle després, abans del 1481, la van renunciar a favor dels cavallers.
El 1319 una revolta a l'illa de Leros dels grecs va retornar l'illa a Bizanci però el 1320 els cavallers la van recuperar.
El 1344, en el marc d'una lliga organitzada pel Papa Clement VI, els cristians van arrabassar Esmirna a l'emir d' Aidin. La ciutat fou confiada als cavallers que la van conservar tot i els atacs turcs, fins que el 1403 hi va arribar Tamerlà que la va saquejar i fou evacuada. El 1365 van participar al saqueig d'Alexandria dirigit per rei Pere I de Xipre.
Vers el 1420 el soldà Mehmet I va permetre als cavallers de Rodes ocupar la ciutat d'Halicarnàs i hi fou construït un castell (el castell de Sant Pere, que encara es conserva hi amb les seves torres es el símbol de la moderna ciutat de Bodrum).
Entre 1440 i 1440 Rodes fou atacada tres vegades (1440, 1443 i 1444) pels mamelucs d'Egipte sense èxit. El 1443 van ocupar l'illa de Kastelórizo, però Rodes ciutat no fou atacada fins el 1444 i va estar assetjada 40 dies.
Després de 1450 els otomans dirigits per Hanza Bey van atacar Kos i la fortalesa d'Arkangelos a la costa nord-est de Rodes, però es va resoldre amb un tractat que establia la fi de les depredacions als vaixells otomans per part de corsaris protegits pels cavallers.
Constantinoble fou ocupada pels otomans el 1453 i llavors Kasos va passar a Rodes. El 1480 Rodes fou assetjada (maig a juliol), per Mesih Pasha, però va fracassar a l'assalt final el 28 de juliol. L'estiu del 1482 el shehzade Djem, derrotat per son germà Baiezid II, es va refugiar a Rodes i fou enviat a França on va morir el 1495.
El juliol de 1522 es va iniciar l'atac a Rodes; el castell de Sant Pere amb la ciutat d'Halicarnàs va passar sota sobirania de Solimà el magnífic (llavors la ciutat era anomenada Petrion, probablement del nom del castell) i els otomans ho van convertir en Bodrum. Finalment els turcs van conquerir Rodes (25 de desembre del 1522) i al 1 de gener del 1523, en virtut del tractat de capitulació, es va permetre l'evacuació dels cavallers de les illes sans i estalvis. Murad, fill de Djem, que havia optat per quedar-se a l'illa, i s'havia convertit al cristianisme, fou executat junta amb un fill (la dona i dos filles foren enviades a Istanbul). Kos fou ocupada poc després. El 1537 els otomans van ocupar Kàrpathos i Kasos.
[edita] Dominació otomana
L'illa va esdevenir un sandjak de l'eyalet de l'arxipèlag, sota autoritat del Kapudan Pasha. La reforma administrativa de 1867 que va establir el wilayet com unitat administrativa superior, dividits en sandjaks i kades, la va incloure en el wilayet de l'arxipèlag dividit en els sandjaks de Lesbos, Quios, Lemnos i Rodes, amb capital a Quios. El 1876 la capital del wilayat fou transferida a Rodes (ciutat).
[edita] Dominació italiana
El 4 de maig de 1912 un cos expedicionari italià de sis mil homes va desembarcar a l'illa i la va ocupar sense resistència. El wali va fugir al continent i la petita guarnició es va refugiar a Psinthos, una fortalesa d l'interior, que fou ocupada pels italians el 1 de juny. El tractat de pau d'Ouchy (octubre de 1912) va establir la restitució de l'illa (i altres illes) a Turquia, però Itàlia va al·legar indemnitzacions per la guerra dels Balcans i va demorar l'entrega i ja va esclatar la primera guerra mundial, al final de la qual el Tractat de Lausana va reconèixer la possessió italiana (24 de juliol de 1923).
L'illa fou ocupada pels anglesos el 1944 i entregada a Grècia el 7 de març de 1948.
