Inquisició
De Viquipèdia
La inquisició va ser una institució judicial creada pel Pontífex Romà Gregori IX l'any 1231 per lluitar en contra de les heretgies.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
Ja en el III Concili de Toledo de l'any 589 s'ordenava als bisbes que investiguessin per extirpar el sacrilegi d'idolatria fermament implantat a Hispana i Septimània.
En el XVI|Concili de Toledo (693), en va dir que “el bisbe que no es preocupi de la seva extirpació” (referint-se al paganisme) “seria destituït i hauria de passar un any fent penitència”.
Enllaç Període catòlic visigot
[edita] Inquisició episcopal
L'any 1184 el papa Luci III incita els bisbes a establir tribunals per lluitar contra els càtars. Comença la Inquisició episcopal.
Cap al 1215 també l'arquebisbe de Tarragona Aspàrec de la Barca es determina a combatre el catarisme especialment a la zona del Montsant i Prades. El mètode no era el de l'inquisició sinó que mana als monjos de la cartoxa d'Escaladei que surtin de la seva clausura a predicar contra l'heretgia. L'èxit no devia ser durador, ja que durant tot el segle XIII, i part del XIV, romanen càtars per aquesta zona.
Durant aquesta època els bisbes actuen sota el seu criteri
[edita] Inquisició pontifícia
El 1231 Gregori IX, proclama la butlla Excommunicamus, origen d'una inquisició dirigida directament pel Papa. La missió encomanada era la de localitzar, processar i evacuar sentència contra sospitosos. El papa nomenava als inquisidors, freqüentment dominics, però no sempre.
Aquesta institució reforçava el poder del papa davant dels altres bisbes i per damunt de reis i prínceps.
L'autoritat religiosa es limita a inquirir i arriba a condemnar. La sentencia l'executa l'autoritat laica. Des de l'XI Concili de Toledo (675) hi ha també antecedents de la prohibició de “matar... mutilar...ordenar a un altre que ho faci”. És l'any 1252, quan el papa Innocenci IV en la butlla Ad extirpanda va autoritzar la tortura per tal de que el processat confessés. Encara, però s'indica que sigui sense mutilar ni posar en perill la vida de l'acusat.
Aquesta Inquisició pontifícia es va consolidar a Occitània, Provença, Milà, Gènova, Florència ... també a la corona d'Aragó, on entre els inquisidors hi ha el dominic, i conseller reial d'alt nivell de cultura Sant Ramon de Penyafort.
A l'entorn de 1230 arriben molts càtars des d'Occitània a Catalunya. Els concilis de la província eclesiàstica Tarraconense s'en fan ressò des d'aquest anys fins el del 1318. La Inquisició Papal va arribar aquí el 1235.
Coincidint en l'època, l'heretgia es continuava combatent amb prèdiques, molt valorades pel poble senzill, especialment les dels franciscans, i més tard també les dels carmelites.
No hi ha notícies d'heretgies mes enllà de l'any 1321, any de la darrera prèdica carmelitana a les terres de Prades. La Inquisició mora per manca de feïna.
La inquisició papal actuava de la següent manera:
Quan el tribunal arribava a una població es proclamaven dos edictes:
L'Edicte de Fe, obligant als fidels a denunciar als heretges i simpatitzants.
L'Edicte de Gràcia, concedint als heretges i simpatitzants uns dies de plaç per confessar.
Passat el plaç sense confessar, al presumpte heretge se li confiscava la propietat.
Els denunciats mai coneixien els delators suposant de que n'hi hagués. L'acusació exacta també es considerava secret sumarial.
El concili de Narbona de 1235, ordena que les sentencies es facin fonamentades en proves irrefutables, i sota criteri de que es preferible un culpable en llibertat que un innocent condemnat.
Se sap però de que sovint els presos ignoraven fins i tots quins eren els càrrecs. Tenien un advocat defensor, però que limitava la seva funció a recomanar la confessió dels càrrecs. S'utilitzava la coacció i la tortura tot i la tradició cristiana.
[edita] Inquisició espanyola
Molts anys més endavant, el 1478 per iniciativa de Ferran el Catòlic i amb la finalitat de combatre als jueus, es crea la inquisición española, depenent directament de la corona. Va ser l'única institució comú d'Aragó i Castella durant molt de temps. Aquest fet va enfortir la monarquia.
El primer període va destacar pel seu rigor i virulència. La seva activitat va ser alta durant les monarquies dels casa d'Àustria, i minvant durant els Casa de Borbó, va durar fins el 1834.
[edita] Inquisició romana
El 1542 es va crear la Inquisició romana, coneguda per Congregació del Sant Ofici, per a lluitar en contra del protestantisme.
El procediment era diferent del de la inquisició papal. El Sant Ofici vetllava permanentment per la puresa de la fe en tota l'extensió de l’ església catòlica. Era una congregació d'altes dignitats. L'any 1633 hi fou processat i condemnat Galileo Galilei.
Des de l'any 1965 amb Pau VI, es coverteix en Congregació per la Doctrina de la Fe, sota la batuta d'un prefecte. El càrrec el va ocupar des de 1981 fins que va pujar al soli pontifici el cardenal Ratzinger Benet XVI.
Joan Pau II va ordenar el 1998 que s'obrissin els arxius secrets d'aquesta congregació, on estaven recollides les actes dels processos de tota l'Europa catòlica. A partir d'aquest fet, es podrà analitzar amb mes objectivitat l'abast real, tant ideològic com social i polític de la inquisició.
Vegeu també: Inquisició espanyola
