Humbert I d'Itàlia
De Viquipèdia
Humbert I d'Itàlia (Torí 1844 - Milà 1900). Nascut príncep de Sardenya, es convertí en príncep del Piemont i finalment en el segon rei de l'Itàlia unificada.
Nascut el 14 de març de 1844 al Palau Reial de Torí era fill del que seria el rei Víctor Manuel II d'Itàlia i de l'arxiduquessa Adelaida d'Àustria. Era nét per via paterna del rei Carles Albert I de Sardenya i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'Àustria-Toscana i per via materna de l'arxiduc Rainier d'Àustria i de la princesa Elisabet de Savoia-Carignano.
Rebé una educació palatina dirigida per Massimo Taparelli, marquès d'Azeglio i pel doctor Pasquale Stanislao Mancini. Des del mes de març de 1858 ingressà a l'exercit sard aconseguit el grau de capità. Participà a la batalla de Solferino (1859) amb la qual s'inicià la unificació italiana. El (1866) va commandar una divisió a la batalla de Custoza contra els austríacs.
El 1868 es casà amb la seva cosina la princesa Margarida de Savoia-Gènova filla del príncep Ferran de Savoia-Gènova i de la princesa Elisabet de Saxònia. La jove princesa era néta del rei Carles Albert I de Sardenya i del rei Joan I de Saxònia. La parella tingué un únivc fill:
- SM el rei Víctor Manuel III d'Itàlia nat a Roma el 1870 i mort a Alexandria el 1947. Es casà amb la princesa Helena de Montenegro.
La recent unificació del país provocà nombroses tensions socials i les idees socialistes s'estengueren ràpidament sobretot al sud del país i a les zones industrials del nord. Prengué especial força el moviment anarquista que provocaria tres atemptats, dels quals el tercer costà la vida del monarca.
Humbert I rebé el primer atemptat durant un seguit de visites que realitzà al llarg de l'any 1878 per tot el país. Durant la seva estada a Nàpols l'anarquista Giovanni Passanante. El rei sortí il·lès i condemnaren l'anarquista a pena de mort commutada pel rei per la de treballs forçosos al llarg de la vida del regicida. El segon atemptat es produí l'any 1897 a Roma el regicida era un treballador del metall: Pietro Acciarito. El tercer i mortal atemptat es produí a Milà l'any 1900 i de nou fou un anarquista, Gaetano Bresci.
Durant el regnat d'Humbert, s'aprovà la incorporació italiana a la Triple Aliança, junt amb Àustria i Alemanya. Malgrat que molts italians observaven amb recel la recent unió militar amb l'antic enemic austríac. També va proposar l'expansió colonial a l'Àfrica.
El cas Bava. L'any 1898 s'originaren un seguit de disturbis a la ciutat de Milà que foren durament represaliats per les tropes del general Florenci Bava-Beccaria. Aquest general utilitza els canons per frenar les manifestacions i provocà la mort de més de cent manifestants segons les autoritats o fins a 350 segons els manifestats. El rei envià un telegrama de mercès al general i posterior li atorga l'Ordre del mèrit militar dels Savoia provocant un gran ennuig popular.
Referent a les relacions amb el Papat. Humbert I ratificà la italianitat dels territoris del Laci i de la ciutat de Roma la qualcosa seguí distanciant la monarquia italiana dels Savoia i el Papat.
| Precedit per: Víctor Manuel II |
Rei d'Itàlia 1878–- 1900 |
Succeït per: Víctor Manuel III |
