Karakalpakistan
De Viquipèdia
 |
|
|---|---|
 |
|
Қарақалпақстан Республикасы Qoraqalpog'iston Respublikasi |
|
| Capital: | Nukus |
| Ârea: | 160,000 km² |
| Població: | 1,200,000 (2005) |
| Densitat: | 7.5 h/km² |
| ISO 3166-2: | UZ-QR |
Karakalpakstan (usbec: Qoraqalpog'iston Respublikasi o Қорақалпоғистон Республикаси; karakalpak: Қарақалпақстан Республикасы o Qaraqalpaqstan Respublikası) és una república autònoma d'Uzbekistan. Ocupa tota la part oriental d'Uzbekistan. La capital és Nukus (Karakalpak: Nökis). Té 160,000 km2. Cobreix el territori tradicional de Coràsmia, també conegut com a Khorezm. En temps antics, en la literatura persa, l'àrea era coneguda com a "Kāth".
[edita] Orografia
La regió oriental forma part del desert de Kyzylkum; a la regió central hi ha la vall i el delta de l'Amudarja, que desemboca a la mar d'Aral, la qual ocupa la regió nord-oriental de la república. L'aridesa (110 mm de precipitacions anuals) és el factor predominant del clima.
[edita] Població
Segons dades del cens soviètic del 1989, que no han variat gaire, la població era, segons el seu origen ètnic, 31 % karakalpaks, 30,3 % usbecs, 26,5 % kazakhs, 5,6 % turcmans, 3,4 % rússos, 1,2 % coreans, 1,1 % tàtars, 0,26 % ucraïnesos i 0,64 % altres.
[edita] Història
Aquesta tribu (en turc “barrets negres”) era inicialment una sotsdivisió dels kazakhs, ja diferenciada pels caps Sirdaq I (fl. 1630), Sirdaq II i Khusru, que durant el segle XVII s'establí als marges del Syr Darja, on el 1694 va rebre una ambaixada rússa de Skibin i Troixkin. El seu khan, Abul Muzzafar Sa'edat 'Inayat Muhammad Bahadur (conegut com a Ka'ip Khan I, 1717-1740), va signar el 1722 un pacte amb Vernixin i Pere I el Gran, respectat pel seu successor Batir Ghani Beg (1740-1747) i Ka'ip Khan II (1747-1757)
Tot i així, el 1743 foren atacats pels kazaks, raó per la qual els tura (prínceps) s’aliaren amb el Khanat de Bukhara, i unes 3.000 famílies s’establiren a Samarkanda, Taixkent i Fergana, on encara hi viuen els seus descendents. El 1756 Talgai ogly Dzhien Zhrau escriví les epopeies Alpamysh i Maspatxa sobre el seu trasllat forçós a Coràsmia.
Cap el 1811 foren sotmesos per Muhammad Rakhim I de Khiva, però el 1827 es revoltaren contra ell i fugiren a Fergana. El 1855-1873 el cabdill rebel Ir Nazar Bi es proclamà khan a l'Aral i lluità contra Rússia i Khiva fins que fou sotmès pels cosacs.
El 1920 formaren part del a República Socialista Soviètica de Kirghisia, i el 1924 fou escenari de la revolta del basmaci Junaid Khan. El 1925 fou creada la República Socialsita Soviètica de Karakalpakistan, integrada dins la RSS de Kazakhstan, però el 1936 fou integrada en la RSS d'Uzbekistan. El 1990, un cop independitzada la República d'Uzbekistan, mantingué el seu estatut de República Autònoma.
