Heike Kamerlingh Onnes
De Viquipèdia
 |
| Premi Nobel de Física (1913) |
Heike Kamerlingh Onnes ( Groningen, Països Baixos 1853 - Leiden, Països Baixos 1926 ) fou un físic neerlandès, descubridor de la superconductivitat i guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1913.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Nascut el 21 de setembre de 1853 a la ciutat neerlandesa de Groningen va estudiar física entre 1871 i 1873 a la Universitat de Heidelberg, on fou alumne de Robert Bunsen i Gustav Kirchhoff.
Es doctorà a la Universitat de Groninga el 1879 i posteriorment fou professor a l'Escola Politècnica de Delft entre 1878 i 1882, i des d'aquell any professor de física a la [niversitat de Leiden fins la seva jubilació l'any 1923.
[edita] Investigacions científiques
Influenciat pel treball del seu compatriota Johannes van der Waals va deduir una de les equacions d'estat aplicable als gasos, que duu el seu nom. Així mateix, va estudiar les propietats termodinàmiques dels gasos i líquids en una àmplia escala de pressions i temperatures. El 1894 va fundar el Laboratori Criogènic de Leiden, que actualment duu el seu nom. Va investigar els efectes del fred extrem en nombrosos gasos i metalls.
El 1908 va aconseguir liquar heli a baixa temperatura per primera vegada, encara que no va aconseguir solidificar-lo, fet que es va aconseguir l'any 1926 de la mà dels seus deixebles Willem Hendrik Keesom.
L'any 1911 va descobrir la gairebé total absència de resistència al pas de l'electricitat de certes substàncies com el mercuri, estany o el plom a temperatures properes al zero absolut, fenomen conegut com a superconductivitat.
L'any 1913 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física per les seves investigacions en les característiques de la matèria a baixes temperatures que van permetre la producció de l'heli líquid.
Kamerlingh Onnes morí el 21 de febrer de 1926 a la ciutat de Leiden.
[edita] Reconeixements
En honor seu s'anomenà el cràter Kamerlingh Onnes de la Lluna.
