Alcoi

De Viquipèdia

Alcoi
Alcoi/Alcoy


(En detall)	(En detall)

Localització

Municipi de de l'Alcoià

Alcoià, Alcoiana

129,90 km²

562 m

Població ([[(28/07/2005)]])
• Densitat

61,861 hab.
0,48 hab/km²

Coordenades

38° 41′ 54″ N 0° 28′ 25″ O

Sistema polític
Nuclis
• Alcalde:

1
Jordi Sedano Delgado (PP)

Estat
• CCAA
• Província
• Comarca
• Partit judicial

Espanya
Comunitat Valenciana
Província d'Alacant
Alcoià
Alcoi

Alcoi és una ciutat valenciana, capital de la comarca de l'Alcoià.

[edita] Emplaçament

La ciutat d'Alcoi està situada en una vall, la foia d'Alcoi, envoltada de muntanyes (la Serra de Mariola, el Carrascar de la Font Roja, el Biscoi, l'Ull del Moro i l'Ombria), i en la conjunció dels rius Polop, Barxell, Riquer i Molinar, que junts formen el Serpis o riu d'Alcoi, el qual desemboca a Gandia. La seua particular orografia fa que siga anomenada la Ciutat dels Ponts.

[edita] Entitats de població

Baradello-Sargento
Cases del Salt
L'Estepar
Font Roja
Montesol
Sol i Camp

[edita] Clima, flora i fauna

El clima d'Alcoi és típicament mediterrani. El bosc primigeni està dominat per la carrasca, un estrat molt ric en matolls i lianes, i una gran varietat d'herbes aromàtiques. La fauna també manté al terme municipal uns nivells de diversitat destacables.

[edita] Història

En el terme municipal s'hi troben molts testimonis prehistòrics, com el jaciment musterià del Salt. Fou poblament ibèric, però la ciutat és d'origen sarraí.

A partir de l'any 1256, data fundacional de la ciutat d'Alcoi, la vila anà creixent darrere el seu recinte emmurallat. Fou reconquerida als musulmans pel rei Jaume I, que va sufocar les revoltes del cabdill Al-Azraq el 1276. Aquestes insurreccions dels musulmans van donar origen al patronatge de Sant Jordi, al qual la tradició atribueix la seua cèlica defensa de la ciutat, amb ocasió de l'atac àrab i la batalla on va morir Al-Azraq.

Pere III el Cerimoniós la va atorgar a Roger de Llúria i Alfons IV la va incorporar a la Corona d'Aragó el 1447. Sota el senyoratge de Roger de Llúria, en els segles XIII i XIV, començaren a prosperar les agrupacions tèxtils gremials. El desenvolupament de la manufactura de la llana va atraure gent de la rodalia a instal·lar-se a Alcoi.

La ciutat fou afectada per l'expulsió dels moriscs el 1609, que s'hi varen resistir radicalment. També foren greus les repercussions de la segona Germania al segle XVII. Durant la Guerra de Successió Alcoi es posà al costat dels Àustries i fou ocupada el 1708: el cabdill populista Pereira hi fou executat. En la guerra del Francès, el general anglès aliat Wittingham hi derrotà les tropes napoleòniques. En 1844 la vila va rebre el títol de Leal Ciudad, atorgat per la reina Isabel II.

Fou cap a mitjans del segle XIX quan Alcoi començà un fort desenvolupament industrial fins esdevenir escenari d'importants moviments obrers. Entre 1873 i 1876 va viure episodis revolucionaris (la Revolució del Petroli) després d'haver donat suport als isabelins en les guerres carlines. Els obrers arribaren a dominar la ciutat el juliol de 1873 en el decurs d'una vaga general iniciada per reclamacions salarials que va esdevenir un veritable motí contra l'alcalde Agustí Albors (Pelletes). Els obrers s'apoderaren de l'edifici municipal, Albors va morir i durant tres dies la ciutat va ser governada per un Comitè de Salut Pública revolucionari presidit per Severino Albarracín. Finalment intervingué l'exércit i la ciutat fou ocupada militarment.

La industrialització va donar lloc a la formació fora del nucli antic de la població de barris obrers perifèrics com la Zona Nord (o Joan XXIII), L'eixample, Santa Rosa i Batoi.

Durant la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República i la Guerra Civil, fou una plaça forta del socialisme i l'anarcosindicalisme.

A partir dels anys 50 la ciutat va atraure una immigració important. A les industries tèxtil, paperera i metal·lúrgica es va unir l'alimentària (dolços, licors, olives farcides).

[edita] Festes i tradicions populars

Festes de Moros i Cristians (22-24 d'abril)
Cavalcada dels Reis Mags (vespra del 5 de gener)
Romeria a la Font Roja (al Setembre)

[edita] Edificis històrics i d'interès

Església de Sant Jordi
Església de Sant Agustí (segle XIV)
Església arxiprestal de Santa Maria (segle XVIII)
Església de Sant Maur (segle XVIII)
Escola Politècnica Superior d' Alcoi. Campus d'Alcoi de la Universitat Politècnica de València. En la actualitat compta amb 3 edificis emblematics: Edifici Viaducte (Escola Industrial), Edifici Ferrándiz i Edifici Carbonell (antigues fàbriques textils).

[edita] Gastronomia

Són típics d'Alcoi els torrats, les pelaïlles i els pastissos de carn. Com a platets d'aperitiu destaquen les picaetes (espardenyes, abissinis, garibaldins, mandonguilles d'aladroc, de bacallà, etc.)

Com a plats destacables de la cuina alcoiana cal esmentar:

L'olleta (bollit de peu i morro de porc, amb penques, creïlles i arròs)
Les bajoques farcides (pimentons amb un farciment triturat de capolat de porc, cuixot i pit de pollastre, arròs, tomaca, all, julivert, pebre roig, safrà i sal)
L'amanida pericana (pebrots secs fregits, alls, sal i tires de bacallà amb oli)
La borreta (guisat fet de creïlles, bacallà o sépia, espinacs, nyores i ous escumats)

Les begudes típiques d'Alcoi són:

L'herberet alcoià o herbero (licor fet amb anís dolç i herbes macerades provinents de la serra de Mariola)
El café licor (consumit com a aperitiu tot sol o combinat amb llimonada, cola plis-plai (també conegut com burret o burreta a altres llocs ), aigua de civada o llimó granissat mentireta)