Mar d'Aral
De Viquipèdia
La mar d'Aral (en kazakh Арал Теңізі, Aral Tengizi; en uzbek Orol dengizi) és una mar interior endorreica de l'Àsia central, també considerada un llac d'aigua salada. Té grans dimensions (uns 27.000 km²) i es troba situat entre el Kazakhstan al nord i el Karakalpakstan (regió autònoma de l'Uzbekistan) al sud.
Té com a abastidors d'aigua els rius Sir Darià (o Sirdària) i Amú Darià (o Amudària), que tot i amb això no fan canviar la seva salinitat.
Des de la dècada de 1960, la mar d'Aral va perdent extensió considerablement, ja que els rius que hi desguassen foren desviats per l'URSS (que llavors governava el Kazakhstan i l'Uzbekistan) per a la creació de regadius; de fet, des del 1987 la mar d'Aral està partida en dues parts, amb la meridional (la més extensa) assecant-se molt més de pressa que la septentrional.
La superfície ha disminuït aproximadament un 60%, i el volum d'aigua ho ha fet gairebé en un 80%. Al 1960, la mar d'Aral era el quart llac més gran del món, amb una superfície d'uns 68.000 km² (si fa no fa l'extensió dels Països Catalans) i un volum de 1.100 km³ d'aigua; al 1998, la superfície havia baixat als 28.687 km² i ja era el vuitè més gran del món. En el mateix període, la salinitat de la mar d'Aral s'ha incrementat d'uns 10 g/l a uns 45 g/l.
[edita] Problemes ambientals
La mar d'Aral està fortament contaminada, principalment a conseqüència de les proves d'armament, els projectes industrials i els vessaments de fertilitzants abans de la desaparició de la Unió Soviètica.
Per tal d'impedir la dessecació total, s’han proposat molts projectes, entre les quals hi ha la construcció d'un canal des de la mar Càspia o el desviament dels rius de Sibèria.
L'alcalde de la ciutat d'Aral va fer construir el 1995 un dic de 22 km de longitud fet de sorra i canyes. Acabat el 1996, va permetre immediatament evitar que les aigües del riu es perdessin al delta, i de fer tornar a pujar el nivell de la part septentrional d'aquesta mar, coneguda com la Mar Petita. Una tempestat va destruir aquest dic el 1999 i el nivell de la mar perdé, parcialment, el que havia guanyat.
El Banc Mundial va decidir finançar un projecte controvertit, la construcció d'un dic de formigó (el dic de Kokaral), els treballs del qual van començar el 2003.
==Vegeu tambéOxia Palus
