Ismail Kadare
De Viquipèdia
Ismail Kadare (Gjirokastra, Albània, 28 de gener de 1936) és un escriptor albanès, el més conegut internacionalment en aquesta llengua. Estudià a la facultat de lletres de Tirana i a la Universitat de Moscou, d'on hagué de tornar el 1960 quan es trencaren les relacions entre l'antiga Unió Soviètica i Albània. Ha esdevingut el novel·lista més important de la literatura albanesa. Conrea una narrativa de contorns metafòrics on són sempre presents la fantasia, la història i la crítica de l'ordre estalinista. Al principi dels anys noranta, quan la situació política albanesa es va degradar prèviament a la caiguda del règim comunista, s'instal·là a París fins el 1999, quan tornà a Albània per a comprometre's en la causa dels albanesos de Kosovo. És membre de l'Académie des Sciences Morales et Politiques i oficial de la Legió d'Honor.
[edita] Obres
- Gjenerali i ushtrisë së vdekur (El general de l'exèrcit mort, 1963)
- Kronikë në gurë ('Crònica sobre la pedra', 1971)
- Keshtjella (La fortalesa, 1970)
- Ura me tri harqe (El pont amb tres arcs, 1979)
- Koncert ne fund te dimrit (Concert d’hivern, 1989)
- Dimri i madh (El gran hivern, 1977)
- Nënpunësi i pallatit të ëndrrave (El palau dels somnis, 1980),
- Nata me hënë (Clar de lluna, 1992)
- Kohë Barbare (Nga Shqipëria në Kosovë), (Temps bàrbars, d'Albània a Kosovo, 1996)
- Kushëriri i engjëjve (Els cosins dels àngels, 1997)
- Jeta, loja dhe vdekja e Lul Mazrekut, (Vida, fets i mort de Lul Mazrekut, 2002)
- Identiteti europian i shqiptarëve, (Identitat europea dels albanesos, 2006)