Joan Valls
De Viquipèdia
Joan Valls i Jordà (Alcoi 1917 - 1989). Prolífic poeta valencià, un dels més destacats de la seua generació.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Joan Valls i Jordà va nàixer a Alcoi (l’Alcoià) l’any 1917. Als catorze anys començà a treballar en la indústria tèxtil. Alhora, però, duia a terme la seua formació autodidacta. La seua vocació com a escriptor de creació pren forma ben aviat: el 1934 escriu el sainet satíric Quatre de la terra. I el 1936 el seu primer poemari -en castellà-, Sol y nervio. Durant la Guerra d’Espanya (1936-1939), la seua militància com a republicà determinà el seu empresonament. Fou alliberat el 1940, i un any després publica el llibre de poemes Guirnaldillas del nacimiento. A continuació passa per una etapa de silenci i reflexió fins que el 1947 publica el seu primer poemari en català: La cançó de Mariola. El 1952 guanya els Jocs Florals de Sueca amb el poema "Elegia de l’àngel". Un any després publica el poemari L’home pot ésser àngel, i a continuació Presoner de l’ombra (1955), Grumet a soles (1958) i L’íntim miratge (1959). Durant la dècada dels seixantes obté diversos guardons per la seua obra literària. Guanya el Premi Ciutat de Barcelona amb Paradís en blanc (1964), el Ciutat de Palma amb Les roses marginals (1965) i de nou el Ciutat de Barcelona i el Premi València amb Versos a Sara (1967). El 1969 publica Posicions terrenals, que representa un acostament a la lírica realista típica de la dècada en el context valencià. A principis dels anys setantes apareix Hereu de solituds (1972), un dels poemaris més significatius de la seua producció. A continuació es publiquen Breviari d’un eremita urbà (1975, guanyador del Premi Ausiàs March de Gandia) i Cent serafins (1975). El 1978 veu la llum Les hores vives, poemari que sintetitza bona part dels temes anteriors. Posteriorment apareixen: Temps de saó (1979), Obra poètica (1981, que arreplega la producció fins al 1975), A cavall de la vida (1983, antologia de la poesia escrita entre 1955 i 1969), Sonets de la fita obscura (1984) i Anys i paranys (1985). Quadern vermell(1986), serà l’últim poemari que publicaria en vida. Joan Valls mor l’any 1989, quan preparava el poemari La rosa quotidiana (que es publicaria pòstumament el 1990).
[edita] Obra
[edita] Poesia
- La cançó de Mariola (1947)
- L’home pot ésser àngel (1953)
- Presoner de l’ombra (1955)
- Grumet a soles (1958)
- L’íntim miratge (1959)
- Paradís en blanc (1964)
- Les roses marginals (1965)
- Versos a Sara (1967)
- Posicions terrenals (1969)
- Hereu de solituds (1972)
- Breviari d’un eremita urbà (1975)
- Cent serafins (1975)
- Les hores vives (1978)
- Temps de saó (1979)
- Obra poètica (1981)
- A cavall de la vida (1983)
- Sonets de la fita obscura (1984)
- Anys i paranys (1985)
- Quadern vermell (1986)
- La rosa quotidiana
