Hausses

De Viquipèdia

Hausses
Població total	30-35 milions (Newman 2000, Schuh 2001)
Regions amb població significativa	Nigèria, Níger, Camerun, Benín, Ghana
Llengua	Haussa
Religió	Sunnisme

Els hausses són una gent del Sahel localitzada a l'Àfrica Occidental a les regions del nord de Nigèria i el sud-est del Níger. Hi ha també minories significatives a Benín, Ghana, el Níger, Camerun i comunitats més petites escampades a l'Àfrica Occidental i a la ruta tradicional Hajj de l'Àfrica occidental, desplaçant-se al llarg del Txad i del Sudan. Molts hausses han emigrat a les grans ciutats costeres com Lagos, Accra o Cotonou així com a països com Líbia a la recerca de feines millor remunerades. Tanmateix, la majoria de hausses romanen en llogarrons on cultiven i pasturegen els seus aliments. Parlen el haussa, una llengua que pertany al grup de les llengües txàdiques, un subgrup de l'extensa família de llengües afroasiàtiques.

[edita] Història i cultura

Kano és considerada el centre de la cultura hausa. En termes de relacions culturals amb altres pobles de l'Àfrica Occidental els hausses estan relacionats amb els fulani, songhay, mandé i tuareg així com amb altres grups afroasiàtics i nilosaharanians. La Shari'a, la llei islàmica és pràcticament la llei que els governa.

Entre el 500 i el 700 els hausses que s'havien anat desplaçant cap a l'oest des de Núbia es van anar barrejant amb la població nadiua del nord i centre de Nigèria, establint un nombre de poderosos estats en elq ue es el nord el centre i l'est de Nigèria. Amb la decadència dels nok i sokoto que prèviament havies controlat el nord i centre de Nigèria entre els anys 800 aC i el 200 els hausses varen estar en condicions d'emergir com al nou poder de la regió. Molt relacionats amb els kanuris de Kanem-Bornu (Llac Txad), L'aristocràcia haussa va adoptar l'Islam en el segle XI.

Cap al segle XII els hausses van anar esdevenint una de les potències africanes. L'arquitectura dels hausses és potser una de les més desconeguts però al mateix característiques i originals de l'edat mitjana. Diverses de les seves primeres mesquites i palaus estan molt il·luminats i plens de color i sovint incloïen motius intrincats o símbols elaborats dissenyats en la façana.

Cap al 1500 els hausses varen començar a fer servir una versió modificada de l'alfabet àrab coneguda com a ajami per a la seva pròpia llengua; els hausses varen compilar diverses històries escrites. Entre les més destacades es pot ressaltar les Cròniques de Kano.

El 1810 els fulanis, un altre grup humà africà que es va escampar al llarg de l'Àfrica Occidental va envair els estats hausses. Tanmateix, les seves similituds culturals en varen permetre una significativa integració de manera que en temps moderns el conjunt s'ha anomenat sovint com a hausses-fulanis", més tenint en compte que hi ha diversos grups de fulanis que ja no se saben distingir dels hausses.

Els hausses romanen com al grup humà dominant del Níger i el nord de Nigèria. L'impacte a Nigèria és suprem ja que els hausses i fulanis n'han controlat la política des de la seva independència. Encara són un dels grups humans amb més població de l'Àfrica.

[edita] Religió

Els hausses tenen una antiga cultura que s'estén per una àmplia zona i que ha estat lligada durant llarg temps als àrabs i a d'altres pobles islamitzats de l'Àfrica Occidental com els mandé, fulani i fins i tot els wolof de la Senegàmbia, ja que tenien àrees molt extenses de conreu. A l'inici l'islam va estar present i restringit només als governants i a les seves corts. Les àrees rurals varen retenir generalment les seves creences animistes i els seus líders urbans legitimaven el seu mandat fent ús al mateix temps de l'ISlam i de els creences naturals. Els erudits muslmans d'inicis del segle XIX desaprovaren aquesta religió híbrida practicada i creien que la reforma era una prioritat després de la creció del Califat de Sokoto.^[1] Va ser després de la creació d'aquest estat que l'islam es va poder escampar per les àrees rurals. Els hausses han estat un vector important per a la dispersió de l'islam a l'Àfrica Occidental a través del contacte econòmic, la diàspora o les polítiques exteriors.

Maguzawa, la religió animista original encara roman intacta en les remotes àrees de Hausaland Maguzawa, però en les àrees urbanes aparenta estar extingida. Inclou el sacrifici dels animals per a propòsits personals i es considera il·legítim fer-ne servir la màgia per a causar dolor. El que encara es conserva en àrees més poblades és el culte a la possessió de l'esperit conegut com a bori que encara manté elements animistes i màgics. La classificació bori de la realitat té incontables esperits, alguns amb noms i poders definits. Encara que el Malamai va condemnar els rituals, creences i cerimònies bori; la població haussa viu en pau amb els bori. Molts boris es refereixen a si mateixos com a musulmans desatenen totalment l'ortodòxia religiosa per utilitzar la màgia bori amb la finalitat de treure els mals esperits de les llars. La veritat és que el bori i l'islam es complementen entre ells en les comunitats hausses perquè la secta Qadiriyyah de l'islam té elements de l'animisme com els jinns (genis) i alguns dels encanteris (malamai) són considerats elements màgics. Així doncs, com es pot suposar, l'islam no és practicat estrictament segons el que indiquen les escriptures de l'Alcorà, no és per tant una ortopraxi. En canvi la llei islàmica va esdevenir la llei dels hausses a través d'una pràctica islàmica anomenada "ijma" que vol dir 'consens'. Quan uina comunitat es posa d'acord sobre certs rituals deidicats al déu o al a seva natura esdevé bàsicament llei. Algunes creences són fins i tot antitètiques als dogmes de l'Alcorà, com els miracles atribuïts a Mahoma i la creença en els sants. En canvi, la pràctica de l'hajj consistent en resar cinc cops al dia en direcció a la Meca hih a persistit bé. Altres rituals relacionats amb l'islam però no amb l'Alcorà incloen una recent tradició nord-africana de vestir un turbant i un vestit. Durant els festivals musulmans com l'any nou ila Mawlid se celebren intercanviant-se regals.

[edita] Referències